Viquipèdia

Olimpíada d'escacs de 1986

L'Olimpíada d'escacs de 1986 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 14 de novembre i el 2 de desembre de 1986 a Dubai, als Emirats Àrabs Units. Va ser la vint-i-setena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1986
Imatge
Entrada de la sala de joc
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants641 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióDubai (Dubai) 25° 16′ 11″ N, 55° 18′ 34″ E / 25.2697°N,55.3094°E / 25.2697; 55.3094 Modifica el valor a Wikidata
EstatEmirats Àrabs Units Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps14 novembre 1986 – 2 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició27  (1986) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits3.024 Modifica el valor a Wikidata
← 1984 Modifica el valor a Wikidata
1988 Modifica el valor a Wikidata →

Israel, formalment en guerra amb els Emirats, no va participar en la competició; alguns països europeus, com Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i Suècia no s'hi presentaren per solidaritat.

Torneig obert modifica

Al torneig obert hi participaren 108 equips (dos dels quals eren dels Emirats Àrabs), compostos per un màxim de sis jugadors (dos dels quals eren suplents), per un total de 641 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

Des de les primeres rondes, se situaren al capdavant de la classificació un grup d'equips entre els quals hi havia Hongria, els Estats Units, Anglaterra, Islàndia i la Unió Soviètica: aquesta última va tenir una sèrie de resultats decebedors, inclosos tres empats consecutius, i una derrota contra els Estats Units, amb derrotes individuals de Kaspàrov i Kàrpov.

Després de caure fins al cinquè lloc, els soviètics es van recuperar guanyant França per 3,5-0,5; a les darreres rondes la lluita per la medalla d'or es concentrava entre els Estats Units, Anglaterra, i l'URSS: els estatunidencs conservaren un punt d'avantatge sobre els dos rivals fins a dues rondes del final, però un emparellament amb Bulgària a la darrera ronda els va fer caure fins al tercer lloc, sobrepassats pels soviètics i els anglesos, que guanyaren ambdós per 4-0 contra, respectivament, Polònia i el Brasil.

Resultats per equips modifica

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
    Unió Soviètica GM[3] Garri Kaspàrov, GM Anatoli Kàrpov, GM Andrei Sokolov, GM Artur Iussúpov, GM Rafael Vaganian, GM Vitali Tseixkovski 2681 40
    Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Nigel Short, GM Murray Chandler, GM Jonathan Speelman, MI[4] Glenn Flear 2585 39,5
    Estats Units GM Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM Lubomir Kavalek, MI John Fedorowicz, GM Nick De Firmian, MI Maxim Dlugy 2555 38,5
4   Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM József Pintér, GM András Adorján, GM István Csom 2584 34,5
5   Islàndia GM Helgi Ólafsson, GM Jóhann Hjartarson, MI Jón Árnason, MI Margeir Pétursson, GM Guðmundur Sigurjónsson, MI Karl Þorsteins 2526 34
6   Bulgària GM Kiril Gueorguiev, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Ivan Radulov, MI Krum Gueorguiev, Bogomil Andonov 2479 34
7   R.P. de la Xina Xu Jun, MI Ye Jiangchuan, MI Li Zunian, Yang Xian, Lin Ta, MI Liang Jinrong 2448 34
8   Txecoslovàquia GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Karel Mokrý, GM Ján Plachetka, GM Jiří Lechtýnský 2523 33
9   Cuba GM Jesús Nogueiras, GM Guillermo García, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Silvino García Martínez, MI Reynaldo Vera González, MF[5] Walter Arencibia 2510 33
10   França GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Gilles Miralles, MI Olivier Renet, MI Bachar Kouatly, MI Mershad Sharift 2499 33

Resultats individuals modifica

Millor performance Elo modifica

Jugador País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  GM[3] Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 1 8,5 11 2740 2746
  GM Artur Iussúpov   Unió Soviètica 4 10 12 2660 2741
  GM Murray Chandler   Anglaterra 4 9 11 2565 2711

Primer tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 8,5 11 77,3
  MI[4] Josef Klinger   Àustria 9 12 75
  GM Eugenio Torre   Filipines 9,5 13 73,1
Xu Jun   R.P. de la Xina 9,5 13

Segon tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  MI Imed Abdelnabbi   Egipte 9,5 12 79,2
  MI Utut Adianto   Indonèsia 11 14 78,6
  William Charpentier Morales   Costa Rica 9,5 13 73,1

Tercer tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Nigel Short   Anglaterra 10 13 76,9
  Carlos Matamoros Franco   Equador 9,5 13 73,1
  MI Lawrence Day   Canadà 8 11 72,7

