Numeració grega
El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec. També es coneixen amb com nombres jònics (de Jònia), o nombres milesis (de Milet, ciutat de Jònia), o nombres alexandrins (d'Alexandria), o nombres alfabètics.
Actualment a la Grècia moderna encara es fan servir com a nombres ordinals d'una manera semblant a com es fan servir els nombres romans amb l'alfabet llatí. Per als nombres cardinals es fan servir els nombres aràbics.
Descripció modifica
Cada unitat (1, 2, ...9), cada desena (10,20,...90), i cada centena (100, 200, ... 900) es representen amb una lletra diferent, seguint el mateix ordre de l'alfabet. Com que això requereix 27 signes i l'alfabet grec clàssic només té 24 lletres, es conserven 3 lletres arcaiques, en concret digamma ϝ per a representar 6, qoppa ϙ per 90, i sampi ϡ per 900.
Per a distingir els nombres de les lletres, es marquen les lletres que fan de nombre amb un signe anomenat keraia/κεραία, semblant a un accent agut rere la lletra.
El sistema segueix el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple, 241 es representa amb σμαʹ (200 + 40 + 1).
Per a representar nombres de 1000 a 999999, es fan servir els mateixos signes amb un signe anomenat keraia baixa a l'esquerra, semblant a una coma davant la lletra. Així βʹ val 2, però ͵β val 2000. Per exemple, el 2004 es representa com ͵βδ´ (2000 + 4).
En grec modern es prefereix fer servir lletres majúscules com a ordinals, així Φίλιππος Βʹ = Filip II de Macedònia.
| Lletra | Valor | Lletra | Valor | Lletra | Valor |
|---|---|---|---|---|---|
| α´ | 1 | ι´ | 10 | ρ´ | 100 |
| β´ | 2 | κ´ | 20 | σ´ | 200 |
| γ´ | 3 | λ´ | 30 | τ´ | 300 |
| δ´ | 4 | μ´ | 40 | υ´ | 400 |
| ε´ | 5 | ν´ | 50 | φ´ | 500 |
ϝ´ ó  ´ ó ϛ´ ó στ´ |
6 | ξ´ | 60 | χ´ | 600 |
| ζ´ | 7 | ο´ | 70 | ψ´ | 700 |
| η´ | 8 | π´ | 80 | ω´ | 800 |
| θ´ | 9 | ϙ´ ó Ϟ´ | 90 | Ϡ´ | 900 |
Història modifica
Molt abans de l'adopció de l'alfabet grec, les escriptures lineal A i lineal B havien fet servir un sistema amb signes per a 1, 10, 100, 1000 i 10000 que operava amb aquesta fórmula: | = 1, – = 10, ◦ = 100, ¤ = 1000, ☼ = 10000.[1]
El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica, que operava com els nombres romans (de fet els romans van derivar d'aquest sistema àtic) amb aquesta fórmula:[1] Ι = 1, 𐅃 = 5, Δ = 10, 𐅄 = 50, Η = 100, 𐅅 = 500, Χ = 1000, 𐅆 = 5000, Μ = 10000 i 𐅇 = 50000. El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema alfabètic o jònic a partir del segle 4 aC.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numeració grega |
- ↑ 1,0 1,1 «Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique». Arxivat de l'original el 2010-02-02. [Consulta: 17 novembre 2009].