Noguera de Cardós
La Noguera de Cardós (Riu de Lladorre o Noguera de Lladorre en la seva capçalera) és un riu pirinenc del Pallars Sobirà afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, a Llavorsí.[1] Vertebra la Vall de Cardós i discorre pels termes municipals de Lladorre, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Tírvia i Llavorsí. Pràcticament sempre va paral·lela a la seva riba dreta la carretera L-504.
| |||
| Tipus | Curs d'aigua  | ||
|---|---|---|---|
| Inici | |||
| Cota inicial | 1.478 m | ||
| Entitat territorial administrativa | Lladorre (Pallars Sobirà) | ||
| Localització | pla de Boavi | ||
| Final | |||
| Cota final | 798 m | ||
| Entitat territorial administrativa | Pallars Sobirà (Catalunya) | ||
| Localització | Llavorsí | ||
| Desembocadura | Noguera Pallaresa | ||
 Riu Noguera de Cardós | |||
| Afluent | |||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | ||
| Dades i xifres | |||
| Mida | 26,75 ( ) km | ||
| Travessa | Lladorre, Esterri de Cardós, Vall de Cardós, Tírvia i Llavorsí | ||
| Superfície de conca hidrogràfica | 250 km² | ||
| Mesures i indicadors | |||
| Cabal | 9 m³/s | ||
Naixement modifica
La Noguera de Cardós inicia el seu curs al Pla de Boavi, al nord-est de Tavascan, antiga cubeta glacial[2] reblerta de sediments on conflueixen els barrancs o rius de Naorte, Certascan, Romedo i Broate que drenen els respectius circs lacustres. El naixement del riu, per tant, cal situar-lo en l'arc de la carena pirinenca que limita aquests circs, des del pic de Certascan (2.853 m), al nord-oest, fins al pic de Baborte (2.934 m) al sud-est, passant pels intermedis cap de Guiló (2.616 m), pic de Broate (2.706 m) i el més elevat pic de Sotllo (3.073 m).[1]
Vall de Cardós (Lladrós) modifica
La Noguera de Cardós té un primer tram, curt, dins del terme de Vall de Cardós, des de la Cultia fins a Escalado, on entra en el terme d'Esterri de Cardós. En els inicis d'aquest primer tram, a una altura de 1.380 metres, es troba la presa de Montalto, que deriva aigua cap al Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós per mitjà d'una canalització soterrada.
Esterri de Cardós modifica
Des d'Escalado, i sempre cap al sud, el riu passa a llevant de Benante, lo Rengar i la Borda de Joanet i a ponent de les Prats. Rep l'afluència de diversos torrents de muntanya per la dreta i el Riu d'Esterri per l'esquerra, just en el lloc on a la dreta del riu queda el Càmping Les Contioles. En aquest tram, durant uns 500 metres, el riu fa de termenal entre Vall de Cardós i Esterri de Cardós.
Vall de Cardós (Ribera de Cardós) modifica
Reintegrat en el terme de Vall de Cardós, el riu deixa a l'esquerra la Cultia i de seguida rep per la dreta el Barranc de Baratoro. Tot seguit passa pel costat de llevant del poble d'Ainet de Cardós i per sota i a ponent del Pui de la Solana, i poc després deixa a l'esquerra lo Rengar de Prats i a la dreta lo Prat Llarg. Continua cap al sud, i aviat fa una girada cap al sud-oest per tal d'evitar la cua de serrat rere la qual es troba el poble de Cassibrós, deixant la Coma a la dreta i lo Camp a l'esquerra. El riu fa la volta pel costat de ponent del poble, i en el moment que deixa a la dreta el Cementiri de Cassibrós, torna a agafar la direcció nord-sud. Deixa a l'esquerra primer l'Obaga de Sant Miquel i després la Terra de l'Aigua; en aquest lloc el riu passa per sota del Pont de Cassibrós, romànic. Tot seguit deixa a la dreta la Borda del Pubill, el Càmping La Borda del Pubill i la partida de Coscolledo, al sud dels quals rep per la dreta el Riu d'Estaon.
