Un oligooelement en anàlisi química (en anglès trace element) és un element químic d'una mostra que té una concentració mitjana de menys de 100 parts per milió mesurada per compteig d'àtoms o de menys de 100 micrograms per gram.[1]

En bioquímica, els oligoelements es refereixen als minerals de la dieta que es necessiten en molt poca quantitat per al creixement, desenvolupament i fisiologia d'un organisme.[2]

En la geoquímica, un oligoelement és un element químic amb una concentració menor de 1.000 parts per milió (ppm) o 0,1% dins la composició d'una roca. Aquest terme s'utilitza principal per a les roques ígnies. En agricultura, també s'utilitza el terme de oligoelements en els adobs per a referir-se als nutrients que no són nitrogen, fòsfor, potassi, calci i ferro. En l'agricultura biodinàmica es fan servir oligoelements en l'adob- per tal de donar fortalesa a les arrels de les plantes. En hidroponia i en fertirrigació també cal afegir oligoelements en forma soluble.

Referències modifica

  1. «oligoelement». Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. Bowen, H.J.M.. Trace elements in biochemistry (en anglès). 2a ed. 1976. Londres: Academic Press, 1966. ISBN 0-12-120956-3.