Pantà

mantell d'aigües estancades i poc profundes
Aquest article tracta sobre Sector de terreny planer cobert per un mantell d'aigües estancades i poc profundes. Vegeu-ne altres significats a «Embassament».

Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica,[1][2]

Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional.

Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades. Els pantans són indrets on hi alterna la vegetació herbàcia i arbòria.[3]

Etimologia modifica

El terme pantà deriva de l'italià pantano, d’origen incert, probablement preromà i possiblement procedent de l'antic topònim llatí: Pantanus, (llac de Lesina) a l’època romana.[4]

Localització modifica

Els pantans ocupen diferents àrees i indrets de la Terra:

  • al llarg de la costes, formant maresmes.
  • en àrees interiors o continentals, en terrenys endorreics, com a fase final d'un llac reblert o en procés d'extinció.
  • a les valls fluvials, ocupant la part abandonada d'un riu, als antics meandres o a les lleres per la variació del cabal del riu a les regions semi-desèrtiques.[2]

Aigua modifica

Els pantans poden contenir aigua dolça o aigua salada, i els que són en àrees marítimes poden ser afectats per les marees. El volum d'aigua pot patir variacions estacionals. A les zones àrides les aigües presenten un alt grau de salinitat a causa de la forta evaporació.[2]

Pantans d'aigua dolça modifica

Són pantans de terra endins connectats i dependents de les masses d'aigua de llacs i rius, molt variables en el seu nivell per causa de la poca pluja o les inundacions temporals.[5]

Pantans d'aigua salada modifica

Són pantans que s'allarguen resseguint les àrees costaneres. L'aigua d'aquests pantans sovint pateix canvis en el grau de salinitat depenent de les aportacions continentals d'aigua dolça i de les marees.[5]

Vegetació modifica

La vegetació dels pantans s'adapta a les condicions, sovint variables, de salinitat, evaporació i dessecació. Tanmateix la vegetació pot ser densa i atènyer una altura important, incloent arbusts i arbres.[2]

Referències modifica

  1. «pantà». Diccionari DIEC2, Institut d'Estudis Catalans, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 17. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 210. ISBN 84-7739-017-7. 
  3. «pantà». Termcat.cat, Centre de Terminologia, Diccionari de geografia física, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  4. «Pantà». diccionari.cat, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  5. 5,0 5,1 «Pantanos» (en castellà-espanyol). geoenciclopedia.com, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].

Vegeu també modifica

Vegeu Pantà en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà