Nicola Vicentino
Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.
 Gravat de Nicola Vicentino  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1511 (Gregorià) Vicenza (Itàlia) |
| Mort | c. 1576 (64/65 anys) Milà (Itàlia) |
| Causa de mort | Pesta |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, madrigalista i teòric musical |
| Gènere | Música del Renaixement |
| Professors | Adrian Willaert |
     | |
Deixeble de Willaert, fou nomenat mestre de capella de la cort i professor de música dels prínceps d'Este, a Ferrara, retirant-se després a Roma, on residí molt de temps en el palau del cardenal Hipòlit II d'Este. El 1546 intentà ressuscitar les escales cromàtiques i enharmòniques dels antics amb la publicació del llibre de madrigals a 5 veus, titulat Dell’Unico Adriano Villaert discepolo D. Nicola Vicentino madrigali a 5 voci per teòrica e per pratica da lui composti al nuovo modo del celebrissimo suo maestro ritrovato, construint, a més, per a reforçar els seus arguments, un Archicembalo i un Archiorgano, en els que els sons derivats dels sons naturals estaven clarament diferenciats.
El poc èxit de la seva temptativa el portà a tractar d'aquesta assumpte teòricament en l'obra titulada L'antica musica ridotta allà moderna pratica (1955) amb una descripció de l’archicembalo, a la que afegí més tard una Descrizione dell'arciorgano (1561).
Les idees de Vicentino foren atacades per V. Lusitano,[1] Zarlino i Doni, mentre que trobaren fervents defensors en Cipriano de Rore i el príncep de Venosa.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicola Vicentino |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 546-7 (ISBN 84-239-4568-5)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 31, pàg. 855, (ISBN 84-239-4530-8)