Otto Neitzel
Otto Neitzel (Falkenburg, Pomerània, 6 de juliol de 1852 - Colònia, 10 de març de 1920) fou un compositor alemany del Romanticisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juliol 1852 Złocieniec (Polònia) (en)  |
| Mort | 10 març 1920 (67 anys) Colònia |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, musicòleg, professor d'universitat, pianista, crític musical |
| Ocupador | Conservatori de Moscou (1881–1885) Hochschule für Musik und Tanz Köln |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pare | Gottfried Neitzel (en) |
  | |
Educat a Berlín, es doctorà en filosofia el 1875; el 1878 fou director de l'Associació musical d'Estrasburg i el 1879 també director d'orquestra del teatre Municipal i professor del Conservatori. El 1881 passà amb el mateix càrrec al Conservatori de Moscou i el 1885 al de Colònia, on també fou crític musical de la Kölnische Zeitung.
Va compondre diverses òperes, entre elles: Angela (Halle, 1887); Dido, Weimar, 1888); Der Alte Dessaner, (Wiesbaden, 1889); Berberini (Wiesbaden, 1904), i el drama satíric Walhalia in Not (Bremen, 1905), i va escriure: Beethoven Synphonien nach ihrem Stimmugsgehalt erläutert (Colònia, 1891), Führer durch die Oper des Theaters der Gegenwart (Leipzig, 1890); la biografia de Saint-Saëns a Berühmte Musiker (Berlín, 1899), i Erläuterungen des Inhalts klassicher Kompositionen des Phonola-und-Des-Künstlerrollen-Repertoirs (Leipzig, 1909).
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Neitzel |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 38, pàg. 107 (ISBN 84-239-4538-3)