Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya. Només les regions de la Vall d'Aosta, Abruços, Calàbria i Molise no tenen cap lloc inscrit en aquesta llista. En total són 51 llocs dels quals dos són compartits amb Suïssa i un altre amb la Ciutat del Vaticà. L'art rupestre de Valcamonica va ser el primer bé cultural declarat a Itàlia el 1979, mentre que el seu primer bé natural varen ser les Illes Eòlies l'any 2000. De tots els llocs declarats:
- 47 són béns culturals.
- 4 són béns naturals.
- 4 béns són compartits amb d'altres països, un amb la Ciutat del Vaticà, dos amb Suïssa i un altre és compartit conjuntament entre Itàlia, Alemanya, Àustria, França, Suïssa i Eslovènia.
A més, Itàlia també té declarats 7 béns immaterials[1] entre els quals es troben la dieta mediterrània que és compartit amb Espanya, Portugal, França Croàcia, Grècia, Xipre i el Marroc, i la falconeria amb d'altres 17 països.
Béns culturals i naturals modifica
Art rupestre de Valcamonica | |||
Bé cultural inscrit el 1979. | |||
Localització: Llombardia | |||
Zona de protecció: 423 ha. Zona de respecte: 1018 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Parc nacional de les incisions rupestres de Naquane a Capo di Ponte, Parc arqueològic nacional de Massi di Cemmo, Parc arqueològic comunal de Seradina-Bedolina a Capo di Ponte, Parc arqueològic d'Asinino-Anvòia a Ossimo, Parc arqueològic comunal de Luine a Darfo Boario Terme, Parc arqueològic comunal de Sellero, Parc arqueològic comunal de Sonico i Reserva natural de les incisions rupestres de Ceto, Cimbergo i Paspardo a Nadro.. |
|
Centre històric de Roma, els béns de la Santa Seu, béns beneficiaris del dret d'extraterritorialitat situats a la ciutat i Sant Pau Extramurs | ||
Bé cultural inscrit el 1980, extensió el 1990. | |||
Aquest bé és compartit amb Ciutat del Vaticà | |||
Localització: Laci | |||
Zona de protecció: 1485 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Centre històric de Roma, Sant Joan del Laterà amb el Palau Apostòlic Lateranense, Escala Santa, Basílica de Santa Maria Major, Palau de San Calixto, edifici de la Via Sant'Egidio, Palau de la Cancelleria, Palau de Propaganda Fide, Palau Maffei, Palau dels Convertits, Palau dels Propileus, Palau Pio, immoble sobre el Giancolo, Palau del Laterà del Sant Ofici i Sant Pau Extramurs. |
Església i convent dominic de Santa Maria delle Grazie amb L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci | |||
Bé cultural inscrit el 1980. | |||
Localització: Llombardia | |||
Zona de protecció: 1,5 ha. | |||
|
Centre històric de Florència | |||
Bé cultural inscrit el 1982. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 505 ha. | |||
|
Piazza dei Miracoli | |||
Bé cultural inscrit el 1987, modificació menor el 2007. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 8,87 ha. Zona de respecte: 254 ha. | |||
|
Venècia i la seva llacuna | |||
Bé cultural inscrit el 1987. | |||
Localització: Vèneto | |||
|
Centre històric de San Gimignano | |||
Bé cultural inscrit en 1990. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 14 ha. | |||
|
Sassi i el conjunt d'esglésies rupestres de Matera | |||
Bé cultural inscrit en 1993. | |||
Localització: Basilicata | |||
Zona de protecció: 1016 ha. Zona de respecte: 4365 ha. | |||
|
|
Ciutat de Vicenza i vil·les de Palladio en el Vèneto | ||
Bé cultural inscrit en 1994, extensió en 1996. | |||
Localització: Vèneto | |||
