Nova Roma

El terme «Nova Roma» s'ha utilitzat en els següents contextos:

Nova Roma és el nom llatí que tradicionalment s'ha dit que li va donar l'emperador Constantí I el Gran a la nova capital imperial fundada l'any 330 a la ciutat de la costa europea de l'estret del Bòsfor, coneguda com a Bizanci fins llavors, i com a Constantinoble des d'aquell temps i fins al seu canvi de nom oficial Istanbul el 1928.^[1]^[2]
La idea que Moscou és la «Tercera Roma», es va fer popular des de l'època dels primers tsars russos. Dècades després de la caiguda de Constantinoble davant Mehmet II de l'Imperi Otomà el 29 de maig de 1453, alguns anomenaren Moscou com la «Tercera Roma», o nova «Nova Roma».
París, en diferents etapes de la seva història, ha estat designada com a «Nova Roma», ja en el regnat de Felip IV (1268-1314), però amb una tradició de partida més significativa sota el govern de Lluís XIV, qui va dominar la major part d'Europa occidental.
Terza Roma (Tercera Roma, després de la Primera Roma dels Cèsars i de la Segona Roma dels Papes) és també el nom per al pla d'expansió de Roma ideat per Benito Mussolini^[3] cap a Òstia i el mar. El barri d'Esposizione Universale Roma va ser el primer pas en aquesta direcció.
El nou planeta Roma és el centre polític i legal dels mons habitats per humans de les sis novel·les de ciència-ficció Hooded Swan de Brian Stableford. La seva situació exacta no està clarament definida.
A la sèrie de Rick Riordan Els Herois de l'Olimp, els descendents humans dels déus romans han creat una ciutat que es diu «Nova Roma» a Califòrnia.

Referències modifica

↑ Segons el Reallexikon für Antike und Christentum, vol. 164 (Stuttgart: A. Hiersemann, 2005), no hi ha evidència segons la tradició que Constantí anomenés oficialment la ciutat com a «Nova Roma» (o Nea Romi). Les monedes commemoratives que es van emetre durant la dècada del 330 ja es refereixen a la ciutat com a Constantinoble (vegeu, per exemple Michael Grant,El clímax de Roma (Londres, 1968), p. 133). És possible que l'emperador anomenés la ciutat «Segona Roma» (deftera Romi) per decret oficial, segons ha informat l'historiador de l'església del segle cinquè Sòcrates Escolàstic.
↑ La primera aparició del terme «Nova Roma» en relació a Constantinoble en qualsevol tipus de document es trobava en el Primer Concili de Constantinoble (381), en el context de la decisió que l'església de Constantinoble relativament jove hauria de tenir prioritat sobre Alexandria i Antioquia, ja que és la «Nova Roma». Fins i tot després d'això, el nom no va ser utilitzat en les proclames oficials per l'autoritat civil, a diferència de l'església cristiana.
↑ Discorso pronunciato in Campidoglio per l'insediamento del primo Governatore di Roma il 31 dicembre 1925, Internet Archive: còpia de la pàgina amb el discrus de Mussolini

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Dmytryshyn, Basil (traducció). 1991. Medieval Russia: A Source Book, 850-1700. 259-261. Harcourt Brace Jovanovich. Fort Worth, Texas.

[1] Segons el Reallexikon für Antike und Christentum, vol. 164 (Stuttgart: A. Hiersemann, 2005), no hi ha evidència segons la tradició que Constantí anomenés oficialment la ciutat com a «Nova Roma» (o Nea Romi). Les monedes commemoratives que es van emetre durant la dècada del 330 ja es refereixen a la ciutat com a Constantinoble (vegeu, per exemple Michael Grant,El clímax de Roma (Londres, 1968), p. 133). És possible que l'emperador anomenés la ciutat «Segona Roma» (deftera Romi) per decret oficial, segons ha informat l'historiador de l'església del segle cinquè Sòcrates Escolàstic.

[2] La primera aparició del terme «Nova Roma» en relació a Constantinoble en qualsevol tipus de document es trobava en el Primer Concili de Constantinoble (381), en el context de la decisió que l'església de Constantinoble relativament jove hauria de tenir prioritat sobre Alexandria i Antioquia, ja que és la «Nova Roma». Fins i tot després d'això, el nom no va ser utilitzat en les proclames oficials per l'autoritat civil, a diferència de l'església cristiana.

[3] Discorso pronunciato in Campidoglio per l'insediamento del primo Governatore di Roma il 31 dicembre 1925, Internet Archive: còpia de la pàgina amb el discrus de Mussolini

[1]

[2]

[3]