Quart tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Artur Iussúpov   Unió Soviètica 10 12 83,3
  GM Murray Chandler   Anglaterra 9 11 81,8
  Markus Thole   Zàmbia 10,5 13 80,8

Cinquè tauler (primer suplent) modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Luis Muñiz   Puerto Rico 6 7 85,7
  GM Jonathan Speelman   Anglaterra 7 9 77,8
  Robert Kuczynski   Polònia 7,5 10 75

Sisè tauler (segon suplent) modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Ng Ek Teong   Malàisia 6 7 85,7
  Baha Abbas   Iraq 7,5 9 83,3
  MI Maxim Dlugy   Estats Units 5,5 7 78,6

Torneig femení modifica

El torneig femení es jugà per sistema suís a 14 rondes, entre 49 equips d'un màxim de quatre jugadores (una suplent), per un total de 193 jugadores.

La competició fou dominada per la Unió Soviètica, que va romandre en solitari al primer lloc des de la sisena ronda al final. La Xina, segona fins a la novena ronda, fou superada per Hongria després de dues derrotes contra Polònia (1-2) i la RFA (0,5-2,5), i atrapada per Polònia i Romania. Aquesta última va obtenir mig punt d'avantatge a la penúltima ronda, i va acabar guanyant la medalla de bronze per bucholz.

Resultats per equips modifica

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
    Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GMF Elena Akhmilovskaya, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Aleksàndria 2358 33,5
    Hongria GMF Zsuzsa Veröci, MIF[8] Ildikó Mádl, GMF Mária Ivánka, MIF Mária Grosch 2247 29
    Romania GMF Margareta Mureşan, GMF Daniela Nuţu, GMF Elisabeta Polihroniade, MIF Gabriela Olăraşu 2178 28
4   R.P. de la Xina GMF Liu Shilan, GMF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng, He Tianjian 2133 28
5   Iugoslàvia MIF Gordana Marković, MFF[9] Alisa Marić, MIF Suzana Maksimović, MIF Zorica Nikolin 2190 25,5
6   RFA GMF Barbara Hund, MIF Petra Feustel, Bettina Trabert, Regina Grünberg 2153 25
7   Polònia GMF Agnieszka Brustman, GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska 2237 24,5
8   Anglaterra GMF Jana Miles, MIF Sheila Jackson, MIF Susan Arkell, Mandy Hepworth 2222 24,5
9   Bulgària GMF Margarita Voiska, MIF Stefka Savova, MIF Pavlina Angelova, MIF Rumiana Gocheva 2148 23,5
10   Cuba MIF Vivian Ramón Pita, MIF Asela De Armas, MIF Zirka Frometa, Maricela Palao 2063 23

Resultats individuals modifica

Millor performance Elo modifica

Jugadora País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  GM Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 3 10 10 2350  [10]
  GMF[7] Liu Shilan   R.P. de la Xina 1 11 14 2110 2393
  GMF Maia Txiburdanidze   Unió Soviètica 1 8 10 2435 2388

Primer tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Tatjana Lematschko   Suïssa 9,5 11 86,4
  GMF Maia Txiburdanidze   Unió Soviètica 8 10 80
  GMF Liu Shilan   R.P. de la Xina 11 14 78,6

Segon tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Fraidah Karim   Emirats Àrabs Units 7 8 87,5
  Deborah Cooper   Gal·les 8 10 80
  MIF[8] Ildikó Mádl   Hongria 10,5 14 75

Tercer tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GM Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 10 10 100
  Yadira Hernández Guerrero   Mèxic 8,5 11 77,3
  MIF Suzana Maksimović Plantilla:YUG 1943-1992 9 12 75
MIF Zirka Frometa   Cuba 9 12

Quart tauler (suplent) modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  MIF Gabriela Olăraşu   Romania 7 9 77,8
  A. Mohammed   Iraq 7,5 10 75
  Urda Fogel   Finlàndia 8 11 72,7

Participants modifica

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències modifica

  1. ↑ Tot i que normalment hom es refereix en la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. ↑ Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gran Mestre
  4. ↑ 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. ↑ Mestre de la FIDE
  6. ↑ Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gran Mestre Femení
  8. ↑ 8,0 8,1 Mestre Internacional Femení
  9. ↑ Mestre de la FIDE Femení
  10. ↑ Avendo vinto tutte le partite, non ha una prestazione Elo definita
  11. ↑ Equip unificat.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1986
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olimpíada_d%27escacs_de_1986&oldid=32266796»