Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390)[1][2] fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.[3] Mort en avançada edat durant el regnat de l'emperador Teodosi el Gran, fou també un dels autors del cristianisme primitiu.[4] Per aquesta raó és considerat un dels Pares de l'Església, en l'àmbit llatí. Tanmateix, és el primer autor nascut en terres de l'actual Catalunya, del qual se'n coneix el nom i se'n conserven obres. L'any 2023, un estudi de Jesús Alturo i Perucho i Tània Alaix i Gimbert ha vist ens els escrits de Pacià de Barcelona els primers batecs del català quan fa servir termes com ceruulus 'cérvol' o subinde 'sovint' o utilitza l'expressió si te placet per 'si us plau', entre moltes d'altres.[5][6]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 310 (Gregorià) Barcelona |
| Mort | c. 390 (79/80 anys) Barcelona |
| Sepultura | Església dels Sants Just i Pastor |
 Bisbe arquebisbat de Barcelona | |
| ← Pretextat de Barcelona – Lampi → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 9 de març |
És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'Ortodoxa. La seva festivitat se celebra el dia 9 de març.[2]
Les seves data i lloc de naixement són desconeguts, es considera que va néixer a la ciutat de Bàrcino o bé a la seva àrea d'influència, en el si d'una família benestant. Rebé una àmplia formació de caràcter clàssic.[1] Al llarg de la seva vida es va casar i va tenir un fill, Luci Flavi Dextre, que fou també escriptor, i esdevingué funcionari de l'emperador Teodosi, amb el càrrec de gran camarlenc.[7][1] Va ser escollit bisbe de Barcelona probablement el 365, o bé el 373,[2] i hauria succeït a Pretextat, primer bisbe documentat de la ciutat, que va assistir al concili de Sàrdica de 343.
Jeroni d'Estridó, a De viris illustribus (obra dedicada a Dextre, el fill de Pacià), escrigué sobre ell, lloant-ne l'eloqüència, la castedat i la santedat de vida.
Obres modifica
Va escriure diverses obres: una contra els novacians (que es conserva) i una titulada κέρβος,en llatí Cervus. També consta que va escriure un tractat de nom Paraenesis, sive, Exhortatorius libellus ad poenitentiam (Parenesi, o, Llibret d'exhortació a la penitència), també conservada i on diu que va escriure un llibre anomenat Cervulus, probablement l'esmentada Cervus. També consta un llibre de Pacià sobre el baptisme per ús dels catecúmens, perdut, i tres cartes conservades.
En la seva obra tracta la disciplina eclesiàstica, el baptisme, la supremacia del papa i ataca el novacianisme, llavors molt difós a Hispània, i també alguns costums pagans. Va fer-se cèlebre la seva frase: Christianus mihi nomen est, catholicos vero cognomen ("El meu nom és cristià, el meu cognom catòlic").
Sant Jeroni parla de Pacià a la seva obra De viris ilustribus, sobre la vida de diferents personatges de la història de l'església.[3]
Iconografia modifica
- Retaule, pintures i reliquier a l'església dels sants Just i Pastor de Barcelona
- Retaule de sant Pacià, de Joan Roig i Joan Moxí (1687, Catedral de Barcelona)
- Esgrafiat a l'exterior del palau episcopal de Barcelona (plaça de Garriga i Bachs)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Farmer, 2004, p. 407.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Guiley, 2001, p. 266.
- ↑ 3,0 3,1 De pagans a cristians. Barcelona: Barcanova, 1993, p. 46. ISBN 84-7533-826-7.
- ↑ Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7.
- ↑ Alturo, Jesús; Alaix, Tània. Lletres que parlen: viatge als orígens del català. Barcelona: La Magrana, 2023, p. 55-56. ISBN 9788419334053.
- ↑ Milian, Àlex «Els primeríssims batecs de la llengua catalana». El Temps, Núm. 2020, 28-02-2023, pàg. 44-48 [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ Guiley, 2001, p. 265.
Bibliografia modifica
- Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-3.
- Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. ISBN 0-8160-4133-4.
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 445-447 [Consulta: 11 octubre 2013].
-
Sant Pacià per Joan Roig (pare), 1688 (altar de Sant Pacià a la Catedral de Barcelona) -
Esgrafiat a la façana lateral del Palau Episcopal de Barcelona -
Urna amb les restes del sant a l'església de Sant Just de Barcelona
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacià de Barcelona |