Nagoya

ciutat del Japó

Nagoya ([na][go][ya][shi]) és la quarta ciutat més gran (tercera regió metropolitana) i la tercera ciutat més pròspera del Japó. Ubicada a la costa de l'oceà Pacífic a la regió de Chubu cap al centre de Honshu, és la capital de la Prefectura d'Aichi. A la vora de la badia d'Ise, la capital de la prefectura s'estén per un altiplà de la plana de Nōbi.[1] Ocupa una superfície de 326,45 km², 24,52 km d'est a oest i 25,13 km de nord a sud.[2] És la seu de les universitats de Nagoya i Aichi.[3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaNagoya
名古屋市 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneNagoya City Anthem (en) Tradueix (28 febrer 1910) Modifica el valor a Wikidata

Símbol oficialCamforer (arbre)
Lilium (flor) Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 10′ 53″ N, 136° 54′ 23″ E / 35.1814°N,136.9064°E / 35.1814; 136.9064
EstatJapó
Prefecturaprefectura d'Aichi Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalNaka-ku (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.326.844 (2021) Modifica el valor a Wikidata (7.128,16 hab./km²)
Malnom中京 Modifica el valor a Wikidata
Llengua utilitzadaNagoya dialect (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície326,43 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perbadia d'Ise, Port of Nagoya (en) Tradueix, Shōnai River (en) Tradueix, Tenpaku River (en) Tradueix i Nikkō River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Tōgoku (en) Tradueix (198,29 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Atsuta (en) Tradueix, Ōsu (en) Tradueix, Yobitsugi, Aichi (en) Tradueix, Chikusa (en) Tradueix, Yawata (en) Tradueix, Ōsu (en) Tradueix, Kasadera (en) Tradueix, Arako (en) Tradueix, Naka (en) Tradueix, Tokiwa (en) Tradueix, Higashiyama (en) Tradueix, Gokiso (en) Tradueix, Biwajima (en) Tradueix, Shimizu (en) Tradueix, Sugi (en) Tradueix, Rokugō (en) Tradueix, Kinjō (en) Tradueix, Tenpaku (en) Tradueix, Shōnai (en) Tradueix, Shimonoisshiki (en) Tradueix, Shōnai (en) Tradueix, Shimonoisshiki (en) Tradueix, Hagino (en) Tradueix, Itaka (en) Tradueix, Tenpaku (en) Tradueix, Nan'yo (en) Tradueix, Tomida (en) Tradueix, Yamada (en) Tradueix, Kusunoki (en) Tradueix, Moriyama (en) Tradueix, Narumi (en) Tradueix, Ōdaka (en) Tradueix i Arimatsu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1r octubre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuAjuntament de Nagoya Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataTakashi Kawamura (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuple de l'Ajuntament de Nagoya , (Escó: 75) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal460-8508 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Domini de primer nivell.nagoya (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic52 Modifica el valor a Wikidata
FlorLilium
ArbreCinnamomum camphora
Altres
Agermanament amb
Poona
Los Angeles (1959–)
Ciutat de Mèxic (1978–)
Nanquín (1978–)
Sydney (1980–)
Toyota (1986–)
Torí (2005–)
Callao (2009–)
Rikuzentakata (2014–)
Reims (2017–)
Taichung (2018–)
Taixkent (2019–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcity.nagoya.jp Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La ciutat va ser fundada l'1 d'octubre del 1889[4] però va ser totalment destruïda durant els bombardejos de 1945 en el context de la Segona Guerra Mundial i reconstruïda després de nou.[5]

Hidrografia modifica

La ciutat de Nagoya inclou 57 cursos d'aigua que formen una xarxa d'aigua de 215 km de llarg i formada en gran part pel riu Shōnai, la desembocadura del qual es troba a la badia d'Ise, i els seus afluents.[6][7]

Transport modifica

 
Aeroport Internacional de Chubu, construït en una illa artificial
 
ΜSky Limited Express de Meitetsu

Nagoya va ser servida per l'aeroport de Nagoya (aeroport internacional de Komaki) fins al febrer de 2005. Aquest aeroport va ser substituït per l'aeroport internacional de Chūbu, amb el mateix codi OACI ONG; la construcció d'aquest nou aeroport, en una illa artificial, Tokoname,[8] coincideix amb l'organització de l'Expo 2005, una exposició internacional que es va inaugurar a Nagakute. L'aeroport té vols internacionals i un gran volum de vols nacionals.