Zona de protecció: 334 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Vicenza, Vila Trissino a Cricoli, Vila Gazzotti a Vicenza, Vila Americo Capra a Vicenza, Vila Angarano a Bassano del Grappa, Vila Caldogno a Caldogno, Vila Chiericati a Grumolo delle Abbadesse, Vila Forni Cerato a Montecchio Precalcino, Vila Godi, Vila Pisani, Vila Poiana a Poiana Maggiore, Vila Saraceno a Agugliaro, Vila Thiene, Vila Trissino a Sarego, Vila Valmarana a Bozen Vicentino, Vila Valmarana a Monticello Conde Otto, Vila Badoer a Fratta Polesine, Vila Barbaro a Màser, Vila Emo a Vedelago, Vila Zeno a Cessalto, Vila Foscari a Mira, Vila Pisani a Montagnana, Vila Cornaro, Vila Serego a Sant Pietro in Cariano i Vila Piovene a Lugo Vicentino. |
Centre històric de Nàpols | |||
Bé cultural inscrit en 1995, modificació menor en 2011. | |||
Localització: Campània | |||
Zona de protecció: 1021 ha. Zona de respecte: 1350 ha. | |||
|
Centre històric de Siena | |||
Bé cultural inscrit en 1995. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 170 ha. Zona de respecte: 9907 ha. | |||
|
Crespi d'Adda | |||
Bé cultural inscrit en 1995. | |||
Localització: Llombardia | |||
|
Ferrara, ciutat renaixentista, i el delta del Po | |||
Bé cultural inscrit el 1995, extensió el 1999. | |||
Localització: Emília-Romanya | |||
Zona de protecció: 46.712 ha. Zona de respecte: 117.649 ha. | |||
|
Castel del Monte | |||
Bé cultural inscrit el 1996. | |||
Localització: Pulla | |||
Zona de protecció: 3,10 ha. Zona de respecte: 10.847 ha. | |||
|
Centre històric de la ciutat de Pienza | |||
Bé cultural inscrit el 1996. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 4,41 ha. | |||
|
Trullo | |||
Bé cultural inscrit el 1996. | |||
Localització: Pulla | |||
Zona de protecció: 11 ha. | |||
|
Monuments paleocristians de Ravenna | |||
Bé cultural inscrit el 1996. | |||
Localització: Emília-Romanya | |||
Zona de protecció: 1,32 ha. | |||
|
Catedral, Torre Civica i Plaça Gran de Mòdena | |||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Emília-Romanya | |||
Zona de protecció: 1,20 ha. Zona de respecte: 1,10 ha. | |||
|
|
Costa Amalfitana | ||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Campània | |||
Zona de protecció: 11.231 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Amalfi, Atrani, Cetara, Conca dei Marini, Furore, Maiori, Minori, Positano, Praiano, Ravello, Scala, Tramonti i Vietri sul Mare. |
Jardí botànic de Pàdova | |||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Vèneto | |||
Zona de protecció: 2,20 ha. Zona de respecte: 11 ha. | |||
|
|
Palau Reial de Caserta amb el parc, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio | ||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Campània | |||
Zona de protecció: 87 ha. Zona de respecte: 111 ha. | |||
|
|
Porto Venere, Cinque Terre i les illes (Palmaria, Tino i Tinetto) | ||
Bé cultural inscrit en 1997. | |||
Localització: Ligúria | |||
Zona de protecció: 4689 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Porto Venere, Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola, Riomaggiore, Palmaria, Tino i Tinetto. |
|
Residències de la casa reial de Savoia | ||
Bé cultural inscrit el 1997, modificació menor el 2007. | |||
Localització: Piemont | |||
Zona de protecció: 371 ha. Zona de respecte: 6931 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Palau Real de Torí, Palau Chiablese, Biblioteca Real de Torí, Palau de la Prefectura, Teatre Reial de Torí, Palau Madama de Torí, Palau Carignano, Castell del Valentino, Vila della Regina, Castell de Rivoli, Castell de Moncalieri, Castell de Venaria, Castell de la Mandria, Pavelló de caça de Stupinigi, Castell de Agliè, Castell de Racconigi, Finca Pollenzo i Castell de Govone. |
