Monotropa uniflora

espècie de planta

Monotropa uniflora, és una planta nativa de zones de les regions temperades d'Àsia, Amèrica del Nord i nord d'Amèrica del Sud.[1] Abans estava classificava dins de la família de les Monotropàcies (Monotropaceae), però ara s'inclou dins de la família de les ericàcies (Ericaceae). És d'aparició efímera, depenent de les condicions adequades (humitat després d'un període sec) per aparèixer complet en un parell de dies. Es presenta rarament.

Infotaula d'ésser viuMonotropa uniflora Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereMonotropa
EspècieMonotropa uniflora Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Descripció modifica

Les tiges fan a una alçada de 5 a 30 centímetres, enfundades amb fulles molt reduïdes de 5 a 10 mil·límetres de llargada, millor identificades com a escates o bràctees. Aquestes estructures són petites, primes i translúcides; no tenen pecíols, sinó que s'estenen en forma de beina fora de la tija.

Com el seu nom científic indica, i a diferència dels relacionats Monotropa hypopitys (però com la relació estreta amb Monotropastrum humile), les tiges porten una sola flor de 10 a 20 mm de llargada, amb 3 a 8 pètals translúcids, de 10 a 12 estams i un sol pistil.[2][3][4][5] Floreix des de principis d'estiu fins a principis de tardor, sovint uns dies després de la pluja. El fruit, d'estructura ovalada en forma de càpsula, s'engrandeix i es torna vertical quan les llavors maduren. Passada la maduresa, la tija i la càpsula tenen un aspecte dessecat i marró fosc o negre amb una textura trencadissa.

Les llavors de M. uniflora són petites i oscil·len entre 0,6 i 0,8 mm de llargada.[6] Un cop la planta ha estat pol·linitzada, les llavors s'empenyen a través dels pètals en una petita escletxa i es dispersen mitjançant l'acció del vent.

No conté clorofil·la i és una planta paràsita, més específicament micoheterotròfica. Els seus hostes són alguns fongs amb relació micorrízica amb els arbres que aprofiten la fotosíntesi de l'arbre. A diferència de la majoria de les plantes, és blanca i no conté clorofil·la.[7] En lloc de generar aliments utilitzant l'energia de la llum solar, és una planta paràsita, i més concretament un micoheteròtrof. Els seus hostes pertanyen a la família de les russulàcies (Russulaceae).[7] La majoria dels fongs són micorrizats. És a dir, a través de la xarxa fúngica de les micorrizes, les arrels de M. uniflora finalment esgoten l'aliment des d'on els fongs hostes estan connectats als arbres fotosintètics. Les arrels nuoses agrupades d'aquesta planta estan cobertes de pèls anomenats cistides. Els cistidis que es troben en aquestes arrels permeten unir-se fàcilment a les hifes dels fongs, com es pot veure a les ectomicorizes.[8] Com que no depèn de la llum solar per créixer, pot créixer en ambients molt foscos com al sotabosc dels boscos densos.[9] De vegades és completament blanca però normalment és una planta de color negre i rosat pàl·lid.[10] Poques variants presenten un color vermell fosc. La complexa relació que permet créixer aquesta planta fa difícil la propagació.

Genètica modifica

M. uniflora es troba a tres àrees de distribució general: Àsia, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud central i nord. L'anàlisi d'ADN ha demostrat que aquestes tres poblacions són genèticament diferents entre elles.[1] A més, la població nord-americana i la població centre/sud-americana semblen estar més estretament relacionades entre elles que amb la població asiàtica.

L'espècie té 48 cromosomes.[11]

Taxonomia modifica

Monotropa uniflora va ser descrit per Carl von Linnaeus i publicat a Species Plantarum 1: 387–388, a l'any 1753. (1 de maig de 1753).[12]

Etimologia

Monotropa: nom genèric que prové del grec i significa "una volta".

uniflora: epítet llatí que significa "d'una sola flor".[13]

Sinonímia
  • Hypopitys uniflora (L.) Crantz
  • Monotropa australis Andres
  • Monotropa brittonii Small
  • Monotropa coccinea var. mexicana Lange
  • Monotropa coccinea var. nicaraguensis Lange
  • Monotropa morisoni Pers.
  • Monotropa morisoniana Michx.
  • Monotropa uniflora fo. rosea Fosberg
  • Monotropa uniflora subsp. coccinea (Zucc.) Andres
  • Monotropa uniflora var. australis (Andres) Domin
  • Monotropa uniflora var. coccinea (Zucc.) Domin
  • Monotropa uniflora var. nicaraguensis Lange
  • Monotropa uniflora var. variegata Andres[14]

Ecologia modifica

Les flors de M. uniflora són visitats per diverses espècies d'abelles i mosques, més comunament borinots.[15] Els borinots són un important agent de dispersió del pol·len per a la planta, arrossegant-se a la flor per cercar el pol·len.

