Objecció fiscal
La objecció fiscal a les despeses militars és una forma de desobediència civil consistent en no pagar la part proporcional dels impostos que es destinen directament o indirecta al ministeri de defensa o altres activitats de caràcter militar. També poden existir diverses formes d'objecció fiscal que denuncien diferents despeses públiques.
Història modifica
Tot i tenir diversos antecedents històrics,[1] el referent més conegut és el de Henry Thoreau, que en la seu assaig La desobediència civil[2] de l'any 1849 exposa els motius polítics pels quals es negava a pagar un impost a l'estat nord-americà, ja que li retreia que sostingués l'esclavatge que regnava aleshores al Sud i dugués a terme una guerra contra Mèxic.
A l'estat espanyol, existeixen antecedents contemporanis abans i durant la Guerra Civil per part de grups anarquistes,[3] però no és fins a l'any 1982 que s'inicia una campanya per l'objecció fiscal,[3] en relació al rebuig a l'entrada d'Espanya a l'OTAN i amb el moviment de l'Objecció de consciència al servei militar.
Procediment modifica
L'objecció fiscal a l'Estat espanyol es realitza a partir de la declaració de la renda i els contribuents es desgraven la quantitat que consideren oportuna segons diferents criteris, ja sigui aplicant el percentatge de la despesa militar a l'import que l'estat els recapta (aproximadament un 5%),[4] o una xifra fixa, ja sigui aproximada o simbòlica.
Els objectors destinen els diners que no paguen a hisenda a algun projecte u organització que considerin més adient que la despesa militar. Es calcula que des de l'any 1985 s'han recaptat 600.000 euros a partir de l'objecció fiscal.[5]
L'objecció fiscal no és un dret explícitament reconegut, però existeix jurisprudència segons la qual l'objecció de consciència per motius ideològics, i per tant també la seva variant fiscal, estarien emparats per la Constitució Espanyola sota la forma de llibertat de consciència.[6] En el cas que hisenda detecti l'objecció, reclamarà l'import desgravat de manera improcedent, però en cap cas podria sancionar el contribuent.[7]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Arranz Beltrán, Emilio.Guía práctica de la objeción fiscal a los gastos militares.. Autoeditat, 1999, p. 13.
- ↑ Thoreau, Henry. La desobediencia civil y otros escritos". Tecnos, 2006
- ↑ 3,0 3,1 Arranz Beltrán, Emilio.Guía práctica de la objeción fiscal a los gastos militares.. Autoeditat, 1999, p. 14.
- ↑ «El Gasto Militar + Control Social del año 2011 en el estado español fue de 666’44 € por habitante» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2012].
- ↑ «Objecció fiscal». [Consulta: 6 maig 2012].
- ↑ «Sentència nº 15/82 del 23 d'abril del Tribunal Constitucional» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2012].
- ↑ «Consecuencias y riesgos de la objeción fiscal» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2012].
Bibliografia modifica
- Arranz Beltrán, Emilio. Guía práctica de la objeción fiscal a los gastos militares. (pdf), 6 març 1999 [Consulta: 6 maig 2012]. Arxivat 13 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.