El paganisme nòrdic o escandinau és el nom donat a les tradicions religioses comunes entre els pobles germànics que habitaven els actuals països nòrdics abans i durant el procés de cristianització del nord d'Europa. El paganisme nòrdic és un subconjunt del paganisme germànic, practicat a les terres deshabitades pels pobles germànics a gairebé tot Europa central i septentrional durant l'era vikinga. El coneixement actual sobre el paganisme nòrdic ha estat inferit pels resultats arqueològics i etimològics, i per les fonts escrites de l'època.

Terminologia modifica

La religió escandinava fou un fenomen cultural, i com la majoria de les creences folklòriques anteriors a l'alfabetització, els seus practicants probablement no tenien un nom per a llur religió, fins que van entrar en contacte i a conviure amb forasters practicants d'altres religions, sobretot cristians. Per tant, els únics noms que donaven a la seva religió tenien a veure amb formes competitives per diferenciar-la d'una altra fe, sobretot en contexts molt antagònics. Per exemple, alguns dels termes que es van fer servir foren hedendom (escandinau), Heidentum (alemany), heathenry (anglès) o paganus (llatí). Un nom interpretat més romànticament per a la religió nòrdica és el terme islandès medieval forn siðr (vell costum).

Fonts modifica

Fonts literàries modifica

Les fonts literàries escrites sobre el paganisme nòrdic venen després de la decadència de la religió, quan el cristianisme ja estava ben establert. La immensa majoria d'aquestes fonts van provenir d'Islàndia, durant el segle xiii, quan el Cristianisme va trigar més a ser acceptat sobretot a causa de l'aïllament geogràfic. Els principals texts per a l'estudi del paganisme són l'edda prosaica, de Snorri Sturluson, la Gesta Danorum, de Saxo Grammaticus i l'edda poètica, d'autor desconegut. Per haver estat escrits ja en context cristià, els déus nòrdics no són tractats en aquestes fonts com a déus, sinó com a herois històrics.

Fonts arqueològiques modifica

Molts jaciments arqueològics a Escandinàvia ofereixen informació valuosa sobre l'antiga cultura escandinava. Dos exemples culturals més antics existents són els petròglifs, que solen estar dividits en dues categories segons llur edat: glifs de caça i glifs d'agricultura. Els petròglifs de caça són els més antics (9000-6000 aC) i es troben sovint al nord d'Escandinàvia (Jämtland, Nord - Trøndelag i Nordland). Aquests descobriments semblen indicar una existència basada sobretot en la caça i en la pesca: aquests motius foren gradualment representats (al voltant del 4000-6000 aC) en glifs amb temes més zoomòrfics, o fins i tot religiosos.

Els glifs de la regió de Bohuslän foren posteriorment complementats amb petròglifs agriculturals més recents (vora el 2300-500 aC), que semblen tractar una existència basada més en l'agricultura. Aquests motius consisteixen generalment a retractar naus, temes solars i lunars, espirals geomètriques i éssers antropomòrfics, que indiquen ideogràficament l'inici de la religió escandinava.

D'altres descobriments arqueològics de rellevància que poden retratar la religió nòrdica arcaica són els cossos del pantà, tals com l'Home de Tollund, qui va poder ser sacrificat en un ritual, en un aparent context religiós.

Més endavant, durant l'era vikinga i el període d'abans, hi ha proves materials que mostren una creixent sofisticació en la religió nòrdica, com artefactes que retraten motius de gripdjur, art i joieria entrellaçada, icones del Mjolnir i diverses armes i artefactes amb caràcters rúnics inscrits o afegits.

Molts altres motius ideogràfics i iconogràfics que semblen retratar les creences religioses dels vikings nòrdics (i pre-vikings) es troben en pedres rúniques, que solien erigir-se com a marcs o pedres memorials. Aquestes pedres memorials sovint no es col·locaven prop de cadàvers, contenien epitafis, escrits en runes, en memòria d'un parent mort. Aquesta pràctica va sobreviure durant molt de temps fins i tot després del procés de cristianització. Com la majoria dels pobles antics i medievals, la societat escandinava estava dividida en diverses classes, i els antics nòrdics practicaven l'esclavatge en qualsevulla cerimònia. La majoria dels enterraments realitzats durant el període pagà semblen haver estat realitzats essencialment per les classes altes, tot i que hi ha tot d'excavacions recents als patis de les esglésies medievals que han proporcionat una visió més àmplia de la vida de les classes més baixes.