Parlament de Navarra

El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (en basc: Nafarroako Parlamentua o Nafarroako Gorteak) és l'òrgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra.[1] La seu del Parlament està situada al rehabilitat edifici de l'Antiga Audiència, Primer Eixample, en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Anteriorment,[Quan?] va estar situat en el Palau de la Diputació Foral de Navarra, situat en el mateix passeig i davant seu.

Parlament de Navarra
Nafarroako Parlamentua
Parlamento de Navarra
XI Legislatura
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentUnai Hualde, Geroa Bai
des del dia 19 de juny de 2019
Vicepresidenta primeraAinhoa Unzu, PSN-PSOE
des del dia 16 de juny de 2023
Vicepresident segonJuan Luis Sánchez de Muniáin, UPN
des del dia 16 de juny de 2023
Secretària primeraYolanda Ibáñez, UPN
des del dia 16 de juny de 2023
Secretari segonMikel Zabaleta, EH Bildu
des del dia 16 de juny de 2023
Cap de l'oposicióJavier Esparza, UPN
des del dia 19 de juny de 2019
Estructura
Membres50 diputats
(majoria absoluta: 26)
Grups políticsGovern (21)
  PSN (11)
  Geroa Bai (7)
  CN-ZN (2)

Suport extern (9)
Oposició (20)
  UPN (15)
  PPN (3)
  Vox (2)
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció28 de maig de 2023

Edifici del Parlament Foral de Navarra (Pamplona) Modifica el valor a Wikidata
Antiga Audiència (Pamplona)
Lloc web
www.nafarroakoparlamentua.eus

L'actual president del parlament navarrès és Unai Hualde (Geroa Bai).

Història modifica

El Parlament va ser creat per l'Amillorament de 1982 (l'equivalent a l'Estatut d'Autonomia per les CCAA), va suposar la democratització de les institucions existents fins aleshores. Durant el franquisme, havia continuat existint la Diputació Provincial de Navarra tal com va ser definida en la Llei de Modificació de Furs de 1841, formada per set diputats, triats per les denominades merindades. Existia des de 1898 un òrgan assessor en matèries financera i d'administració municipal: el Consell Foral Administratiu.

Durant la transició a la democràcia, es va plantejar la incorporació de Navarra a una comunitat autònoma comuna amb les tres províncies basques. Després d'àrdues negociacions a tres bandes entre el PSOE, el PNB i la UCD, es va arribar a decisió que la incorporació de Navarra a la preautonomia basca es deixaria en mans de l'"òrgan foral competent", afer recollit a la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978.

En 1978 UCD, per a democratitzar les institucions forals, va proposar que el Consell Foral estigués integrat per 119 consellers, 50 triats per sufragi universal i 60 pels ajuntaments, als quals s'afegirien els cinc diputats al Congrés i els quatre senadors triats a Navarra. Exerciria funcions normatives i triaria als membres de la Diputació. Finalment l'Amillorament establí la institució del Parlament de Navarra en l'article 10 i ho regula en els articles de l'11 al 22. És la institució legislativa de la Comunitat, els seus membres són escollits per sufragi universal, per a un període de quatre anys i no han de ser menys de 40 ni més de 60 (actualment són 50). Els parlamentaris compten amb fur d'inviolabilitat pels vots i opinions emesos en el desenvolupament de les seves funcions.

Funcions modifica

Les funcions del Parlament de Navarra són les següents:

  • Representació del poble navarrès.
  • Potestat Legislativa.
  • Aprovació de Pressupostos i Comptes de Navarra.[1]
  • Escollir al president del Govern de Navarra.
  • Impuls i control del Govern de Navarra.
  • Designació de senadors autonòmics.
  • Nomenament del Defensor del Poble.
  • Nomenament del president de la Càmera de Comptos.
  • Exercir la iniciativa prevista en la Disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola de 1978
  • Exercir la iniciativa de per a la separació de la Comunitat Autònoma en la qual s'hagués incorporat

Composició modifica

El Parlament està format per 50 parlamentaris. Després de les eleccions del 28 de maig de 2023, la cambra va quedar formada de la següent manera:

Grups parlamentaris al Parlament de Navarra[2]
Nom Partits Logotip Portaveu Líder Escons
G.P. Unión del Pueblo Navarro UPN   Javier Esparza 15
G.P. Partido Socialista de Navarra PSN-PSOE   Ramón Alzórriz María Chivite 11
G.P. EH Bildu Nafarroa EH Bildu   Laura Aznal 9
G.P. Geroa Bai Geroa Bai   Pablo Azcona Unai Hualde 7
G. P. Partido Popular de Navarra PPN   Javier García 3
G.P. Contigo Navarra-Zurekin Nafarroa Contigo Navarra-Zurekin Nafarroa   Carlos Guzmán 3
A.P. Vox Navarra Vox   María Teresa Nosti 2

Presidents modifica

El seu primer president va ser Manuel de Irujo (PNB), històric nacionalista basc. Després de la reinstauració de la democràcia, els presidents del Parlament de Navarra han estat:

President Inici del mandat Final del mandat Partit
Víctor Manuel Arbeloa Muru 1979 1983 Partit Socialista de Navarra
Balbino Baldós Artiz 1983 1987 Unió del Poble Navarrès
Ignacio Javier Gómara 1987 1991 Unió del Poble Navarrès
Javier Otano Cid 1991 1995 Partit Socialista de Navarra
Lola Eguren Apesteguía 1995 1999 Partit Socialista de Navarra
José Luis Castejón Garrués 1999 2003 Partit Socialista de Navarra
Rafael Gurrea Indurain 2003 2007 Unió del Poble Navarrès
Elena Torres Miranda 2007 2011 Partit Socialista de Navarra
Alberto Catalán Higueras 2011 2015 Unió del Poble Navarrès
Ainhoa Aznarez Igarza 2015 2019 Podemos-Ahal Dugu
Unai Hualde Iglesias 2019 actualitat Geroa Bai

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 588. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «Grupos parlamentarios» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Navarra

Vegeu també modifica