Oda de Canterbury
Oda de Canterbury (Ànglia de l'Est?, c. 880 - 2 de juny de 958), dit també Oda el Bó o Oda el Sever, fou un religiós anglès de família danesa, 22è arquebisbe de Canterbury. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'anglicanisme.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Oda, Oddo valor desconegut  valor desconegut |
| Mort | 2 juny 958 Canterbury (Anglaterra) |
| Sepultura | Catedral de Canterbury (santuari destruït al s. XVI, avui no se'n coneix el lloc exacte) |
| Arquebisbe de Canterbury | |
| 942 – 2 juny 958 ← Wulfhelm (en)  – Ælfsige (en) → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |
| Bisbe diocesà | |
| 928 – ← Aethelstan of Ramsbury (en) – Ælfric of Ramsbury (en) → Diòcesi: Bisbat de Ramsbury | |
| Bisbat de Ramsbury | |
| 941 ← Aethelstan of Ramsbury (en) – Ælfric of Ramsbury (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Benedictins |
| bisbe, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Beatificació | Antiga |
| Festivitat | 4 de juliol; en alguns llocs, 2 de juny |
| Iconografia | Com a bisbe |
Biografia modifica
Va néixer probablement a Ànglia de l'Est, de pares danesos vinguts a Anglaterra cap al 865. Va esdevenir monjo benedictí a l'abadia francesa de Fleury-sur-Loire. El 927 fou nomenat bisbe de Ramsbury, i el 937 era al costat del rei Etelstan a la batalla de Brunanburgh. També va contribuir al retorn a França del nebot d'Etelstan, que es convertiria en Lluís IV.
El 942 fou investit arquebisbe de Canterbury. Intervingué amb encert en els afers religiosos i polítics. Va intervenir en els regnats d'Edmund el Magnífic, el seu germà Edred, i els seus fills Eduí el Bell i Edgard el Pacífic influint a la formulació del cos legislatiu del regne. En l'administració religiosa, va ampliar la catedral de Canterbury, va crear una diòcesi separada per a l'Ànglia de l'Est i va donar suport a les reformes monàstiques de sant Dunstà a Glastonbury.
Va morir el 2 de juny del 958. Va adquirir fama de preocupat pels necessitats i se li atribuïren alguns miracles. Fou canonitzat i la seva festivitat se celebra el 4 de juliol, i en alguns llocs el 2 de juny.