Viquipèdia

Nimco Ali

activista somali

Nimco Ali (somali Nimco Cali) és una activista social somali consultor de formació independent. És co-fundadora i directora de Filles d'Eva, una organització sense ànim de lucre.

Infotaula de personaNimco Ali

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1983 (>1982) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Somàlia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdofeve.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): NimkoAli Modifica el valor a Wikidata

Vida personal modifica

Ali va néixer entre 1982 i 1983 a Somàlia. Quan tenia quatre anys, la seva família es va traslladar a Manchester, Anglaterra, on va créixer.[1][2] Té quatre germans, un d'ells, Mohamed, és president dels Conservadors Somalis.[3] Per la seva educació post-secundària, Ali va assistir a la Universitat de l'Oest d'Anglaterra, Bristol.[4]

Carrera modifica

Alí va treballar els seus primers anys com a funcionària, També va exercir uns anys com a defensora dels drets de la dona i consultora de formació independent.[4]

En 2010, juntament amb la psicoterapeuta Leyla Hussein va fundar Filles d'Eva.[1][5] Aquesta organització sense ànim de lucre va ser creada per ajudar nenes i dones joves, amb un enfocament que proporciona educació i sensibilització sobre la mutilació genital femenina (MGF).[6] Ali fou sotmesa al procediment als set anys a un hospital de Djibouti mentre estava de vacances amb la seva família.[1][7] Més tard va patir complicacions de salut i es va sotmetre a cirurgia reconstructiva.[8] L'experiència i la trobada amb alters dones que havien patit l'operació la van inspirar a assistir a les noies en rics i a fer una crida per a l'erradicació d'aquesta pràctica.[1][2]

Adicionalment, Ali serveix com a Coordinadora de Xarxa a End FGM/C Social Change Campaign. També ha escrit extensament sobre els drets nacionals de gènere.[4]

El 18 d'abril de 2015, Ali va parlar en una de les primeres reunions d'un nou partit polític, el Partit d'Igualtat de les Dones.[9]

Premis modifica

En 2014, Ali i Hussein van rebre un premi a la comunitat/organització benèfica al 2014 al premi Dona de l'Any de la Red Magazine pel seu treball amb les Filles d'Eva.[6] També van quedar sisenes en la Woman's Hour Power List 2014.[5] She was named one of BBC's 100 Women during 2018.[10]

Activitat política modifica

S'ha dit que Ali ha deixat de donar suport al Partit Laborista després que Jeremy Corbyn n'esdevingués líder, tanmateix Ali ha aparegut en prospectes dels Liberal-Demòcrates abans que Corbyn esdevingués líder laborista.[11] A les eleccions generals del Regne Unit de 2017 es va presentar com a candidata per Hornsey and Wood Green[12] a Londres Nord pel Partit per la Igualtat de les Dones. Nimco va assolir 551 vots (0.9%),[13] i va quedar en el 5è lloc dels vuit candidats que participaven, i va perdre el seu dipòsit.[14]

L'estiu de 2018 es va postular com a candidata del Partit Conservador del Regne Unit a les eleccions a l'alcaldia de Londres de 2020,[15] però no va ser seleccionada. El mateix any fou seleccionada dins les 100 BBC Women.[16]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Men 'must help stop female genital mutilation'». BBC, 29-07-2011 [Consulta: 2 octubre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fighting Genital Cutting Of British Girls: A Survivor Speaks Out». NPR, 05-08-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  3. ↑ «Bizarre row erupts in north London election race as Women's Equality candidate labelled 'anti-feminist'». Evening Standard, 16-05-2017 [Consulta: 20 febrer 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «6. Leyla Hussein and Nimco Ali». BBC, 2013 [Consulta: 2 octubre 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 British Association for Behavioural & Cognitive Psychotherapies «Towards ending female genital mutilation». CBT Today, 42, 2, maig 2014, pàg. 16–17. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014 [Consulta: 3 octubre 2014]. Arxivat 6 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Lauren Laverne, Sadie Frost and Olivia Inge attend the Red Woman of the Year Awards». London Evening Standard, 04-09-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  7. ↑ «Met will prosecute parents who send their girls abroad to be 'cut'». London Evening Standard, 18-02-2013 [Consulta: 2 octubre 2014].
  8. ↑ «'It's child abuse that has gone mainstream'». The Times, 13-01-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  9. ↑ «The brand new Women's Equality Party: 'not standing in this election'», 23-04-2015. [Consulta: 21 setembre 2015].
  10. ↑ «BBC 100 Women 2018: Who is on the list?» (en anglès). BBC News, 19-11-2018 [Consulta: 19 novembre 2018].
  11. ↑ Ali, Nimco [@NimkoAli]. «Let's be clear, I stopped supporting Labour after Corbyn. I don't like him or his cabinet. I am a centrist and right now if I seems to find more of what I believe in within the Tory Party that is how it is. I am not owned by the left and have my own mind.», 10-10-2018.
  12. ↑ Topping, Alexandra. «Women's Equality party candidate receives death threat signed 'Jo Cox'», 07-06-2017.
  13. ↑ «Women's Equality Party defeat follows weeks of horrific abuse», 09-06-2017.
  14. ↑ «General Election 2017 - Haringey votes».
  15. ↑ «The Londoner: Mercer takes aim at 'Private Pike'». Evening Standard.
  16. ↑ BBC 100 Women 2018: Who is on the list?

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nimco_Ali&oldid=31262876»