Mocadorada
La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana,[1][2] generalment vinculada a la data del 9 d'octubre,[3] dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.[1][4] La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.[5][6]
| |||
| Nom en la llengua original | (ca) Mocadorada  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | festa | ||
| Dia | 9 d'octubre | ||
| Localització | País Valencià (Espanya) | ||
| Estat | Països Catalans | ||
La mocadorada té el seu origen en els porrats que se celebren arreu del territori valencià en diverses dates festives, majoritàriament el dia de Sant Antoni.[7] La mocadorada de Sant Donís sorgeix a la comarca de l'Horta, generalitzant-se posteriorment a la Ciutat de València,[6][8][9] i més tardanament a la resta del territori per la seua vinculació amb la celebració del Nou d'Octubre,[10] i com a símbol del Dia dels enamorats valencians.[10][11][12] A la capital, es venen cada any entre 100.000 i 45.000 racions,[10] amb vendes superiors al milió d'euros en l'Àrea Metropolitana de València, on es produeixen la majoria de les vendes.[10]
Tot i que generalment s'haja acceptat la seua vinculació amb la data,[3] la mocadorada no és exclusiva del diada.[3] A banda del Nou d'Octubre,[13] a Gandia es donen dolços al porrat de Sant Antoni, juntament amb els tradicionals fruits secs.[14] A Oriola i el Baix Segura, és tradicional la pesá, també per Sant Antoni.[15] A la localitat de l'Alcora se celebra la mocadorada des dels anys 50 en el dia de Sant Vicent,[16] a voltes amb dolços diferents al massapà, com pelaïlles.[17][18] La tradició es perdé i recuperà a principis del segle XXI.[19]
Història modifica
Des d'antic es troba l'existència de rituals amorosos on l'home regala fruita o dolços a la cortejada, sovint vinculats a les festes patronals.[3] Un dels antecedents de la celebració actual es troba en l'edat mitjana, quan les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle xv, la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, el costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
Un altre dels orígens de l'actual celebració són els porrats,[7] que entren a terres valencianes després de la Conquesta, sent un dels primers en celebrar-se el porrat de Sant Donís de la Ciutat de València.[20]
Al segle xviii, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment.[2] Sant Dionís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dionís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en el segle xvi, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia.[3] En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons;[3] tot i segons altres teories, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.[3]
A partir del segle xix, els dolços s'embolicaven en un mocador afegit,[6] tal com ja es feia als porrats.[7] Amb el temps, l'objecte va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per esta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians;[4] i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La mocadorà de la Comunitat Valenciana per Sant Dionís - Comunitat Valenciana». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «La Mocaorà, la tradición culinaria del 9 d’Octubre». La Vanguardia, 09-10-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Solaz Albert, Rafael. «La "mocadorà" en el ritual amoroso». Levante-EMV, 09-10-2008. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Els massapans de Sant Dionís, una tradició del segle XV». València Diari, 09-10-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ festes.org/Mocadorada
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Mocadorada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 189.
- ↑ Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Saba Vella, 1994.
- ↑ Ricard Morant, Miquel Peñarroya i Prats, Julia A. Tornal Monrabal. Dones i llenguatge: una mirada masculina. Denes, 1997.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «És la ‘mocadorà’ un dolç de país?». Diari La Veu, 08-10-2016. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «La tradicional ‘mocadorà’, el regal per excel·lència en el Dia dels Enamorats valencians». Ribera Televisió, 13-10-2016.
- ↑ «D’Alzira a la Corunya o Gijón. La mocadorà en línia sorgida de la pandèmia». À Punt, 09-10-2019. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «La Mocadorà de Sant Donís en Gandia». Turisteando por Gandia, 01-10-2019. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ «Fuego y música para Sant Antoni». Las Provincias, 18-01-2013. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ «Hechas para el paladar de la Vega Baja». Información, 13-01-2011. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Noticias de l'Alcora: Alcora se animó a realizar la "Mocadorà" de San Vicente desde las casas». La Plana al Dia, 21-04-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «L'Alcora cumple la tradición de la Mocadorà». Las Provincias, 13-04-2010. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Los vecinos de L’Alcora cumplen con la tradición de la ‘mocadorà’». El Periódico Mediterráneo, 27-04-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «L'Alcora inicia las fiestas en honor de Sant Cristófol». Cope, 10-07-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ Andrés Ferreira, Manuel. «La tradición del Porrat». Las Provincias, 11-01-2017. [Consulta: 1r novembre 2020].
Bibliografia modifica
- Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.