Ministeri d'Ultramar

El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.

Història modifica

El ministeri com a tal no es va crear fins a 1863, i fins llavors l'administració dels territoris ultramarins havia anat variant al llarg del temps. Procedent del Despatx de Marina i Índies va ser modificat durant el regnat de Felip V, quan va ser creat aquest despatx, al qual més tard se li uniria el de la Guerra. En el regnat de Carles III Ultramar va ser separat de Marina. Amb la Constitució de Cadis es va crear la Secretaria d'Estat i Despatx de Govern d'Ultramar, que es va mantenir fins a la tornada de Ferran VII com a monarca absolut, reprenent la seva antiga denominació al costat de Marina.

En 1836 la reforma de l'administració va propiciar l'aparició dels ministeris, no obstant això el govern d'Ultramar es va incloure dins de la Secretaria d'Estat i Despatx de Marina, Comerç i Govern d'Ultramar. El 1847 es va crear la Direcció general de Govern d'Ultramar inclosa dins en diversos ministeris fins a la seva conversió en ministeri específic. La Direcció general va ser suprimida a través del Reial decret del 30 de juny de 1856, però aquesta supressió no va durar gaire, ja que el Reial decret del 14 de juny d'aquest mateix any va restituir la Direcció general.

Finalment, mitjançant el Reial decret del 20 de maig de 1863, es va crear el Ministeri d'Ultramar encarregat de l'administració de les colònies espanyoles, excepte les atribucions d'Hisenda, Guerra i Estat, segons el Reial decret del 19 de maig de 1854. El Ministeri d'Ultramar es va mantenir fins que va ser suprimit mitjançant el Reial decret del 20 d'abril de 1899 a causa de la falta d'atribucions després de les pèrdues colonials, a conseqüència de la Guerra d'Independència cubana de 1898 i del Tractat hispanoalemany de 1899.

Entre 1885 i 1898, va ocupar l'edifici de la Presó de Corte, que el 1901 va passar a anomenar-se Palau de Santa Cruz, per albergar al Ministeri d'Estat.[1]

  • Secretaria d'Estat i Despatx de Marina, Comerç i Governació d'Ultramar (1836-1847)
  • Direcció general de Govern d'Ultramar (1847)
    • Inclosa en el Ministeri de Governació del Regne (1847-1851)
    • Inclosa en la Presidència del Consell de Ministres (1851-1854)
    • Inclosa en el Ministeri d'Estat (1854-1856)
    • Suprimit (1856)
    • Inclosa en el Ministeri de Foment (1856-1856)
    • Inclosa en el Ministeri d'Estat (1856-1858)
    • Presidència del Consell de Ministres, Guerra i Ultramar (1858-1863)
  • Ministeri d'Ultramar (1863-1899)