Ja al nord-est de Ribera de Cardós, el riu deixa a la dreta la Prada Sobirana, on forma un arc còncau cap a ponent, i, ja a llevant de la població cap del municipi de Vall de Cardós, passa a llevant de Peguera. Quan és al sud-est de Ribera de Cardós, el riu deixa a la dreta el Càmping del Cardós i, poc després, la partida de Llimera. Continuant cap a migdia, amb algunes lleus girades motivades per l'orografia del lloc, el riu va deixant a ponent les terres més planes de la vall mentre que a llevant es troben els contraforts occidentals de la Serra de Niarte. La Noguera de Cardós deixa a l'esquerra la Borda de Ferrer Peret i poc després les Bordes de Tormedo i la Borda Escolà, entre les quals queda a la dreta del riu la partida de les Plaus. A l'esquerra del riu queda en aquest tram l'espès Bosc de Niarte, mentre que a la dreta va deixant el llargarut Prat del Pujol, mentre troba a poentn la Borda Bernadina i la Borda Pubill i a llevant la Borda de Bram, altre cop a ponent la Borda del Coixet i altra volta a llevant la Borda Botiguer. De seguida hi arriba per la dreta el Barranc d'Aurati. Es tracta del final de la Vall de Cardós, lloc anomenat també Porta de Cardós.
Tírvia modifica
La Noguera de Cardós entra en el terme de Tírvia al nord-est de la Bana, fent una ziga-zaga entre els penyals que tanquen la vall i conformen la porta esmentada. Quan es torna a obrir la vall, rep per la dreta el Barranc de la Llosissa, deixant a la dreta el Bosc de la Bana. Passa a llevant de la Bana, deixant a l'esquerra una de les construccions d'aquest poblet i el paratge de Rovella, travessa per sota de la carretera L-510, i de seguida hi arriba per l'esquerra la Noguera de Vallferrera, al lloc conegut com els Arenals. El riu gira cap al sud-oest, deixant l'Espluga al nord-oest, i el Roc de Sant Vicenç i la Costa, damunt dels quals es troba el poble de Tírvia, al sud-est. Aviat rep per l'esquerra el Barranc des Rucs, al sud-oest de la Borda de Sorri. En aquell lloc el riu fa un punxegut meandre cap al sud de Tírvia, deixant a l'esquerra la Borda de Teia, la Borda Pubill i el roc del Galís.
Tot seguit, el riu arriba a llevant dels Prats de Mallol, on es troba el poble de Terveu, moment en què rep per l'esquerra el Riu de Glorieta. A migdia de Terveu, la Noguera de Cardós fa un doble meandre tancat en forma de lletra ena majúscula, deixant a l'esquerra la Borda de Janot, la Borda Burgueto i la Borda de Salui, amb els Prats de Salui, i el riu emprèn cap al sud i sud-oest. Passa a ponent de la Cabana de Burgueto i dels Prats de Burgueto, així com el Bosc d'Ausó, moment en què entra en el terme de Llavorsí.
Llavorsí modifica
Entrant en aquest terme passa a llevant de dos territoris amb nom quasi idèntic: lo Vinyer i el Vinyer, i de l'extrem sud-est del Serrat de Burguenàs, deixant a l'esquerra del riu l'Obaga i les Planes. Ja a les envistes de Llavorsí, deixa a l'esquerra el Càmping Riberies i el Rengar i a la dreta la Central hidroelèctrica de Llavorsí, i s'aboca en la Noguera Pallaresa just al costat de migdia del pont de la carretera L-504, davant de l'extrem sud-oriental del poble de Llavorsí.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Noguera de Cardós». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 octubre 2018].
- ↑ «Noguera de Cardós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguera de Cardós |