Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí —àrab: محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh—, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia. Va succeir Hixam II en 1009.
| Nom original | (ar) المهدي بالله محمد بن هشام  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 980 (Gregorià) Còrdova |
| Mort | 23 juliol 1010 (29/30 anys) Còrdova |
| Causa de mort | Regicidi |
| Califa de Còrdova | |
| 1009 (Gregorià) – 1010 ← Hixam al-Muàyyad bi-L·lah – Sulayman al-Mustaín → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | califa |
| Altres | |
| Títol | Al-Mahdi bi-l·Lah (en)  |
Hixam II estava sota el control absolut de l'hàjib amírida Abd-ar-Rahman ibn al-Mansur (fill d'Almansor) conegut com a Sanxuelo (Sanxol o Xanjwilu) que l'havia pressionat per designar-lo com a hereu fins a aconseguir-ho (novembre del 1008). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar, besnet d'Abd-ar-Rahman III, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella.
El 15 de febrer de 1009 el cap rebel va atacar el palau reial on estava el califa Hixam II i un grup reduït dels seus fidels, el va ocupar i va fer signar al califa un document en el qual abdicava. Tot seguit es va fer proclamar califa amb el làqab honorífic d'al-Mahdí. La revolta popular va portar al saqueig de la vila amírida de Madínat az-Zahrà i totes les riqueses que contenia van caure en mans dels saquejadors que les van presentar al nou califa. Aquest per esborrar tot rastre dels amírides, va fer destruir Madínat az-Zahrà fins als fonaments i cremar les restes.
Al-Mahdí es va preparar per a la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a Calatrava (Qàlat Rabah); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria amaziga, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat,[1] però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la Sierra Morena l'1 de març i executat el 3 de març de 1009. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Pocs dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd-Al·lah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport.
Al-Mahdí aviat es va enfrontar amb els seus parent omeies i als caps amazics del seu exèrcit. Aviat es va organitzar una conspiració i els amazics van aixecar contra el califa a un pretendent omeia de nom Hixam ibn Sulayman ibn al-Nasir amb el làqab d'al-Rashid, i van assetjar Còrdova, però al-Mahdí va fer una sortida, els va derrotar i va matar el pretendent.
Llavors els amazics van proclamar un nou príncep omeia, Sulayman ibn al-Hakam amb el làqab d'al-Mustaín i van demanar ajut al comte de Castella Sanç I Garcès que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general Wadih a al-Kala al-Nahar (Alcalá de Henares). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a Alcolea, i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa Hixam II al-Muàyyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com l'autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el 7 de novembre de 1009 els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i Sulayman al-Mustaín va rebre el jurament dels amazics com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels amazics i castellans a Tebul Quinto (Djabal Qantish o Qintos, que vol dir muntanya de Quint) el 5 de desembre del 1009. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat.
Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a Toledo on fou ben acollit pel seu fill Ubayd-Al·lah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell, que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih[2] i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del 1010). La victòria dels catalans a la batalla d'Aqbat al-Bakr[3] el 2 de juny, els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a Madínat az-Zahrà i al-Mahdí fou restaurat.
Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els amazics que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels amazics de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la batalla del riu Guadiaro (21 de juny) en la confluència dels rius Guadaira i Guadalquivir, en la qual va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el 8 de juliol i la ciutat és saquejada perquè Hixam no pot pagar als catalans.[4]
Sota la pressió dels assetjants amazics, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de 1010). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el 23 de juliol de 1010. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com hàjib; llavors va negociar amb els castellans l'entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins al 1013. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents (Dénia, Toledo, Granada…)
Referències modifica
- ↑ A la ciutat hi havien tres partits, els marwans o meruans, favorables als omeies però enemics d'Hixam II; els alamerins, favorables a Hixam II; i els eslaus o esclavons, favorables a Sanxuelo
- ↑ que va deixar al front del govern a Toledo a Ismail ibn Dhi l-Nun
- ↑ lloc conegut modernament com Castillo de Bacar, prop de Còrdova
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Editorial Alpha, 1963, p. 90. Arxivat 2015-02-27 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953.
- Enciclopèdia Espasa, entrades diverses.
| Precedit per: Hixam II |
califa de Còrdova 1009 |
Succeït per: Sulayman al-Mustaín |