Su Nuraxi | |||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Sardenya | |||
Zona de protecció: 2,33 ha. Zona de respecte: 3,92 ha. | |||
|
Vil·la romana del Casale | |||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Sicília | |||
Zona de protecció: 8,92 ha. Zona de respecte: 10 ha. | |||
|
Zona arqueològica d'Agrigent | |||
Bé cultural inscrit el 1997. | |||
Localització: Sicília | |||
Zona de protecció: 934 ha. Zona de respecte: 1869 ha. | |||
|
|
Zones arqueològiques de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata | ||
Bé cultural inscrit en 1997. | |||
Localització: Campània | |||
Zona de protecció: 98 ha. Zona de respecte: 24 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Pompeia, Herculà i Torre Annunziata. |
Centre històric de Urbino | |||
Bé cultural inscrit el 1998. | |||
Localització: Marques | |||
Zona de protecció: 29 ha. Zona de respecte: 3609 ha. | |||
|
|
Parc Nacional de Cilento i Barro de Diano, amb els jaciments arqueològics de Paestum i Velia i la cartoixa de Padula | ||
Bé cultural inscrit el 1998. | |||
Localització: Campània | |||
Zona de protecció: 159.110 ha. Zona de respecte: 178.101 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Paestum, Vèlia, Cartoixa de Padula, Muntanya Cervati, Vall de Diano, Muntanya Stella, Punta Licosa, Muntanya Bulgheria, Punta degli Infreschi i Cap Palinuro. |
Zona arqueològica i basílica patriarcal d'Aquileia | |||
Bé cultural inscrit el 1998. | |||
Localització: Friül – Venècia Júlia | |||
Zona de protecció: 155 ha. | |||
|
Vil·la Adriana (Tívoli) | |||
Bé cultural inscrit el 1999. | |||
Localització: Laci | |||
Zona de protecció: 80 ha. Zona de respecte: 500 ha. | |||
|
Assís, la Basílica de Sant Francesc d'Assís i altres llocs franciscans | |||
Bé cultural inscrit el 2000. | |||
Localització: Úmbria | |||
Zona de protecció: 14.563 ha. Zona de respecte: 4087 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Assís, Sant Damiano, Eremo delle Carceri, Santuari del Rivotorto i Basílica de Santa Maria dels Àngels. |
Illes Eòlies | |||
Bé natural inscrit el 2000. | |||
Localització: Sicília | |||
Zona de protecció: 1216 ha. | |||
|
Ciutat de Verona | |||
Bé cultural inscrit el 2000. | |||
Localització: Vèneto | |||
Zona de protecció: 453 ha. Zona de respecte: 325 ha. | |||
|
Vil·la d'Este (Tívoli) | |||
Bé cultural inscrit el 2001. | |||
Localització: Laci | |||
Zona de protecció: 4,5 ha. Zona de respecte: 7 ha. | |||
|
|
Ciutats del barroc tardà de la Vall de Noto (sud-est de Sicília) | ||
Bé cultural inscrit en 2002. | |||
Localització: Sicília | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Caltagirone, Catania, Militello in Val di Catània, Modica, Noto, Palazzolo Acreide, Ragusa i Scicli. |
Sacri Monti | |||
Bé cultural inscrit en 2003. | |||
Localització: Piemont / Llombardia | |||
| |||
Múltiples ubicacions: |
Monte San Giorgio | |||
Bé natural inscrit el 2003, extensió el 2010. | |||
Aquest bé és compartit amb Suïssa | |||
Localització: Llombardia | |||
|
|
Necròpolis etrusques de Cerveteri i Tarquínia | ||
Bé cultural inscrit el 2004. | |||
Localització: Laci | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Cerveteri i Tarquínia. |
|
Vall de l'Orcia | ||
Bé cultural inscrit el 2004. | |||
Localització: Toscana | |||
