Partit Comunista Català
partit polític català
El Partit Comunista Català fou fundat el novembre de 1928, amb gent procedent de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i de nacionalistes de formació marxista. Jordi Arquer i Saltor, Amadeu Bernadó i Calcató i Víctor Colomer foren els seus principals líders. Aplegaria uns 300 afiliats, molt implantats a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona, i a Lleida aconseguí l'adhesió d'antics membres d'Estat Català com Jaume Miravitlles i Navarra, Martí Vilanova i Purcallas o Domènec Ramon.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia política | comunisme |
| Història | |
| Creació | 1928 |
| Data de dissolució o abolició | 1931 |
| Reemplaçat per | Bloc Obrer i Camperol |
Com a òrgan de propaganda va usar en 1928-29 L'Opinió i després el 1930 feu aparèixer L'Andreuenc i Treball. El novembre del 1930 es va fusionar amb la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB), junt amb la qual va crear el Bloc Obrer i Camperol (BOC).[1][2][3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Partit Comunista Català | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Enciclopèdia del marxisme - Pa». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Mestre Campi, Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. 3. ed. Barcelona: Ed. 62, 1995, p. 787. ISBN 978-84-297-3521-5.