Un segon aeroport és l'aeròdrom de Nagoya (aeroport de Komaki, NKM) a prop del límit de la ciutat amb Komaki i Kasugai.[9] El 17 de febrer de 2005, els vols comercials internacionals de l'aeroport de Nagoya es van traslladar a l'aeroport de Centrair. L’aeròdrom de Nagoya s’utilitza ara per a l'Aviació general i com a base aèria i és el centre principal de Fuji Dream Airlines.[10]

L'estació de Nagoya, l'estació de tren més gran del món per superfície,[11] es troba a la línia Tōkaidō Shinkansen, la línia principal de Tōkaidō i la línia principal de Chūō, entre d'altres. JR Central, que opera el Tōkaidō Shinkansen, té la seu allà. Meitetsu també té seu a Nagoya i, juntament amb Kintetsu, proporciona servei ferroviari regional a les regions de Tōkai i Kansai. El metro de Nagoya proporciona servei de trànsit urbà.[12]

El port de Nagoya és el port més gran pel seu valor comercial internacional al Japó.[13][14] Toyota Motor Corporation exporta per aquest port. Amb un volum de 202.556 tones de mercaderies el 2012, també és el quinzè port del món.

Nagoya és coneguda pel seu pla ordenat de carrers, del qual és responsable el shōgun Tokugawa Ieyasu. [15][16]

Nagoya té sis línies de metro, inclosa una circular. La xarxa de carreteres i carreteres és densa i continua desenvolupant-se a Nagoya i als voltants.

Districtes modifica

Nagoya té 16 ku (districtes):

 
Castell Nagoya[17]

Personatges cèlebres modifica

Gastronomia modifica

La gastronomia local de Nagoya “Nagoya-meshi” és coneguda per tenir un sabor intens i dolç a la vegada.

Alguns plats típics són:

Tebasaki

 
Tebasaki

Es tracta de les aletes de pollastre més famoses del Japó, també conegudes com “Nagoya no Tebasaki” essent un gran acompanyament per a una cervesa freda.

És probablement un dels plats més típics i amb els que més es relaciona a la ciutat.

A part de ser consumit en izakayas (bars japonesos) també està la cadena de restaurants Yamachan (fundada el 1981) que està especialitzada en servir diversos plats de tebasaki.

Miso katsu

 
Misokatsu

Un altre deliciosa especialitat de Nagoya és el miso katsu, carn de porc arrebossada i fregida amb una saborosa salsa a base de miso, acompanyat de col ratllada i arròs.

El resultat és un sabor intens i un toc de dolçor que es complementa molt bé amb el sabor cruixent de la carn de porc. El misokatsu es serveix àmpliament en restaurants i també en konbinis en safates (bento). Una de les imatges més famoses del miso katsu ve de la famosa cadena de restaurants de Nagoya, Yabaton (fundada el 1947) on apareix un porc vestit de lluitador de sumo.

 
Hitsumabushi

Hitsumabushi

Nagoya és el major productor d'anguila d'aigua dolça (unagi) del país, que normalment es rosteix a la graella, es banya d'una rica salsa obscura i es serveix sobre arròs. El bol de fusta tradicional va acompanyat amb una tassa d'arròs, un plat de condiments i una olla de brou. Un plat gourmet relativament car.


Kishimen

 
Kishimen

Els kishimen són fideus de blat amples i plans similars als udon. Un plat exquisit i econòmic.



Torrada d'Ogura

 
Torrada Ogura

Aquest plat consisteix en un pa suau i torrat anomenat Shokupan (pa) que es cobreix de mermelada dolça d'azuki, mantega i crema batuda com a acompanyament.