Com la majoria de plantes micoheteròtrofs, M. uniflora s'associa amb una petita gamma de fongs hostes, tots ells membres de les russulàcies (Russulaceae).[16]

Sovint s'associa amb els faigs.[9]

Toxicitat modifica

La planta conté glicòsids i pot ser tòxica per als humans[17]

Usos modifica

A més dels diversos usos mèdics informats,[17] la planta s'ha utilitzat com a ansiolític en herboristeria des de finals del segle xix.[18] Això pot ser degut al fet que la planta conté àcid salicílic.[19]

Walter H. Prest va descriure que la planta tenia un sabor semblant als espàrrecs un cop cuinada.[20]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Neyland, Ray; Hennigan, Melissa K. «A Cladistic analysis of Monotropa uniflora (Ericaceae) inferred from large ribosomal subunit (26S) rRNA gene sequences» (en anglès). Castanea, 69, 4, 2004, pàg. 265–271. DOI: 10.2179/0008-7475(2004)069<0265:ACAOMU>2.0.CO;2.
  2. Klinkenberg, Brian. «Monotropa uniflora» (en anglès). E-Flora BC: Electronic Atlas of the Plants of British Columbia [eflora.bc.ca].. Lab for Advanced Spatial Analysis, Department of Geography, University of British Columbia, Vancouver, 2017. [Consulta: 21 gener 2024].
  3. Giblin, David. «Monotropa uniflora». WTU Herbarium Image Collection. Burke Museum, University of Washington, 2018. [Consulta: 21 gener 2024].
  4. «Monotropa uniflora». in Jepson Flora Project (eds.) Jepson eFlora. Jepson Herbarium; University of California, Berkeley, 2018. [Consulta: 21 gener 2024].
  5. «Indian Pipe (Monotropa uniflora) Species Page». www.bio.brandeis.edu. [Consulta: 21 gener 2024].
  6. Olson, A. Randall «Seed Morphology of Monotropa Uniflora L. (Ericaceae)» (en anglès). American Journal of Botany, 67, 6, juliol 1980, pàg. 968–974. DOI: 10.1002/j.1537-2197.1980.tb07728.x.
  7. 7,0 7,1 Fagan, Damian. FalconGuides. Wildflowers of Oregon: A Field Guide to Over 400 Wildflowers, Trees, and Shrubs of the Coast, Cascades, and High Desert (en anglès), 2019, p. 45. ISBN 978-1-4930-3633-2. OCLC 1073035766. 
  8. Massicotte, H. B.; Melville, L. H.; Peterson, R. L. «Structural features of mycorrhizal associations in two members of the Monotropoideae, Monotropa uniflora and Pterospora andromedea» (en anglès). Mycorrhiza, 15, 2, març 2005, pàg. 101–110. DOI: 10.1007/s00572-004-0305-6. PMID: 15490255.
  9. 9,0 9,1 «Indian Pipe» (en anglès).
  10. Matthews, David. «Indian Pipes, Ithaca NY» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 21 gener 2024].
  11. Maloney, Kathleen; Finocchio, Alfred F. «Chromosomes of Monotropa uniflora» (en anglès). Journal of Heredity, 72, 6, novembre 1981, pàg. 458. DOI: 10.1093/oxfordjournals.jhered.a109563.
  12. «Monotropa uniflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 gener 2024].
  13. «Dictionary of Botanical Epithets | undatus - urceolatus». [Consulta: 21 gener 2024].
  14. «Monotropa uniflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 gener 2024].
  15. Klooster, Matthew R.; Culley, Theresa M. «Comparative analysis of the reproductive ecology of Monotropa and Monotropsis : Two mycoheterotrophic genera in the Monotropoideae (Ericaceae)» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 7, juliol 2009, pàg. 1337–1347. DOI: 10.3732/ajb.0800319. PMID: 21628282.
  16. Yang, S.; Pfister, D. H. «Monotropa uniflora plants of eastern Massachusetts form mycorrhizae with a diversity of russulacean fungi» (en anglès). Mycologia, 98, 4, 2006, pàg. 535–540. DOI: 10.3852/mycologia.98.4.535. PMID: 17139846.
  17. 17,0 17,1 «Monotropa uniflora Indian Pipe» (en anglès). consulta=21 de gener de 2024.
  18. Wickes Felter, Harvey; Uri Lloyd, John. Ohio Valley Co. King's American dispensatory (en anglès). 19a 3a revisió, 1898, p. 1277. 
  19. «Monotropa Uniflora». Mayernick Kitchen. [Consulta: 21 gener 2024].
  20. Bedford, Walter. Nova Scotian Institute of Science. Edible Wild Plants of Nova Scotia (en anglès). 11a, 19 de març de 1905, p. 413. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monotropa uniflora