Oxicalciopiroclor
L'oxicalciopiroclor és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del piroclor. Rep el nom per la seva relació amb el piroclor.
 Oxicalciopiroclor | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Nb₂O₆O |
| Epònim | oxigen, grup del piroclor i calci |
| Localitat tipus | Pegmatita Věžná I, Věžná, Districte de Žďár nad Sázavou, Regió de Vysočina, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,35 Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | fd3m |
| Color | marronós-negre |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc cremós |
| Densitat | 5,30 g/cm³ (mesurada); 5,1 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1978-052 |
| Any d'aprovació | 2010 |
| Símbol | Ocpcl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'oxicalciopiroclor és un òxid de fórmula química Ca₂Nb₂O₆O. Va ser descrita per primera vegada l'any 1979 amb el nom d'estibiobetafita. Va ser reanomenada per l'IMA el 2010 segons la nova nomenclatura del supergrup de piroclors al seu nom actual. Cristal·litza en el sistema isomètric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxicalciopiroclor pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la pegmatita Věžná I, a la localitat de Věžná, al districte de Žďár nad Sázavou de la regió de Vysočina, a Moràvia (República Txeca). També ha estat descrita a Alemanya, Noruega, Rússia, a la República Popular de la Xina, el Japó, Tadjikistan i Myanmar. També ha estat descrita a la Lluna, concretament al lloc d'allunatge de la missió espacial russa Luna 24.[2]
Referències modifica
- ↑ «Oxycalciopyrochlore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ «Luna 24 landing site, Mare Crisium, The Moon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 març 2018].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oxicalciopiroclor |