Sovint es pot trobar com a opció d'esmorzar a les cafeteries de Nagoya i és molt apreciat pels japonesos



Esports modifica

Club Esport Lliga Seu Fundació Logotip Mascota
Chunichi Dragons Beisbol Nippon Professional Baseball Nagoya Dome 1936
 
Shaolon & Paolon, dracs blau i rosa.

Doala, koala blau

Nagoya Grampus Futbol J League Division 1 Toyota Stadium

Mizuho Athletic Stadium

1991
 
Grampus-kun, orca.
Nagoya Diamond Dolphins Bàsquet B. League Dolphins Arena

Park Arena Komaki

1950 DD, delfí blanc.
Toyota Verblitz Rugbi Japan Rugby League One Toyota Stadium

Mizuho Rugby Stadium

1941 Riger
Wolfdogs Nagoya Voleibol V. League 1 Entrio, Inazawa 1961 Woldo-gun, gos negre.
Daido Steel Phoenix Handbol J Hanbdall League Nagoya 1964 Fènix

Agermanaments modifica

La ciutat compta amb cinc agermanaments:[27]

Nagoya en mitjans audiovisuals modifica

Videojocs

La ciutat de Nagoya apareix representada en el videojoc Yakuza 5 (龍が如く5 夢、叶えし者 Ryū ga Gotoku 5: Yume, Kanaeshi Mono) un videojoc d'acció i aventura desenvolupat i publicat per Sega per PlayStation 3 al desembre 2012 al Japó, que no arribaria a occident fins al 2015 en format digital, tenint una versió remasteritzada per a PlayStation 4 des de 2019.

La ciutat apareix a la Part 4 de la història, en la qual encarnem el paper del personatge Tatsuo Shinada, un exjugador de beisbol professional.

La ciutat és una representació del barri de Sakae (anomenat Kineicho al joc) on apareixen llocs famosos com la roda de Sunshine Sakae, la torre de televisió de Nagoya juntament amb el Hisaya Ōdori Park o la zona d'Oasis 21 amb la pista de gel, el mirador ovalat de vidre i l'Aichi Arts Center. També hi ha restaurants famosos com el Yamachan o Kaburaya i diverses referències a Toyota, Komeda's Coffee o el dolç local Kaeru Manju. Els plats típics com tebasaki, misokatsu, hitsumabushi o kishimen són ben presents. A més a més, a través del protagonista i els seus vincles amb altres personatges de la ciutat, es poden observar curiosos detalls i mites sobre la societat de Nagoya.

