Moa Martinson
Moa Martinson (nascuda Helga Maria Swartz) (1890-1964) va ser una escriptora sueca. Va publicar vint novel·les sobre la dura vida quotidiana de la dona en la indústria i al camp, i es considera una de les poques dones importants en la literatura proletària sueca dels anys 30.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1890 Vårdnäs (Suècia) (gl)  |
| Mort | 5 agost 1964 (73 anys) Sorunda församling (Suècia) (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista |
| Gènere | Literatura proletària |
| Moviment | Literatura proletària |
| Família | |
| Cònjuge | Harry Martinson |
Premis
| |
  | |
Filla d'una minyona i treballadora industrial i de pare desconegut, va passar la infància seguint la seva mare i el padrastre que treballaven en diferents llocs de Suècia. Va anar només sis anys a l'escola. El 1906 es va formar en la preparació de menjars freds, i va fer aquesta feina en diversos restaurants a Suècia, fins que va conèixer l'obrer Karl Johansson, amb qui entre els anys 1910 i 1916 va tenir 5 fills. Es van casar el 1922. El primer text seu que es va publicar era una carta enviada a l'editor del diari anarquista Arbetaren. La carta, publicada el 1922, comentava un article de la feminista Elise Ottesen-Jensen (Ottar), en que Ottersen Jensen criticava les dones de la classe obrera per no involucrar-se gaire en la política. Així es va iniciar una col·laboració amb Arbetaren en que escriví circa 100 articles, sobretot en la secció per a dones que dirigia Ottar.[2] En els propers anys va publicar articles, poemes i contes en altres diaris d'esquerra, anarquistes i feministes. El 1925 els seus dos fills més petits es van ofegar, i dos anys més tard, el seu marit es va suïcidar. El 1929, es va casar amb l'escriptor suec Harry Martinson, Premi Nobel de Literatura el 1974, del qual es va divorciar oficialment el 1940.[1]
La primera novel·la que va publicar, Kvinnor och äppelträd (Dones i pomeres) (1933), és la història de dues dones joves de classe treballadora que viuen al camp, i té molts trets autobiogràfics. Sallys söner n'és la continuació.
Entre els seus llibres, destaca la trilogia autobiogràfica, la qual era sol·licitada per cues de lectors a les biblioteques públiques. Narra en les dues primeres parts la infància de la nena Mia, junt a una mare idealitzada i un padrastre maltractador i alcohòlic, i en la tercera part l'adolescència, l'entrada al món laboral i el despertament polític de la noia.:[1]
- Mor gifter sig (La mare es casa, 1936)
- Kyrkbröllop (Casament a l'església, 1938)
- Kungens rosor (Les roses del rei, 1939)
Bibliografia modifica
- 1928-1929 Pigmama (Mamà minyona), en forma de fulletó.
- 1933 Kvinnor och äppelträd (Dones i pomeres)
- 1934 Sallys söner (Els fills de Sally)
- 1935 Rågvakt (Guàrdia de sègol)
- 1936 Mor gifter sig (La mare es casa)
- 1937 Drottning Grågyllen (Reina Grågyllen)
- 1937 Motsols (En sentit antihorari), poesia
- 1938 Kyrkbröllop (Casament a l'església)
- 1939 Kungens rosor (Les roses del rei)
- 1940 Vägen under stjärnorna (La carretera sota els estels)
- 1941 Brandliljor (Lliris de foc)
- 1942 Armén vid horisonten (L'exèrcit a l'horitzó
- 1943 Den osynliga älskaren (L'amant invisible)
- 1944 Bakom svenskvallen
- 1947 Kärlek mellan krigen (Amor entre guerres)
- 1949 Livets fest (La festa de la vida)
- 1950 Jag möter en diktare (Conec un poeta/constructor de rases
- 1952 Du är den enda (Tu ets l'únic)
- 1955 Kvinnorna på Kummelsjö (Les dones de Kummelsjö)
- 1957 Klocker vid sidenvägen (Campanetes a la Ruta de la Seda)
- 1959 Hemligheten (El secret)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Witt-Brattström, Ebba. Moa Martinson. Skrift och drift i trettiotalet (en suec). Norsteds, 1988. ISBN 9118841813.
- ↑ «Moa Martinson tackade för gott kamratskap» (en suec). Arbetaren, 16-08-2017 [Consulta: 25 gener 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moa Martinson |
- Moa Martinson.
- Moa Martinson Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine. - Kuusankoski Public Library, Finlàndia.