Zona de protecció: 61.188 ha. Zona de respecte: 5660 ha. | |||
|
|
Siracusa i la Necròpolis de Pantalica | ||
Bé cultural inscrit el 2005. | |||
Localització: Sicília | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Siracusa i Necròpolis de Pantalica. |
Gènova: les Strade Nuove i el sistema del Palazzi dei Rolli | |||
Bé cultural inscrit el 2006. | |||
Localització: Ligúria | |||
|
|
Màntua i Sabbioneta | ||
Bé cultural inscrit el 2008. | |||
Localització: Llombardia | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Màntua i Sabbioneta. |
Dolomites | |||
Bé natural inscrit el 2009. | |||
Localització: Vèneto | |||
|
|
Centres de poder dels longobards a Itàlia | ||
Bé cultural inscrit el 2011. | |||
Localització: Pulla / Campània / Úmbria / Llombardia / Friül – Venècia Júlia | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Àrea de Gastaldaga i complex episcopal, àrea monumental amb el complex monàstic de Sant Salvatore-Santa Giulia, el castrum amb la Torre Torba i l'església extramur a Santa Maria, la Basílica de San Salvatore, el templet de Clitumno, el complex de Santa Sofia i el Santuari de Sant Miquel. |
|
Ferrocarril Rètic | ||
Bé cultural inscrit el 2011. | |||
Aquest Bé és compartit amb Suïssa | |||
Localització: Llombardia | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Tirà. |
Palafits de l'entorn dels Alps | |||
Bé cultural inscrit el 2011. | |||
Aquest bé és compartit amb Alemanya, Àustria, Eslovènia, França, Suïssa, Eslovènia | |||
Localització: Piemont / Llombardia / Trentino – Alto Adige / Friül – Venècia Júlia / Vèneto | |||
Zona de protecció: 274 ha – Zona de respecte: 3961 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: (A Itàlia) Polcenigo, Desenzano del Garda, Manerba del Garda, Sirmione, Polpenazze del Garda, Piadena, Cavriana, Monzambano, Biandronno, Bodio Lomnago, Cadrezzate, Viverone, Arona, Ledro, Fiavè, Pechiera del Garda, Cerea i Arquà Petrarca. |
Muntanya Etna | |||
Bé natural inscrit en 2013. | |||
Localització: Sicília | |||
|
|
Vil·les i jardins Mèdici a la Toscana | ||
Bé cultural inscrit el 2013. | |||
Localització: Toscana | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Vila de Cafaggiolo, Vila del Trebbio a Sant Piero a Sieve, Vila de Careggi, Vila de Castello, Vila La Petraia, Palau Pitti i Jardí de Boboli i Vila de Poggio Imperiale a Florència, Vila de Fiesole, Vila de Poggio a Caiano, Vila de Cerreto Guidi, Palau de Seravezza, Jardí de Patrolino a Vaglia, Vila La Màgia a <Quarrata i <Vila de Artimino a Carmignano. |
|
Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato | ||
Bé cultural inscrit el 2014. | |||
Localització: Piemont | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Langa de Barolo, Castell de Grinzane Cavour, Pujols de Barbaresco, Nizza Monferrato, Canelli i Asti spumante i Monferrato del Inferot. |
|
Palerm àrab-normand i les catedrals de Cefalù i Monreale | ||
Bé cultural inscrit el 2015. | |||
Localització: Sicília | |||
Zona de protecció: 6.24 ha. Zona de respecte: 483 ha. | |||
| |||
Múltiples ubicacions: Palazzo dei Normanni, Capella palatina de Palerm, Sant Giovanni degli Eremiti, Església de la Martorana, Església de Sant Cataldo, Catedral de Palerm, Palau de Zisa, Posa't dell'Ammiraglio, Catedral de Cefalù, Catedral de Monreale. |
Llista indicativa modifica
La llista indicativa és un inventari d'aquells béns o propietats en la qual cada estat pretén considerar per a nominació a ser Patrimoni de la Humanitat els anys següents.
