Nacional Pescara
Nacional Pescara fou la marca dels automòbils fabricats a Barcelona entre 1929 i 1932 per l'empresa Fábrica Nacional de Automóviles, SA. Fundada el 1928 pel multimilionari argentí Raúl Pateras Pescara de Castelluccio (marquès de Pateras-Pescara, enginyer i inventor), l'empresa tenia la seu al número 81 del carrer Badal del barri de Sants.[1][2]
(es) Fábrica Nacional de Automóviles, SA. 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fabricant d'automòbils empresa | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1928 | ||||
| Fundador | Raúl Pateras Pescara | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1932 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Raúl Pateras Pescara | ||||
| Persona rellevant | Enrique Pateras Pescara | ||||
Història modifica
Raúl Pateras Pescara (1890-1966) va créixer a l'Argentina, va estudiar a França i va exercir d'advocat a Itàlia. El 1911 va inventar un hidroavió llança-torpedes i més tard es va dedicar als helicòpters (el 1921 en va projectar un del tipus autogir[3]) i als automòbils. Gran inventor, ideà l'anomenat "Motor de pistó lliure Pescara".[4]
Un cop instal·lat a Barcelona, Pateras fundà el 1928, juntament amb el seu germà Enrique i l'enginyer italià Edmond Moglia,[4] la Fábrica Nacional de Automóviles. L'empresa comptava amb un capital social de 70 milions de pts (uns 421 mil euros al canvi) i el suport de la Banca Garriga Nogués[3] i del rei d'Espanya Alfons XIII. De seguida, Pateras va fitxar a cop de talonari els tècnics més destacats de l'època, provinents majoritàriament de les fàbriques d'Hispano-Suiza i Elizalde.
L'objectiu inicial de l'empresa era la construcció de quatre diferents xassís, un d'econòmic amb motor de 4 cilindres, un altre de 6 cilindres i dues versions amb motor de 8 cilindres en línia. Començaren pel disseny més sofisticat i el 1929 ja en presentaren el primer prototipus, anomenat Tipo C: es tractava d'un model "torpede" amb motor de 8 cilindres en línia, doble arbre de lleves en cap i 2.960 cc que desenvolupava una potència de 80 CV a 4.200 rpm. La caixa de canvis era de dues marxes: en primera arribava als 65 km/h i en segona, als 125 km/h. Com a característica innovadora, el cotxe muntava nombrosos components fets amb Elektron (material basat en l'aliatge de magnesi i alumini).[4] D'aquest model se'n preparà una versió per a competició que lliurava 100 CV a 4.800 rpm.[3]
Un cop provat a l'autòdrom de Terramar, el primer Nacional Pescara fou inscrit a la Pujada a la Rabassada de 1930, on pilotat per Enrique Pateras guanyà i establí un nou rècord en la categoria Sport.[3] Des d'aquell moment s'inicià una llarga etapa de domini de la marca en la modalitat de muntanya,[5] amb èxits internacionals d'entre els quals destaca la victòria del xilè Juan Zanelli al Campionat d'Europa de 1931. A banda, entre 1934 i 1935 tant Zanelli com Esteve Tort aconseguiren victòries a La Túrbia, Val de Cuech i Kesselberg.[3]
El 1931, l'empresa presentà un segon model de luxe anomenat Tipo P, amb un motor de 10 cilindres i 3.993 cc, alhora que començava a treballar en una versió de competició d'aquest model, el Tipo PSS. Cap d'aquestes dues versions no es va arribar a comercialitzar mai.[4]
La fi de l'empresa modifica
Amb la proclamació de la República i l'exili del rei Alfons XIII, Nacional Pescara queda molt tocada, especialment per la pèrdua de subvencions provinents de la monarquia,[6] i el 1933 la fàbrica acaba tancant.[5] La societat es va liquidar el 1935[7] i aquell mateix any, els germans Manuel i Ernest Giró (de la família propietària de l'empresa de cinematografia Orpheo Sincronic) n'adquiriren les antigues instal·lacions del carrer Badal amb la intenció d'endegar-hi un projecte de fabricació de motocicletes.[1] La guerra civil espanyola va estroncar el projecte dels Giró i la fabricació de les primeres motos OSSA hagué d'esperar fins al 1950.
Com a curiositat, cal dir que durant l'exili del rei espanyol Raúl Pateras Pescara se n'anà a Suïssa i hi adquirí tres motors V16 sobrealimentats del fabricant SLM Winterthur, dels quals només en va fer servir un per a instal·lar-lo en un cotxe muntat a París. Aquell darrer "Nacional Pescara" fou portat després a Catalunya, on restà a la fàbrica del carrer Badal fins que aquesta fou destruïda durant la guerra civil espanyola.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 75-76. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Oliveras, Josep «La consolidació d'una ciutat industrial. Barcelona, 1881-1935» (PDF). Barcelona quaderns d'història. raco.cat [Barcelona], Núm. 19: L'Electrificació de Barcelona, 1881-1935, 2013, p. 257 [Consulta: 25 març 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 256. ISBN 84-320-6249-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Nacional Pescara (1913 - 1959)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ 5,0 5,1 «Nacional-Pescara». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 250-252. ISBN 84-320-6249-9.
- ↑ 7,0 7,1 «Nacional Pescara» (en castellà). losorigenes.net, 2007. Arxivat de l'original el 2016-04-13. [Consulta: 24 març 2016].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacional Pescara |
- Història de Nacional Pescara al Web motorgiga.com (castellà)
- Web dels hereus de Raúl Pateras Pescara (francès)