El Mont Fairweather (als Estats Units Mount Fairweather; al Canadà Fairweather Mountain[2]), és una de les muntanyes costaneres més altes del món amb els seus 4.671 metres i la novena del país. El cim es troba a la serralada del mateix nom, que forma part de les Muntanyes Saint Elias i es troba a tan sols 20 quilòmetres a l'est de l'oceà Pacífic, a la frontera entre Alaska, Estats Units i la Colúmbia Britànica, Canadà. La major part de la muntanya es troba dins el Parc i Reserva Nacionals de la Badia de les Glaceres a la Ciutat i Borough de Yakutat, Alaska (Estats Units), però el cim es troba dins el Parc Provincial de Tatshenshini-Alsek, a la Colúmbia Britànica (Canadà), sent el cim principal d'aquesta província. També és anomenat Boundary Peak 164 o US/Canada Boundary Point #164.[3][4]

Infotaula de geografia físicaMont Fairweather
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc i Reserva Nacionals de la Badia de les Glaceres Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Nord i Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA) i Colúmbia Britànica (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 58° 54′ 23″ N, 137° 31′ 36″ O / 58.9064°N,137.5267°O / 58.9064; -137.5267
SerraladaSerralada Fairweather, Muntanyes Saint Elias
Dades i xifres
Altitud4.671[1]
Prominència3.956 m
Isolament201 km Modifica el valor a Wikidata
Esport
Primer ascens8 juny 1931 per Allen Carpé i Terris Moore
Ruta normalglacera/neu/escalada en gel
Dixon Harbor, amb el Mt. Fairweather al centre, 1925

El 3 de maig de 1788 el capità James Cook,[5] va posar-li el nom (Fairweather vol dir bon temps), sembla ser, pel l'inusual bon temps que hi trobà. El nom ha estat traduït a diversos idiomes. Fou anomenat "Mt. Beautemps" per La Perouse (1786, atlas), "Mte. Buen-tiempo" per Galiano (1802, mapa 3), "Gor[a]-Khoroshy-pogody" pel Departament Rus d'Hidrografia, mapa 1378, el 1847, i "G[ora] Fayerveder" pel Capità Tebenkov (1852, mapa 7), de la Marina Imperial Russa. Fou anomenat "Schönwetterberg" per Constantin Grewingk el 1850 i "Schönwetter Berg" per Justus Perthes el 1882.[6]

El mont Fairweather va ser escalat per primera vegada el 8 de juny de 1931 per Allen Carpé i Terris Moore.[6]

Alpinisme modifica

  • 8 de juliol de 1931. 1a ascensió. Allen Carpe i Terris Moore fan el cim per la cara sud-est.[6]
  • 26 de juny de 1958. 2a ascensió. Paddy Sherman i 7 canadencs més arriben al cim per la cara sud-est.[7]
  • 12 de juny de 1968. 1a ascensió per la cara oest per Loren Adkins, Walter Gove, Paul Myhre, John Neal i Kent Stokes.[8]
  • 10 de juliol de 1973. 1a ascensió per la cara sud-oest per Peter Metcalf, Henry Florschutz, Toby O'Brien i Lincoln Stoller.[9]

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Fairweather
  • Sherman, Paddy. Cloud Walkers. MacMillan, 1966. ISBN 0-916890-79-1. 
  • Metcalf, Peter «The Southwest Ridge of Fairweather». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 19, 48, 1974, pàg. 19–22.

Referències modifica

  1. «Fairweather Mountain». [Consulta: 4 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Fairweather Mountain». [Consulta: 4 setembre 2014].
  3. «Mount Fairweather, British Columbia/Alaska». [Consulta: 4 setembre 2014].
  4. «Mount Fairweather-Northeast Peak, British Columbia». [Consulta: 4 setembre 2014].
  5. Terris Moore, "Mount Fairweather, Correction", American Alpine Journal 1982, p. 139. Ell cita Cook and King Voyage to the Pacific Ocean, Volum II, Admiralty, Londres, 1784, p. 345.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Mount Fairweather». Geographic Names Information System. U.S. Geological Survey. [Consulta: 4 setembre 2014].
  7. Metcalf, Peter «The Southwest Ridge of Fairweather». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 19, 48, 1974, pàg. 19.
  8. Gove, Walter; Adkins, Loren «The West Ridge of Mount Fairweather». American Alpine Journal. American Alpine Club [Philadelphia, PA, USA], 16, 43, 1969, pàg. 390.
  9. Metcalf, Peter «The Southwest Ridge of Fairweather». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 19, 48, 1974, pàg. 19–22.