Partit d'Acció Democràtica (Bòsnia i Hercegovina)
El Partit d'Acció Democràtica (bosnià Stranka Demokratske Akcije) és un partit polític de Bòsnia i Hercegovina fundat el 26 de maig de 1990.
(bs) Stranka demokratske akcije – SDA 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Partit polític de Bòsnia i Hercegovina | ||||
| Camp de treball | política | ||||
| Ideologia política | Conservadorisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 26 de maig de 1990 | ||||
| Fundador | Alija Izetbegović | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Sulejman Tihić | ||||
| Afiliació europea | Partit Popular Europeu (observador) | ||||
| Representació | 9 escons a la Cambra de Representants | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.sda.ba | ||||
 | |||||
Història modifica
El Partit d'Acció Democràtica va ser fundat a Cazin el maig de 1990 per Alija Izetbegović, Muhamed Filipović i Fikret Abdić per a representar els musulmans de Bòsnia (serbis i croats ja eren representats per SDS i HDZ, respectivament). El SDA va ser el primer partit bosnià d'orientació nacional a Iugoslàvia després de la prohibició del sistema multipartidista el 1945 pel lideratge comunista iugoslau.
El SDA aconseguí un èxit considerable a les eleccions després de la caiguda del comunisme a la dècada de 1990. Va fundar el diari Ljiljan. Encara segueix sent el partit polític més fort entre la població bosniana a Bòsnia i Hercegovina, i té sucursals a Croàcia i Sèrbia (regió de Sandžak). L'exalcalde de Sarajevo, Semiha Borovac, és membre del SDA.
El partit va ser criticat durant la guerra de Bòsnia pels polítics separatistes serbis i croats (molts d'ells van ser declarats culpables de crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com Biljana Plavšić, Momčilo Krajišnik, Dario Kordica, etc.) i alguns bosnians. D'altra banda, a diferència del tractament que els militants del Partit Democràtic Serbi (SDS) i la Unió Democràtica Croata (HDZ) donaven les minories a les zones sota el seu control durant la guerra de Bòsnia, el SDA presumptament no va participar en la persecució organitzada dels serbis i croats a les zones sota el seu control, i l'Església catòlica i les esglésies ortodoxes orientals a Bihac, Sarajevo, Tuzla i altres ciutats van romandre intactes durant tota la guerra, en comparació amb més de 800 mesquites destruïdes pels nacionalistes croats i serbis.
Després de les eleccions generals de Bòsnia i Hercegovina de 2000 el partit va ser derrotat pel Partit Socialdemòcrata de Bòsnia i Hercegovina i altres partits aplegats en la "Aliança pel Canvi", i es trobà en l'oposició per primera vegada des de la seva creació el 1990. És un membre observador del Partit Popular Europeu (PPE).
Eleccions de 2006 modifica
En les eleccions generals de Bòsnia i Hercegovina de 2006 celebrades l'1 d'octubre de 2006, el partit va obtenir:
- 9 dels 42 escons a la Cambra de Representants de Bòsnia i Hercegovina.
- 28 dels 98 escons a la Cambra de Representants de la Federació de Bòsnia i Hercegovina
- 3 de cada 83 a l'Assemblea Nacional de la República Sèrbia.
- 1 de 2 seients a la vicepresidència de la República Sèrbia.
- 13 dels 35 escons a l'assemblea del cantó de Zenica-Doboj
- 12 dels 35 escons a l'assemblea del cantó de Tuzla
- 12 dels 30 escons a l'assemblea del Cantó d'Una-Sana
- 10 dels 35 escons a l'assemblea del Cantó de Sarajevo
- 9 dels 25 escons a l'assemblea del cantó de Podrinje Bosnià
- 8 dels 30 escons a l'assemblea del Cantó de Bòsnia Central
- 6 dels 30 escons en l'Assemblea del cantó d'Hercegovina-Neretva
- 2 de 21 escons a l'assemblea del cantó de Posavina
- 2 de 10 escons a l'Assemblea de Cantó 10
- El partit no va guanyar cap dels 23 escons a l'Assemblea de Cantó d'Hercegovina Occidental
Enllaços externs modifica
- Web oficial
- Membres del PPE Arxivat 2009-10-30 a Wayback Machine.