Llista de ministres modifica

Període Inici Fi Nom Retrat Notes
Regnat d'
Isabel II
(1833-1868)
21 de maig de 1863 18 de juliol de 1863 José Gutiérrez de la Concha   Manuel Pando Fernández de Pinedo
18 de juliol de 1863 1 d'agost de 1863 Manuel Moreno López
1 d'agost de 1863 6 d'agost de 1863 José Gutiérrez de la Concha  
6 d'agost de 1863 29 de novembre de 1863 Francesc Permanyer i Tuyets  
29 de novembre de 1863 17 de gener de 1864 José Gutiérrez de la Concha  
17 de gener de 1864 1 de març de 1864 Alejandro de Castro Casal   Lorenzo Arrazola
1 de març de 1864 16 de setembre de 1864 Diego López Ballesteros Alejandro Mon y Menéndez
16 de setembre de 1864 21 de juny de 1865 Manuel Seijas Lozano   Ramón María Narváez
21 de juny de 1865 10 de juliol de 1866 Antonio Cánovas del Castillo   Leopoldo O'Donnell
10 de juliol de 1866 27 d'octubre de 1867 Alejandro de Castro Casal   Ramón María Narváez
27 d'octubre de 1867 23 d'abril de 1868 Carlos Marfori  
23 d'abril de 1868 15 de juny de 1868 Carlos Marfori   Luis González Bravo
15 de juny de 1868 19 de setembre de 1868 Tomás Rodríguez Rubí  
Junta Revolucionària Interina[2]
(1868-1871)
8 d'octubre de 1868 18 de juny de 1869 Adelardo López de Ayala   Pascual Madoz Ibáñez
Joaquín Aguirre de la Peña
Francisco Serrano
18 de juny de 1869 6 d'agost de 1869 Juan Bautista Topete   Joan Prim
6 d'agost de 1869 2 d'abril de 1870 Manuel Becerra Bermúdez  
2 d'abril de 1870 27 de desembre de 1870 Segismundo Moret y Prendergast  
27 de desembre de 1870 4 de gener de 1871 Adelardo López de Ayala   Juan Bautista Topete
Regnat d'
Amadeu I
(1871-1873)
4 de gener de 1871 24 de juliol de 1871 Adelardo López de Ayala   Francisco Serrano
24 de juliol de 1871 5 d'octubre de 1871 Tomás Mosquera Manuel Ruiz Zorrilla
5 d'octubre de 1871 21 de desembre de 1871 Víctor Balaguer   José Malcampo
21 de desembre de 1871 20 de gener de 1872 Juan Bautista Topete   Práxedes Mateo Sagasta
20 de gener de 1872 26 de maig de 1872 Cristóbal Martín de Herrera
26 de maig de 1872 13 de juny de 1872 Adelardo López de Ayala   Francisco Serrano
13 de juny de 1872 21 de desembre de 1872 Eduardo Gasset y Artime   Manuel Ruiz Zorrilla
21 de desembre de 1872 12 de febrer de 1873 Tomás Mosquera
I República
(1873-1874)
12 de febrer de 1873 24 de febrer de 1873 Francisco Salmerón y Alonso   Estanislau Figueras
24 de febrer de 1873 11 de juny de 1873 Josep Cristòfol Sorní i Grau  
11 de juny de 1873 13 de juny de 1873 Josep Cristòfol Sorní i Grau   Francesc Pi i Margall
13 de juny de 1873 19 de juliol de 1873 Francesc Sunyer i Capdevila
19 de juliol de 1873 4 de setembre de 1873 Eduardo Palanca Asensi   Nicolás Salmerón
4 de setembre de 1873 3 de gener de 1874 Santiago Soler i Pla   Emilio Castelar
3 de gener de 1874 13 de maig de 1874 Tomás Mosquera Francisco Serrano
Juan Zavala de la Puente
13 de maig de 1874 3 de setembre de 1874 Antonio Romero Ortiz   Juan Zavala de la Puente
3 de setembre de 1874 31 de desembre de 1874 Antonio Romero Ortiz   Práxedes Mateo Sagasta
Regnat d'
Alfons XII
(1874-1885)
31 de desembre de 1874 13 de febrer de 1875 Adelardo López de Ayala[3]   Antonio Cánovas del Castillo
13 de febrer de 1875 2 de desembre de 1875 Adelardo López de Ayala  
2 de desembre de 1879 15 de gener de 1877 Adelardo López de Ayala  
15 de gener de 1877 8 de març de 1879 Cristóbal Martín de Herrera
8 de març de 1879 9 de desembre de 1879 Salvador Albacete y Albert Arsenio Martínez-Campos
9 de desembre de 1879 23 de març de 1880 José Elduayen Gorriti   Antonio Cánovas del Castillo
23 de març de 1880 8 de febrer de 1881 Cayetano Sánchez Bustillo  
8 de febrer de 1881 9 d'octubre de 1883 Fernando León y Castillo   Práxedes Mateo Sagasta
9 d'octubre de 1883 13 d'octubre de 1883 Gaspar Núñez de Arce  
13 d'octubre de 1883 18 de gener de 1884 Estanislao Suárez Inclán   José Posada
18 de gener de 1884 27 de novembre de 1885 Manuel Aguirre de Tejada   Antonio Cánovas del Castillo
Regència de
Maria Cristina
(1885-1902)
27 de novembre de 1885 10 d'octubre de 1886 Germán Gamazo Calvo   Práxedes Mateo Sagasta
12 de novembre de 1887 14 de juny de 1888 Víctor Balaguer  
14 de juny de 1888 11 de desembre de 1888 Trinitario Ruiz Capdepón  
11 de desembre de 1888 21 de gener de 1890 Manuel Becerra Bermúdez  
21 de gener de 1890 5 de juliol de 1890 Manuel Becerra Bermúdez  
5 de juliol de 1890 23 de novembre de 1891 Antonio María Fabié   Antonio Cánovas del Castillo
23 de novembre de 1891 11 de desembre de 1892 Francisco Romero Robledo  
11 de desembre de 1892 12 de març de 1894 Antoni Maura i Montaner   Práxedes Mateo Sagasta
12 de març de 1894 4 de novembre de 1894 Manuel Becerra Bermúdez  
4 de novembre de 1894 23 de març de 1895 Buenaventura Abarzuza Ferrer  
23 de març de 1895 8 d'agost de 1897 Tomás Castellano y Villarroya   Antonio Cánovas del Castillo
8 d'agost de 1897 4 d'octubre de 1897 Tomás Castellano y Villarroya   Marcelo Azcárraga
4 d'octubre de 1897 18 de maig de 1898 Segismundo Moret y Prendergast   Práxedes Mateo Sagasta
18 de maig de 1898 7 de març de 1899 Vicente Romero Girón[4]  
7 de març de 1899 20 d'abril de 1899 Raimundo Fernández Villaverde[5]   Francisco Silvela

Notes modifica

  1. De Urbina, José Antonio. «Història del Palau de Santa Creu». Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació. Consultat el 23 de desembre de 2012.
  2. La Junta Revolucionària Interina va ser substituïda el 18 de juny de 1869 per una Regència dirigida per Francisco Serrano mentre es trobava un candidat al tron espanyol. Una vegada escollitAmadeu I de Savoia va seguir al capdavant de la Regència fins a l'arribada del rei a Espanya. Li substitueix al capdavant de la Presidència del Consell de Ministres Joan Prim
  3. Durant la Règencia-ministeri d'Antonio Cánovas del Castillo que governava en nom d'Alfons XII fins a seva arribada a España
  4. Vicente Romero Girón actuà primer com a ministre d'Ultramar fins al 10 de febrer de 1899 quan fou nomenat ministre de Foment assumint aquest ministeri els afers pendents d'Ultramar.
  5. Raimundo Fernández Villaverde actuant com a ministre d'Hisenda es va fer càrrec dels afers pendents d'Ultramar fins al cessament definitiu del ministeri mitjançant el Reial Decret del 20 de maig de 1899.

Bibliografia modifica