Ortus
Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus[1] quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible. És a dir, quan la seva altura és zero passant de negativa a positiva. Per al Sol, això determina el començament del dia. Les estrelles circumpolars no tenen ortus ni ocàs. Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on ix i es pon. Així, en els equinoccis, ix per l'est i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinació positiva) ix entre el nord i l'est, mentre que a la tardor i l'hivern (declinació negativa) ix entre el sud i l'est.
La refracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. Aquesta difusió allarga el dia.
Mesurat des del migdia, l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, en què:
cos(H) = −tan(F) * tan(D)
en què F és la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ocàs ocorre en un angle horari H.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortus |