Missió d'Observació de les Nacions Unides per a Índia i Pakistan
La Missió d'Observació de les Nacions Unides per a Índia i Pakistan (UNIPOM) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta el 20 de setembre de 1965 mitjançant la Resolució 211.[1] El seu mandat consistia en supervisar l'alto el foc a la regió de Jammu i Caixmir després de la guerra indopakistanesa de 1965.[2]
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Missió de Pau de les Nacions Unides | ||||
| Història | |||||
| Creació | setembre de 1965 | ||||
| Fundador | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||||
| Data de dissolució o abolició | maig de 1966 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Comandant |  B. F. Macdonald | ||||
La missió era necessària després que els governs pakistanès i indi havien enviat contingents militars a la regió. La UNIPOM va ser per protegir la seguretat dels observadors de la UNMOGIP i evitar que la tensió entre els dos països es convertís en guerra. La missió va acabar quan ambdós països van retirar les tropes, al març de 1966. Tenia la seu a Lahore i Amritsar.[3]
El comandant general era el brigadier canadenc B.F. Macdonald. Es van desplegar gairebé 100 observadors militars, recolzats per empleats civils locals i internacionals. Els països que aporten personal militar van ser: Austràlia, Bèlgica, Birmània, Brasil, Canadà, Ceilan, Xile, Dinamarca, Etiòpia, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Nepal, Nigèria, Nova Zelanda, Noruega, Països Baixos, Suècia i Veneçuela.