Organització Mundial de Dones Sionistes
Organització Mundial de Dones Sionistes (en anglès: Women's International Zionist Organisation) (WIZO), hebreu: ויצו) és una organització de voluntaris dedicada a la política de benestar social en tots els sectors de la societat israeliana, l'avenç de la condició de la dona i l'educació jueva a Israel i la diàspora.[1]
ויצו
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | WIZO  | ||||
| Tipus | organització internacional organització femenina partit polític organització no governamental internacional | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 juliol 1920 | ||||
| Fundador | Vera Weizmann | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Afiliació internacional | Organització Sionista Mundial | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
Premis
| |||||
| Lloc web | wizo.org | ||||
 | |||||
Localització geogràfica  | |||||
Història modifica
WIZO es va fundar a Anglaterra en 1920 per Rebecca Sieff, Vera Weizmann (esposa de Chaim Weizmann, primer president d'Israel), Edith Eder, Romana Goodman i Henrietta Irwell per a prestar serveis comunitaris als residents del Mandat Britànic de Palestina.[1]
WIZO va obrir sucursals a tot Europa, però moltes van ser tancades arran de l'ocupació nazi i l'Holocaust. Les sucursals a Amèrica Llatina va seguir funcionant durant la guerra. En 1949, després de la creació de l'Estat d'Israel, WIZO va traslladar la seva seu a Israel i Sieff va esdevenir presidenta de l'Organització Mundial de WIZO. En 1966, va ser substituïda per Rosa Ginossar. Altres presidentes anteriors foren Raya Jaglom i Michal Modai.
Entre els primers projectes de benestar social de WIZO a la Palestina del Mandat van ser l'establiment de les clíniques infantils Tipat Halav i centres de distribució de roba, molts encara en l'actualitat.[2] WIZO va obrir el centre d'atenció de dia del país a Tel Aviv en 1926.
El 2008, WIZO, juntament amb d'altres dues organitzacions de dones, va rebre el Premi Israel pels seus èxits en la trajectòria i la seva contribució especial a la societat i l'Estat d'Israel.
L'activitat política a Israel modifica
WIZO va formar un partit i es presentà a les eleccions legislatives d'Israel de 1949 en una llista conjunta amb la Unió de Dones per la Igualtat de Drets, rebent l'1,2% de la votació. Va obtenir un escó per a Rachel Cohen-Kagan, aleshores presidenta de WIZO.[3] El 1952, a iniciativa de WIZO es va aprovar la llei d'igualtat de drets per a les dones.[1] Cohen-Kagan va participar més tard a la cinquena Kenésset com a membre del Partit Liberal (encara que ella era un membre del grup que es va separar per formar els liberals independents).
Actualitat modifica
Avui en dia, WIZO s'ocupa de 170 centres de cura diürns a Israel, amb cura de 14.000 nens de mares que treballen, nous immigrants i famílies necessitades. L'organització també dirigeix campaments d'estiu, cursos per a famílies monoparentals i marcs de terapèutica per als nens retirats de les seves llars per ordre judicial. [4]
Actualment WIZO és l'organització sionista de dones més gran del món. En 2008, 36 països van enviar delegats a Israel per celebrar el 88 aniversari de l'organització.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Zionism: Women's International Zionist Organization (WIZO)» (en anglès). Jewish Virtual Library.
- ↑ Història de WIZO a la seva pàgina web
- ↑ «WIZO» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització Mundial de Dones Sionistes |