Olimpíada d'escacs de 1939
L'olimpíada d'escacs de 1939 fou la vuitena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 24 d'agost i el 19 de setembre a Buenos Aires, Argentina. Fou profundament influenciada per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, que va fer que l'equip anglès es retirés, i que no poguessin jugar-se totes les partides de la fase final.[1] Foren a més les primeres olimpíades d'escacs organitzades fora d'Europa.
| Tipus | Olimpíades d'escacs  |
|---|---|
| Organitzador | Federació Internacional d'Escacs |
| Localització i Dates | |
| Localització | Teatro Politeama (Buenos Aires) Buenos Aires (Argentina) |
| Estat | Argentina |
| Interval de temps | 24 agost 1939 – 19 setembre 1939 |
| Número d'edició | 8 (1939) |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 930 |
La competició modifica
Al torneig hi participaren 133 jugadors de 27 països. Fou la primera participació de molts països llatinoamericans, entre els quals Cuba (guiada per l'excampió del món José Raul Capablanca), el Brasil i Xile. Els Estats Units, campions de les últimes quatre edicions, no s'hi varen presentar a causa de desacords financers amb l'organització, mentre que l'Alemanya nazi va participar per primer cop en una olimpíada oficial (ja va ser presenta a l'olimpíada de 1936, disputada a Múnic alhora que els Jocs Olímpics, una edició no considerada oficial per la FIDE).
Alguns països europeus, com ara Iugoslàvia i Hongria, no hi participaren a causa de les dificultats financeres de sufragar el viatge; Àustria tampoc no hi era present, a causa de la seva annexió a Alemanya (l'austríac Erich Eliskases formava part de l'equip alemany), mentre que Txecoslovàquia hi participà amb el nom de Protectorat de Bohèmia i Moràvia, perquè el país estava ocupat. Els països europeus varen fer el viatge per mar de tres setmanes fins a l'Argentina amb el mateix vaixell, el Priapolis.
Primera fase modifica
A causa de l'elevat nombre d'equips inscrits, en comptes de disputar un round robin com a les edicions precedents, es va decidir de dividir la competició en dues fases: a la primera els equips es dividiren en quatre grups (tres de set i un de sis); els primers quatre de cada grup es classificaven per la fase següent, mentre que els altres competirien per la Copa Argentina.
Les partides d'aquesta fase duraren del 23 al 31 d'agost; no hi hagué gaires sorpreses, i l'Argentina fou l'única que va vèncer els sis matxs.
Cada columna representa un grup; en negreta els equips classificats.
Segona fase modifica
La segona fase va començar el dia 1 de setembre, el mateix dia de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Tres jugadors anglesos van deixar la competició, donant lloc a la retirada del seu equip; tot i que es va proposar la possibilitat d'aturar l'olimpíada, el conjunt dels capitans va decidir continuar. Sis matxs, aquells entre els equips de les nacions en guerra amb els altres, tingueren assignat un 2-2 per acord: tals foren els matxs Alemanya-França, Alemanya-Polònia, Alemanya-Mandat britànic de Palestina, Bohèmia i Moràvia-França, Bohèmia i Moràvia-Polònia i Argentina-Mandat britànic de Palestina, aquest últim per convèncer els alemanys de no jugar el matx amb el Mandat de Britànic de Palestina que creien que podien guanyar fàcilment.
El torneig va ser guanyat per Alemanya, que va estar al primer lloc des de la quarta ronda, després de vèncer els txecs a la ronda anterior. Els polonesos van començar malament, però es van recuperar al final fins a la segona posició i guanyar tres medalles, el bronze va ser atorgat a Estònia, encapçalada per Paul Keres.
Resultats absoluts modifica
Resultats individuals modifica
S'entregaren medalles als millors jugadors (com a percentatge de punts realitzats) de cada tauler, comptant només els resultats de la segona fase.