Referències modifica

  1. Louis Frédéric. Le Japon (en francès). Éditions Robert Laffont, octubre 1996, p. 793-794 (Bouquins). Frédéric1996. ISBN 978-2-221-06764-2. OCLC 36327575. 
  2. ; Alcaldia de Nagoya«Geography & Climate» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019].
  3. Leszczynski, J.; Shukla, M. Practical Aspects of Computational Chemistry II: An Overview of the Last Two Decades and Current Trends. Springer Netherlands, 2012, p. 11. ISBN 978-94-007-0923-2 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  4. Reed, E.J.. Japan: Its History, Traditions, and Religions: With the Narrative of a Visit in 1879. Cambridge University Press, 2012, p. 205. ISBN 978-1-108-04568-1 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  5. United States Strategic Bombing Survey. The Effects of Air Attack on the City of Nagoya. United States Strategic Bombing Survey, Urban Areas Division, 1947. ISBN 978-0-598-65247-8 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  6. ; Mairie de Nagoya«Urban Improvement» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019].
  7. ; Asahi Shinbun«庄内川» (en japonès). Kotobank. [Consulta: 13 gener 2019].
  8. Macioszek, E.; Sierpiński, G. Modern Traffic Engineering in the System Approach to the Development of Traffic Networks: 16th Scientific and Technical Conference "Transport Systems. Theory and Practice 2019" Selected Papers. Springer International Publishing, 2019, p. 217. ISBN 978-3-030-34069-8 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  9. Genzberger, C.; Hinkelman, E.G.. Japan Business: The Portable Encyclopedia for Doing Business with Japan. World Trade Press, 1994, p. 139. ISBN 978-0-9631864-2-3 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  10. Lee, J.W.. Aviation Law and Policy in Asia: Smart Regulation in Liberalized Markets. Brill, 2020, p. 22. ISBN 978-90-04-43958-0 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  11. Pratelli, A.; Brebbia, C.A.. Urban Transport XVI: Urban Transport and the Environment in the 21st Century. WIT Press, 2010, p. 256. ISBN 978-1-84564-456-7 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  12. Gunn, S.; Townsend, S.C.. Automobility and the City in Twentieth-Century Britain and Japan. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 63. ISBN 978-1-350-07594-8 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  13. Nagoya Port Authority. Port of Nagoya, 2010 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  14. Ogo, A.; Japan. Unʼyushō Port of Nagoya Development and the Role of Government. Survey and Design Office, Regional Office no. 4, Ministry of Transport, Government of Japan [Consulta: 18 agost 2021]. 
  15. «'The linear roads of Nagoya' at 名古屋.tokyo». Arxivat de l'original el 2018-09-12. [Consulta: 21 abril 2021].}
  16. Shelton, B. Learning from the Japanese City: Looking East in Urban Design. Taylor & Francis, 2012, p. 141. ISBN 978-1-136-73290-4 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  17. Mitchelhill, J.; Green, D. Castles of the Samurai: Power and Beauty. Kodansha Europe, 2003. ISBN 978-4-7700-2954-6 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  18. Wexler, P.; Hakkinen, P.J.B.; Mohapatra, A.; Gilbert, S.G.. Information Resources in Toxicology. Elsevier Science, 2009, p. 1005. ISBN 978-0-08-092003-0 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  19. Fr?d?ric, L.; Louis-Frédéric; Roth, K. Japan Encyclopedia. Belknap Press of Harvard University Press, 2002, p. 722. ISBN 978-0-674-01753-5 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  20. Turnbull, S. The Samurai Swordsman: Master of War. Frontline Books, 2008, p. 65. ISBN 978-1-84415-712-9 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  21. Pettersson, J. The Yonezawa Matchlock. Mighty Gun of the Uesugi Samurai. Lulu.com, 2017, p. 101. ISBN 978-1-387-06449-6 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  22. Wada, K. The Evolution of the Toyota Production System. Springer Singapore, 2020, p. 45. ISBN 978-981-15-4928-1 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  23. Toyota Jidōsha Kabushiki Kaisha; トヨタ自動車株式会社; Toyota Jidōsha Kōgyō Kabushiki Kaisha. Toyota: A History of the First 50 Years. Toyota Motor Corporation, 1988 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  24. Frankel, V.E.. Women in Doctor Who: Damsels, Feminists and Monsters. McFarland, Incorporated, Publishers, 2018, p. 86. ISBN 978-1-4766-7222-9 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  25. Shigefumi Mori (en alemany) [Consulta: 18 agost 2021]. 
  26. Gupta, S. DICTIONARY OF PHYSICS: For students of Class VI to X. Notion Press, 2018, p. 571. ISBN 978-1-64324-694-9 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  27. Agermanaments Arxivat 2016-11-27 a Wayback Machine. (anglès)
  28. Los Angeles Magazine. Emmis Communications, p. 20 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  29. Booth, A. Looking for the Lost: Journeys Through a Vanishing Japan. Kodansha USA, 2021, p. 307. ISBN 978-1-56836-615-9 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  30. Partington, G. Sydney: First 100 Lessons (en francès). Lulu.com, 2017, p. 159. ISBN 978-0-244-63172-7 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  31. Capano, F.; Pascariello, M.I.; Visone, M. La Città Altra. Storia E Immagine Della Diversità Urbana: Luoghi E Paesaggi Dei Privilegi E Del Benessere, Dell'isolamento, Del Disagio, Della Multiculturalità. Ediz. Italiana E Inglese (en italià). CIRICE, 2018, p. 1079. ISBN 978-88-99930-03-5 [Consulta: 18 agost 2021]. 
  32. Officialisation du jumelage entre Reims et Nagoya.

Enllaços externs modifica