Núria Amat i Noguera
Núria Amat i Noguera (Barcelona, 1950) és una escriptora catalana en llengua castellana i catalana. És bibliotecària, llicenciada en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències de la informació. Ha estat professora de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Nuria Amat Noguera 1950 (73/74 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona - filosofia i lletres, ciències de la comunicació |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Membre de | |
| Gènere | Narració, poesia, assaig i periodisme d'opinió |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parella | Jordi Garcés i Brusés |
| Germans | Frederic Amat i Noguera |
| Parents | Josep Espasa i Anguera (besavi) Gay Mercader (cosí germà) |
Premis | |
| Lloc web | nuriaamat.com |
Ha viscut llargues temporades a Colòmbia, Mèxic, Berlín, París i als Estats Units. Com a escriptora ha combinat gèneres com novel·la, assaig, poesia, conte o teatre. També col·labora regularment amb diversos mitjans de premsa.
La major part de la seva producció literària és en castellà, en què destaquen obres com Narciso y armonía, Todos somos Kafka, Viajar es muy difícil i El país del alma. Amb la novel·la Reina de América guanyà el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2002. En català ha escrit l'obra de teatre Pat's Room (1997) i la novel·la Amor i guerra, premiada amb el Ramon Llull l'any 2011.[2]
Controvèrsies modifica
Núria Amat ha estat crítica amb la política lingüística a Catalunya. Es va adherir al manifest del Foro Babel i va criticar l'Institut Ramon Llull pel desistiment a convidar també escriptors en castellà que resideixen a Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt l'any 2007.[3] En un article a El País i en una entrevista a TV3 va arribar a comparar la política lingüística de Catalunya amb la dels nazis.[3] Posteriorment ha anat matisant les declaracions, assegurant que la Fira de Frankfurt va ser un èxit, acceptant que la immersió lingüística és positiva i animant a altres escriptors que vulguin fer el pas de canviar de llengua.[4][5]
El 2002, l'escriptora va ser condemnada per plagi de diversos autors, sense citar-los, en l'obra La documentación y sus tecnologías, publicada per l'editorial Pirámide,[6] que va haver d'ésser retirada del mercat.
Obres modifica
Narrativa modifica
- Narciso y Armonía, 1982
- El ladrón de libros, 1988
- Amor Breve, 1990
- Monstruos, 1991
- Todos somos Kafka, 1993
- Viajar es muy difícil, 1995
- La intimidad, 1997
- El país del alma, 1999
- El siglo de las mujeres, 2000
- Reina de América, 2001
- Deja que la vida llueva sobre mí, 2007
- Amor i guerra, 2011
Poesia modifica
- Pan de boda, 1979
- Amor infiel, 2004
- Poemas impuros, 2008
Assaig modifica
- De la información al saber, 1990
- El libro mudo, 1994
- Letra herida, 1998
- Juan Rulfo, 2003
Teatre modifica
- Pat's Room, estrena a la Sala Beckett de Barcelona, 1997
Premis modifica
- 2002 Premi Ciutat de Barcelona per Reina de América
- 2011 Premi Ramon Llull per Amor i guerra
Referències modifica
- ↑ Biografia a Escritoras.com (castellà)
- ↑ «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull 2011». El món, 08-09-2015. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Alós, Ernest. «Nuria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre l'assassí de Trotsky». El Periódico de Catalunya, 03-02-2011. [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ «El premi literari més ben dotat del país, per una furibunda anticatalana». Directe!cat, 04-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb la seva primera novel·la escrita en català». VilaWeb, 03-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
- ↑ Baiget, Tomàs. «Caso Núria Amat: Sentencia sobre vulneración de derechos de autor». Baiget.blogspot.fr, 18-02-2015. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 9 febrer 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Amat i Noguera |
- Núria Amat i Noguera - Lloc web oficial (castellà)
- Amat, Nuria «El circo patriótico». El País, 16-10-2007 [Consulta: 22 febrer 2012].