Els països són els encarregats d'enviar aquesta llista indicativa al Comitè del patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, les propietats incloses seran considerades com un bé excepcional ja sigui per criteris naturals o culturals a causa del seu valor universal i per tant candidat a ser inscrit en la llista de Patrimoni Mundial. La llista indicativa d'Itàlia va ser revisada per última vegada l'1 de juliol de 2014, i ha presentat els següents llocs:[53]
Arxipèlag de la Maddalena i illes de l'estret de Bonifacio
Bé natural Proposat el 2006 | |
Paisatge vulcànic dels Camps Flegreus
Bé natural Proposat el 2006 | |
La cascada de Marmore i Valnerina: Llocs monàstics i antics treballs hidrològics
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Monestir Cattolica de Stilo i complexos basiliano-bizantins[54]
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Ciutadella d'Alessandria
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Ciutat fortalesa de Palmanova
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Jardí Botànic Hanbury
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Centre històric de Lucca
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Centre històric de Parma
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Centre històric de Pavia i Certosa
Bé cultural Proposat el 2006 | |
Illa d'Asinara
Bé natural Proposat en 2006 | |
Coves prehistòriques de la Pulla
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Paisatges lacustres del llac Maggiore i el d'Orta
Bé cultural Proposat en 2006 | |
La civilització fenici-púnica a Itàlia: illes de Mozia i Lilibèon
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Orvieto
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Pelagos: el santuari de cetacis
Bé natural Proposat en 2006 | |
Estanys del golf d'Oristano i la península de Sinis
Bé natural Proposat en 2006 | |
Catedrals romàniques d'Apúlia
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Salento i el centre del barroc Lecce
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Capella dels Scrovegni, a Pàdua
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Sulcis-Iglesiente
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Taormina i Illa Bella
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Vall de l'Aniene i la Vila Gregoriana de Tívoli
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Ciutat de Bèrgam
Bé cultural Proposat en 2006 | |
La paleosuperfície del Paleolític Inferior d'Isernia La Pineta i Notarchirico
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Jaciments marmorífers de Carrara
Bé cultural Proposat en 2006 | |
La Murgia d'Altamura
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Els pòrtics de Bolonya
Bé cultural Proposat en 2006 | |
La transhumància: els camins rals dels pastors
Bé mixt Proposat en 2006 | |
La Via Àpia Regina Viarum"
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Viles de la noblesa italiana en el Laci
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Volterra: ciutat històrica i paisatge cultural
Bé cultural Proposat en 2006 | |
Massís del Mont Blanc
Bé natural | |
El pujol del Prosecco: Conegliano i Valdobbiadene
Bé cultural Proposat en 2010 | |
Lloc perifluvial protohistòric de Longola en les comunes de Poggiomarino i Striano
Bé cultural Proposat en 2010 | |
Ivrea, ciutat industrial del segle xx
Bé cultural Proposat en 2012 | |
Parc Nacional de la Sila – Sila, gran bosc d'Itàlia
Bé natural Proposat en 2012 | |
Espai transfronterer Marittime-Mercantour
Bé natural Proposat en 2013 | |
Patrimoni venecià de defensa entre els segles XV i XVII
Bé cultural Proposat en 2013 | |
Grans spas d'Europa (Montecatini)
Bé cultural, proposat per Alemanya i compartit amb Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Regne Unit i República Txeca. Proposat en 2014 |
Patrimoni cultural immaterial modifica
Itàlia té set elements inscrits en la lista del Patrimoni Cultural Immaterial:
El teatre de titelles sicilià Opera dei Pupi | |||
Bé immaterial inscrit el 2008 (originalment proclamat el 2001). | |||
Localització: Sicília | |||
|
El cantu a tenore, un cant pastoral sard | |||
Bé immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005). | |||
Localització: Sardenya | |||
|
Fabricació artesanal de violins a Cremona | |||
Bé immaterial inscrit en 2012. | |||
Localització: Llombardia | |||
|
Varia de Palmi | |||
Bé immaterial inscrit en 2013. | |||
|
La dieta mediterrània | |||
Bé immaterial inscrit en 2010, ampliat en 2013.[59] | |||
Aquest element és compartit amb Xipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Marroc i Portugal | |||
|
Pràctica tradicional del conreu de la vinya en vas ("vite ad Alberello") de la comunitat de Pantel·leria | |||
Bé immaterial inscrit en 2014. | |||
Localització: Sicília | |||
|
Falconeria, un patrimoni humà viu | |||
Bé immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).[61] | |||
Element compartit amb Alemanya, Aràbia Saudita, Àustria, Bèlgica, Qatar, Corea del Sud, Emirats Àrabs Units, Espanya, França, Hongria, Kazakhstan, Marroc, Mongòlia, Pakistan, Portugal, Txèquia i Síria | |||
|
Referències modifica
- ↑ «Italia – Información sobre el Patrimonio Cultural Inmaterial» (en castellà). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Arte rupestre de Val Camonica» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro Histórico de Roma, los bienes de la Santa Sede beneficiarios del derecho de extraterritorialidad situados en la ciudad y San Pablo Extramuros» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 gener 2013].
