Viquipèdia

Oratori de Pasqua

L' Oratori de Pasqua, BWV 249 (en alemany: Oster-Oratorium) és un oratori compost per Johann Sebastian Bach a Leipzig i estrenat l'1 d'abril de 1725.

Infotaula obra musicalOratori de Pasqua
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaPicander Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1725 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 249 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1r abril 1725 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLeipzig, Saxònia
Musicbrainz: aa43fb56-f149-4a44-85f1-ea4cca667da0 IMSLP: Oster-Oratorium,_BWV_249_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La primera versió de l'obra es va completar com una cantata per al diumenge de Pasqua a Leipzig, l'1 d'abril de 1725, sota el títol Kommt, gehet und eilet.[1] Se li va donar el caràcter d'oratori i un nou títol en una revisió de 1735. En una altra versió posterior de finals de la dècada del 1740, el tercer moviment va ser ampliat passant d'un duo a un coral en quatre parts.[1] L'obra es basa en una cantata secular, la «cantata del pastor» Entfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen, BWV 249 que s'ha perdut, encara que es conserva el llibret. L'autor del llibret i possiblement del text de l'oratori fou Christian Friedrich Henrici. L'obra s'inicia amb dos moviments instrumentals que s'han agafat probablement d'un concert de l'època de Köthen. Sembla possible que el tercer moviment es basi en el final d'aquest concert.[1]

Anàlisi modifica

A diferència de l'Oratori de Nadal, no té narrador, sinó quatre personatges assignats a cadascuna de les veus: Simon Pere (tenor) i Joan l'apòstol (baix), apareixen en el primer duet anant cap a la tomba de Jesús, que troben buida. Allà hi ha Maria Magdalena (alt) i «l'altra María», María de Cleofàs (soprano). El cor apareixia només en el moviment final fins que en una versió de finals de la dècada del 1740 es va ampliar el duet inicial amb parts a quatre veus. La música és festiva, interpretada amb trompetes, timbales, dos oboès, fagot, dues flautes dolces, flauta travessera, dos violins i baix continu.

N.º Primer vers
1 Simfonia
2 Adagio
3 Ària tenor, baix Kommt, eilet und laufet
4 Recitatiu soprano, alt, tenor, baix O kalter Männer Sinn
5 Ària soprano Seele, deine Spezereien
6 Recitatiu alt, tenor, baix Hier ist die Gruft
7 Ària tenor Sanfte soll mein Todeskummer
8 Recitatiu soprano, alt Indessen seufzen wir
9 Ària alt Saget, saget mir geschwinde
10 Recitatiu baix Wir sind erfreut
11 Cor SATB Preis und Dank

Enregistraments modifica

  • Heinrich-Schütz-Chor Heilbronn, Pforzheim Chamber Orchestra, Edith Selig, Claudia Hellmann, Helmut Krebs, Jakob Stämpfli, director Fritz Werner, Erato 1964
  • Süddeutscher Madrigalchor, Süddeutsches Kammerorchester, Teresa Żylis-Gara, Patricia Johnson, Theo Altmeyer, Dietrich Fischer-Dieskau, director Wolfgang Gönnenwein, HMV 1965
  • Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Lisa Larsson, Elisabeth von Magnus, Gerd Türk, Klaus Mertens, director Ton Koopman, Erato, 1998
  • Gabrieli Consort and Players, director Paul McCreesh, Archiv Produktion, 2001

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Dürr, Alfred: The Cantatas of J. S. Bach. Oxford University Press, 2006.
Bibliografia
  • Markus Rathey: Bach's Major Vocal Works: Music-Drama-Liturgy. London: Yale University Press, 2016, 138-165
  • Christoph Wolff: Johann Sebastian Bach: El Músico Sabio. Robinbook, 2008. (Google llibres)

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oratori_de_Pasqua&oldid=31349918»