Esparver de l'aigua
L'esparver de l'aigua[1] (Oxygastra curtisii) és una espècie odonat anisòpter de la família Corduliidae. Es tracta d'una relíquia preglaciar amenaçada (EN) a Espanya.[2]
Oxygastra curtisii  | |
|---|---|
 Femella a Ain, França
♀ | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 15777 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Odonata |
| Família | Synthemistidae |
| Gènere | Oxygastra |
| Espècie | Oxygastra curtisii (Dale, 1834) |
Distribució modifica
Només viu en reductes del sud-oest d'Europa i nord del Magreb, encara que hi ha algunes poblacions en regions més al nord d'Europa.[2] Per estats, es pot trobar a Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Marroc, Portugal, Espanya i Suïssa. Ja ha desaparegut del Regne Unit i Països Baixos.[3] A la península Ibèrica principalment es pot trobar a Galícia (on és més comuna), Catalunya, Extremadura i Andalusia; en aquests territoris sol viure per sota els 600m.[2]
A Catalunya és present a les muntanyes de Girona, Serralada Transversal, massís del Montseny, la serra de Montsant, Ports de Tortosa i riu Ebre.[4]
Descripció modifica
Envergadura alar d'entre 47 i 54 mm.[5] Mascles i femelles similars, tot i que els primers són lleugerament més grans. Destaca la seva coloració verda metàl·lica sobre la qual es troben franges grogues a la part dorsal dels segments abdominals. Els adults tenen les ales hialines i tenyides de groc a la base.[5]
Fenologia modifica
Es poden observar els adults des de finals de maig (finals d'abril a les zones més càlides) fins a principis d'agost o fins i tot més enllà.[5][2]
Hàbitat modifica
Prefereix trams assolellats de rius relativament grans (o de corrent lenta) amb fons fangós i riberes amb arbres o arbusts arrelats a la llera d'aquests.[5][2]
Comportament modifica
Els mascles són territorials i patrullen els marges del riu prop de l'aigua volant,[5] de vegades, per sobre de les copes dels arbres. Les femelles ponen els ous a les vores dels rius, entre les roques o les arrels.[2]
Conservació modifica
Al llarg dels anys les poblacions s'han anat mantenint i el seu estatus global ha anat millorant fins que passant d'estar en perill (EN) fins a gairebé amenaçada (NT).[3] A Espanya encara manté l'estatus d'EN. Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, la desviació de les rius pel reg amb la consegüent construcció de canals i disminució del cabal del riu.[2][3]
Galeria modifica
-
Mascle -
Mascle -
Detall cap i tòrax -
Detall abdomen
Referències modifica
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Oxygastra curtisii» (en castellà). Ministerio de Agrigultura, Alimentación y Medio Ambiente. [Consulta: 26 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Oxygastra curtisii» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2013].
- ↑ Les libèl·lules de Catalunya. 1a edició. [Figueres, Girona]: Brau, 2016. ISBN 978-84-15885-46-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Oygastra curtisii». Galanthus - Centre d'Estudi i Divulgació del Medi Ambient. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 gener 2013].