- ↑ «Iglesia y convento dominico de Santa Maria delle Grazie con "La Cena" de Leonardo da Vinci» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de Florencia» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Piazza del Duomo en Pisa» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Venecia y su Laguna» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de San Gimignano» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Los Sassi y el conjunto de iglesias rupestres de Matera» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Ciudad de Vicenza y villas de Palladio en el Véneto» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de Nápoles» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de Siena» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Crespi d'Adda» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Ferrara, ciudad renacentista, y su delta del Po» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Castel del Monte» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de la ciudad de Pienza» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Los trulli de Alberobello» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Monumentos paleocristianos de Rávena» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Catedral, torre cívica y gran plaza de Módena» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Costa Amalfitana» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Jardín Botánico de Padua» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Palau Real del siglo XVIII de Caserta con el parque, el acueducto de Vanvitelli y el conjunto de San Leucio» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Portovenere, Cinque Terre y las Islas (Palmaria, Tino y Tinetto)» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Residencias de la casa real de Saboya» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Su Nuraxi de Barumini» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Villa romana del Casale» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Zona arqueológica de Agrigento» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Zonas arqueológicas de Pompeya, Herculano y Torre Annunziate» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centro histórico de Urbino» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Parque Nacional del Cilento y Vallo di Diano, con los sitios arqueológicos de Paestum y Velia y la cartuja de Padula» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Zona arqueológica y basílica patriarcal de Aquilea» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Villa Adriana (Tívoli)» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Asís, la basílica de San Francisco y otros sitios franciscanos» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Islas Eolias» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Ciudad de Verona» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Villa de Este» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Ciudades del barroco tardío del Valle del Noto (sudeste de Sicilia)» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Sacri Monti de Piamonte y de Lombardía» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Monte San Giorgio» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Necrópolis etruscas de Cerveteri y Tarquinia» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Valle de Orcia» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Siracusa y la necrópolis rupestre de Pantalica» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Génova: las Strade Nuove y el sistema de los Palazzi dei Rolli» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Manta y Sabbioneta» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Los Dolomitas» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Centros de poder de los longobardos en Italia (568-774 d.C.)» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Ferrocarril rético en el paisaje de los ríos Albula y Bernina» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Palafitos del entorno de los Alpes» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Monte Etna» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Villas y jardines Médici en Toscana» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Paisaje vitícola del Piamonte: Langhe-Roero y Monferrato» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Monumentos árabe-normandos de Palermo y los duomos de Monreale y Cefalú:» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 3 juliol 2015].
- ↑ Llista indicativa d'Itàlia
- ↑ Vegeu l'entrada «Cattolica Monastery in Stilo and Basilian-Byzantine complexes», en el lloc oficial de la UNESCO, disponible a: la llista tentativa.
- ↑ El teatro de marionetas siciliano Opera dei Pupi
- ↑ El Canto a tenore, un canto pastoral sardo
- ↑ Fabricación artesanal de violines en Cremona
- ↑ Procesiones de estructuras colosales llevadas a cuestas
- ↑ «La dieta mediterránea» (en castellà). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 16 agost 2014].
- ↑ Práctica tradicional del cultivo de la viña en vaso (“vite ad alberello”) de la comunidad de Pantelleria
- ↑ «La cetrería, un patrimonio humano vivo» (en castellà). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 4 desembre 2016].
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrimoni de la Humanitat a Itàlia |