La muntanya Emei és una muntanya situada a la província de Sichuan, a la zona antiga de l'estat de Shu, al sud-oest de la Xina. És una de les quatre muntanyes sagrades del budisme a la zona tradicional Han.[1]

Infotaula de geografia físicaMuntanya Emei
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deMount Emei Scenic Area, including Leshan Giant Buddha Scenic Area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLeshan (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Map
 29° 31′ 11″ N, 103° 19′ 57″ E / 29.5197°N,103.3325°E / 29.5197; 103.3325
Dades i xifres
Altitud3.099 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència1.069 m Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1996 (20a Sessió)
Identificador779-001

Patrimoni de la Humanitat modifica

 
Samantabadra, muntanya Emei (Bodhimaṇḍa de Samantabadra), Quatre Valls
 
Gran Buda de Leshan, muntanya Emei, Sichuan

La muntanya Emei va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l'any 1996.[2]

Va ser aquí on es va edificar al segle I el primer temple budista de la Xina. La multiplicació posterior de temples va fer d'aquest un dels llocs sagrats més importants del budisme. Amb el pas dels segles s'hi van anar acumulant tresors culturals. El més impressionant és el Gran Buda de Leshan esculpit al segle viii. Aquesta imatge tallada al vessant d'un turó, dominant la confluència de tres rius des dels seus 71 metres d'altura, és l'estàtua de Buda més gran del món. La muntanya Emei es distingeix també per la gran diversitat de la seva flora, que abasta des de les plantes típiques de les zones vegetals subtropicals fins als boscos de coníferes subalpines, on es troben arbres de més de mil anys.[2]

Budisme modifica

El protector de la muntanya és el bodhisattva Samantabhadra, anomenat en xinès Puxian. En aquesta muntanya es troba el primer temple budista construït a la Xina, al segle I. Aquí es troben també disset monestirs (no adscrits al budisme tibetà) construïts durant el període de la dinastia Qing. La majoria d'ells es troben prop del cim.

Arquitectura modifica

Aquests cenobis mostren un estil arquitectònic flexible que s'adapta a l'orografia del terreny.

Alguns, com les sales del monestir d'Ofrena Nacional estan construïts sobre terrasses de nivells diferents; d'altres, incloent les estructures del monestir del Tro, estan construïts sobre alts pilars. Aquí es modifiquen els plans dels primitius monestirs budistes per aconseguir aprofitar al màxim l'escenari natural.

Els Edificis de les Síl·labes Nítides es troben en una estreta llengua de terra situada entre el riu Blanc i el riu Negre.

Paisatge modifica

El cim es troba sovint cobert per boira. Quan les condicions meteorològiques són favorables, de vegades es pot observar la llum de Buda, un fenomen de refracció que es produeix sobre els núvols. Antigament, nombrosos pelegrins es llançaven al buit davant la visió d'aquest fenomen, creient que Buda els estava cridant.

Fauna modifica

Els visitants de la muntanya Emei és probable que vegin dotzenes dels macacos tibetans que sovint es poden veure prenent el menjar dels turistes. Els comerciants locals venen fruita seca per als turistes per alimentar els micos.

Flora modifica

La muntanya Emei és coneguda pel seu alt nivell d'endemisme i se n'han descrit aproximadament 200 espècies de plantes de diverses famílies.

Arts marcials modifica

Alguns documents dels segles XVI i XVII fan referència a la pràctica d'arts marcials als monestirs de la muntanya Emei; les primeres referències n'eren a un monestir Shaolin en el qual es practica aquest tipus d'art.[3][4]

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. Hayes, Holly (2009) Emei Shan, Sacred Destinations. Updated 24 July 2009.
  2. 2,0 2,1 Informació sobre la muntanya Emei a la pàgina de la UNESCO
  3. Zhāng Kǒngzhāo, Boxing Classic: Essential Boxing Methods, 1784
  4. Henning, Stanley E. "Academia Encounters the Chinese Martial Arts".

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanya Emei

Informació sobre Emei a la pàgina de la UNESCO.