Primer tauler modifica
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
José Raul Capablanca |  Cuba
|
8,5 | 11 | 77,3 |
|
Aleksandr Alekhin |  França
|
7,5 | 10 | 75 |
|
Vladimirs Petrovs |  Letònia
|
9,5 | 13 | 73,1 |
Segon tauler modifica
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Yosef Porath | .svg){kind=small} Mandat britànic de Palestina
|
7,5 | 10 | 75 |
| Miguel Najdorf |  Polònia
|
9 | 12 | 75 | |
|
|
Erik Lundin |  Suècia
|
8,5 | 13 | 65,4 |
Tercer tauler modifica
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Ludwig Engels | .svg){kind=small} Alemanya nazi
|
9,5 | 11 | 86,4 |
|
|
Paulino Frydman | Polònia
|
9 | 12 | 75 |
|
|
Jacobo Bolbochan |  Argentina
|
9,5 | 13 | 73,1 |
Quart tauler modifica
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Gunnar Friedemann |  Estònia
|
10 | 13 | 76,9 |
|
|
Lodewijk Prins |  Països Baixos
|
7,5 | 11 | 68,2 |
|
|
Teodor Regedziński | Polònia
|
6 | 10 | 60 |
Cinquè tauler modifica
| Jugador | País | Punts | Partides | Percentatge | |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
Isaias Pleci | Argentina
|
9,5 | 13 | 73,1 |
|
|
František Zíta |  Protectorat de Bohèmia i Moràvia
|
7,5 | 11 | 68,2 |
|
|
Enrique Reed |  Xile
|
7,5 | 12 | 62,5 |
Final B modifica
Els resultats de la segona final (per la Copa Argentina) foren els següents:
Es varen entregar també premis individuals pels jugadors que participaren en la Final B. Per ordre de taulers, els guanyadors foren Ernst Rojahn (Noruega), Daniel Yanofsky (Canadà), Jón Guðmundsson (Islàndia), Michhail Kantardzhiev (Bulgària) i Guðmundur Arnlaugsson (Islàndia).
Després de les olimpíades modifica
Un cop acabada l'olimpíada, molts dels participants europeus varen decidir de romandre a l'Argentina o d'anar a algun altre lloc de l'Amèrica del Sud, més que enfrontar-se a un futur incert tot retornant a Europa en mig de la guerra. Els jugadors afectats foren Miguel Najdorf, Paulino Frydman, Gideon Stahlberg, Erich Eliskases, Paul Michel, Ludwig Engels, Albert Becker, Heinrich Reinhardt, Jiří Pelikán, Karel Skalička, Markas Luckis, Movsas Feigins, Ilmar Raud, Moshe Czerniak, Meir Rauch, Victor Winz, Aristide Gromer, Franciszek Sulik, Adolf Seitz, Chris De Ronde, Zelman Kleinstein, Sonja Graf i Paulette Schwartzmann.[2] Molts d'ells eren jueus i havien arribat a Buenos Aires l'agost del 1939 a bord del vaixell de vapor belga "Piriapolis".[3] El vaixell va ser vist des de llavors com a l'epítom de l'Arca de Noè per a tota una generació de jugadors d'escacs.[4][5] Significativament, tots cinc membres de l'equip alemany (Eliskases, Michel, Engels, Becker, Reinhardt) van triar de no retornar a l'Alemanya Nazi.
Notes i referències modifica
- ↑ A causa de l'especial situació causada per l'inici de la guerra, es van disputar només 928 de les 1.012 partides programades.
- ↑ «Llista completa de jugadors que van romandre a l'Argentina el 1939 (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 2004-02-09. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Compagnie Maritime Belge
- ↑ «Michael Negele, Pogromcy Enigmy». Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ «Tomasz Lissowski, Frydman i Gombrowicz». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 14 gener 2013].
Enllaços externs modifica
- «Olimpíada d'escacs de 1962» (en anglès). OlimpBase.