Natalia Gavrilița (Malaeshty, 21 de setembre de 1977) és una economista i política moldava. Fou primera ministra de Moldàvia del govern dirigit per la presidenta Maia Sandu del 6 d'agost del 2021 al 10 de febrer de 2023.[1] Va ser la tercera dona a ocupar el càrrec de primera ministra a Moldàvia. Havia estat anteriorment ministra de finances sota la presidència d'Igor Dodon i la primera ministra Sandu, càrrec que ocupà entre juny i novembre del 2019.

Infotaula de personaNatalia Gavrilița

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ro) Natalia Catrinescu Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Malaeshty (República Socialista Soviètica de Moldàvia) Modifica el valor a Wikidata
15a Primera ministra de Moldàvia
6 agost 2021 – 16 febrer 2023
← Aureliu CiocoiDorin Recean →
Membre del gabinet: Gavrilița Cabinet (en) Tradueix
Diputada al Parlament de Moldàvia
23 juliol 2021 – 6 agost 2021 (entrada al govern)
Ministra de Finances de Moldàvia
8 juny 2019 – 14 novembre 2019
← Ion ChicuSergiu Pușcuța → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicMoldaus Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaSocioliberalisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Moldàvia
Escola de Govern John F. Kennedy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, política, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció i Solidaritat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: NataliaGavrilitaMF Modifica el valor a Wikidata

Proposada com a primera ministra per Maia Sandu el febrer de 2021, el seu càrrec va ser rebutjat per la majoria parlamentària del Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia i el Partit Șor. Proposada de nou durant l'estiu de 2021 després de les eleccions parlamentàries de 2021, va ser finalment nomenada juntament amb el seu gabinet. Gavrilita va prendre possessió el 6 d’agost del 2021, tot formant un govern integrat per tretze ministres després d’haver rebut el suport dels seixanta-un diputats del Partit d’Acció i Solidaritat (PAS). Tanmateix, el mandat va estar marcat per la inestabilitat, amb la dimissió de cinc ministres i vice-ministres, i per la guerra d’Ucraïna.

Referències modifica