Miquel Martín i Serra

Miquel Martín i Serra
	;
Biografia
Naixement	14 agost 1969 (54 anys); Begur (Baix Empordà)
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	Escriptor
Activitat	Segle XX-XXI
Gènere	Novel·la, periodisme, assaig
Obra
Primeres obres	Hi ha amors que maten
Lloc web	miquelmartin.blogspot.com

Miquel Martín i Serra (Begur, 14 d'agost de 1969)^[1] és un escriptor català.

Biografia modifica

Va passar la infantesa a diversos pobles de l'Empordà, que han inspirat bona part de la seva obra.

Poc després de llicenciar-se en Filosofia per la UAB, es va donar a conèixer en l'àmbit literari en guanyar el premi Joan Fuster per a autors joves.

Després d'una llarga estada a Anglaterra, va publicar la seva primera obra, el recull de contes Hi ha amors que maten (Columna, 1996),^[2] al qual han seguit novel·les, llibres de llegendes, articles literaris i diversos assajos sobre literatura.

És estudiós de l'obra de Joan Vinyoli,^[3] sobre el qual ha publicat assajos, articles i n'ha divulgat l'obra a través de conferències, recitals i rutes poètiques.

Amb l'actriu Olga Cercós han organitzat diverses activitats per divulgar la poesia i autors centrals com Joan Maragall, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli o Montserrat Abelló, entre altres.

Col·labora a diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d'escriptura.

És l'escriptor de capçalera^[4] de la Biblioteca de Palafrugell.

Obra publicada modifica

Narrativa modifica

1996 - Hi ha amors que maten. Barcelona: Columna
1999 - L'estratègia de la gallina. Barcelona: Columna. (Finalista Premi Ramon Llull)
2007 - Cabells de medusa.. (Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Salabror», inclòs dins la novel·la)
2007 - Dictadors de butxaca. Premsa d'Osona. (Premi Maspons i Safont d'humor i sàtira)
2009 - Converses amb en Xico Florian (coautor). Ajuntament de Begur / Diputació de Girona
2013 - Llegendes de mar de la Costa Brava. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà (Segona edició, abril 2013)
2017 - El riu encès. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa
2017 - Proses reposades. Diputació de Girona: Col·lecció Josep Pla
2019 - Llegendes de nit. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
2020 - La drecera. Barcelona: Edicions del Periscopi^[5]^[6]^[7]^[8]^[9]
2021 - Quan els pobles no tenien nom. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà
2024 - La vereda. Córdoba: Editorial Almuzara
2024 - Guanyaràs una mar llisa. Barcelona: Edicions del Periscopi

Assaig modifica

2015 - Vent d'Aram. Joan Vinyoli (Estudi preliminar i complements didàctics). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció Educació 62
2016 - Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (coautor). Barcelona: L'Avenç
2021 - Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi. Vibop Edicions
2023 - Fragments d'inexistència. Una biografia de Tom Sharpe. Barcelona: Navona^[10]^[11]^[12]^[13]
2023 - Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe. Barcelona: Anagrama, Biblioteca de la memoria^[14]^[15]^[16]

Premis i reconeixements modifica

1994 - Premi Joan Fuster per a autors joves de 1994
1999 - Finalista al Premi Ramon Llull per L'estratègia de la gallina
2007 - Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Sota els vents», inclòs dins la novel·la Cabells de medusa.^[17]
2007 - Premi Jaume Maspons d'humor i sàtira per Dictadors de butxaca^[18]
2018 - Finalista al Premis Casero per La drecera^[19]
2019 - Premi Recvll de Retrat Literari per Joan Vinyoli, el gall salvatge ^[20]
2021 - Finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any per La drecera^[21]
2021 - Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La drecera^[22]
2021 - Premis literaris El Setè Cel de Salt per La drecera^[23]

