Partamasiris o també Partamasir va ser rei d'Armènia de l'any 113 al 114. Era fill de Pacoros II de Pàrtia.

Infotaula de personaPartamasiris
Nom original(hy) Պարթամասիր Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort114 Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia

← Axidares d'ArmèniaVologès I d'Armènia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMitologia armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
ParePacoros II de Pàrtia Modifica el valor a Wikidata

L'any 113 el rei part Khusro (Osroes I) va deposar al rei Axidares i va col·locar al tron al seu nebot, un fill de l'antic rei part Pacoros II, de nom Partamasiris.

Tot i que Axidares no era ben vist a Roma, aquesta deposició es va entendre com un trencament del tractat de Rhandeia. Trajà va declarar la guerra a l'Imperi Part i va entrar a Armènia. A la ciutat d'Elegeia (Ilidja, prop d'Erzerum) el rei d'Armènia el va anar a visitar i a demanar la investidura però Trajà es va negar a reconèixer-lo i el va expulsar del campament i el va enviar a Pàrtia. Pel camí Partamasiris va desaparèixer, i alguns autors pensen que Trajà el va fer assassinar o què al marxar, la seva escolta, que considerava que estava en desgràcia, el va matar.[1][2]

Trajà va declarar Armènia província romana i en va confiar el govern a Luci Catili Sever, besavi del futur Marc Aureli. Una columna romana sota el comandament de Quint Lusi Quiet va creuar l'Araxes i va entrar a territori part pel país dels Mardes (Gilan) i per l'Atropatene. Tanmateix Trajà va establir una aliança amb els pobles del Regne del Pont, dels Henioques i dels Makhelons, i va entronitzar un nou rei d'Albània.[3]

Referències modifica

  1. Yarshater, E. (et al.). The Cambridge History of Iran Seleucid Parthian vol. 3. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 87. ISBN 9781139054959. 
  2. Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLVIII, 17, 19-20
  3. Grousset, René. Histoire de l'Arménie : des origines à 1071. París: Payot & Rivages, 1995, p. 110. ISBN 9782228889124.