Referències modifica

↑ «Miquel Martín i Serra a la base de dades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - AELC».
↑ ^{[enllaç sense format]} http://miquelmartin.blogspot.com.es/2010/09/hi-ha-amors-que-maten.html
↑ «Olga Cercós i Miquel Martín acosten Vinyoli al gran públic al diari Ara, abril 2014».
↑ «Miquel Martín, l'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell» al web de la Biblioteca de Palafrugell.
↑ «Més 324». [Consulta: 3 agost 2020].
↑ «Vilaweb Miquel Martín». [Consulta: 3 agost 2020].
↑ «El País Catalunya Cultura_A prop de la felicitat narrativa». [Consulta: 3 agost 2020].
↑ «Miquel Martín Serra, l'escriptor descoberta d'aquest estiu. Llegim.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
↑ «El begurenc Miquel Martín i Serra triomfa entre els lectors i la crítica amb 'La drecera'. TV Costa Brava.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].
↑ «Deu anys després de la mort de Tom Sharpe, Miquel Martín Serra publica la biografia de l'autor britànic titulada "Fragments d'inexistència"» (en català). TV3, 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del "gran i caòtic" Tom Sharpe, deu anys després de la seva mort.» (en català). Diari de Girona., 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del gran i caòtic Tom Sharpe.» (en català). El Gerió digital., 08-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Miquel Martín i Serra publica una biografia de Tom Sharpe.» (en català). Fundació Tom Sharpe., 18-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe.» (en castellà). Anagrama, 31-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Tom Sharpe: una autobiografía delegada.» (en castellà.). La Vanguardia., 03-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «Fragmentos de inexistencia: La biografía de Tom Sharpe.» (en castellà.). Zenda., 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].
↑ «El begurenc Miquel Martín guanya el Romà Comamala amb «Sota els vents»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
↑ «Miquel Martín s'endinsa al món dels corallers amb «Cabells de Medusa»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].
↑ «Premis Casero 2018» (en català). Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
↑ «Miquel Martín guanya el premi Recvll de retrat literari amb un text sobre Joan Vinyoli». [Consulta: 8 maig 2019].
↑ «Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any». Òmnium Cultural, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
↑ «Empordà.info». Prensa Ibérica. [Consulta: 5 juny 2021].
↑ Carmona, Alba. «Miquel Martín guanya el premi Setè Cel de Salt per «La drecera»», 21-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].

Enllaços externs modifica

[1] «Miquel Martín i Serra a la base de dades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - AELC».

[2] {[enllaç sense format]} http://miquelmartin.blogspot.com.es/2010/09/hi-ha-amors-que-maten.html

[3] «Olga Cercós i Miquel Martín acosten Vinyoli al gran públic al diari Ara, abril 2014».

[4] «Miquel Martín, l'escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell» al web de la Biblioteca de Palafrugell.

[5] «Més 324». [Consulta: 3 agost 2020].

[6] «Vilaweb Miquel Martín». [Consulta: 3 agost 2020].

[7] «El País Catalunya Cultura_A prop de la felicitat narrativa». [Consulta: 3 agost 2020].

[8] «Miquel Martín Serra, l'escriptor descoberta d'aquest estiu. Llegim.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].

[9] «El begurenc Miquel Martín i Serra triomfa entre els lectors i la crítica amb 'La drecera'. TV Costa Brava.» (en català). [Consulta: 13 agost 2020].

[10] «Deu anys després de la mort de Tom Sharpe, Miquel Martín Serra publica la biografia de l'autor britànic titulada "Fragments d'inexistència"» (en català). TV3, 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[11] «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del "gran i caòtic" Tom Sharpe, deu anys després de la seva mort.» (en català). Diari de Girona., 06-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[12] «Miquel Martín presenta a Llafranc la primera biografia del gran i caòtic Tom Sharpe.» (en català). El Gerió digital., 08-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[13] «Miquel Martín i Serra publica una biografia de Tom Sharpe.» (en català). Fundació Tom Sharpe., 18-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[14] «Fragmentos de inexistencia. Una biografía de Tom Sharpe.» (en castellà). Anagrama, 31-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[15] «Tom Sharpe: una autobiografía delegada.» (en castellà.). La Vanguardia., 03-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[16] «Fragmentos de inexistencia: La biografía de Tom Sharpe.» (en castellà.). Zenda., 07-06-2023. [Consulta: 8 juny 2023.].

[17] «El begurenc Miquel Martín guanya el Romà Comamala amb «Sota els vents»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].

[18] «Miquel Martín s'endinsa al món dels corallers amb «Cabells de Medusa»». Diari de Girona. [Consulta: 22 maig 2019].

[19] «Premis Casero 2018» (en català). Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 3 agost 2020].

[20] «Miquel Martín guanya el premi Recvll de retrat literari amb un text sobre Joan Vinyoli». [Consulta: 8 maig 2019].

[21] «Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any». Òmnium Cultural, 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].

[22] «Empordà.info». Prensa Ibérica. [Consulta: 5 juny 2021].

[23] Carmona, Alba. «Miquel Martín guanya el premi Setè Cel de Salt per «La drecera»», 21-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

Biografia

Naixement	14 agost 1969 (54 anys) Begur (Baix Empordà)




Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	Escriptor
Activitat	Segle XX-XXI
Gènere	Novel·la, periodisme, assaig
Obra
Primeres obres	Hi ha amors que maten

Lloc web	miquelmartin.blogspot.com