Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del segle v. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. La tradició diu que va ser l'inventor de les campanes o, almenys, el primer que va fer-les servir per a cridar els fidels cristians. Per això, se'l representa amb una campana i és el sant patró dels campaners.
 Vitrall de la catedral de Linz (Àustria), s. XIX | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Meropius Pontius Anicius Paulinus (Meropi Ponci Anici Paulí), Paulinus Nolanus, Paulinos (Παυλι̂νος), 354  Bordeus |
| Mort | 22 juny 431 (76/77 anys) Nola (Itàlia) |
| Sepultura | Cimitile, prop de Nola, fins a 1001; Sant Bartomeu (Roma), fins a 1908; Catedral de Nola, des de 1909; una part al santuari de San Paolino a Sutera (Sicília), des de 1336 |
Roman Catholic Bishop of Nola (en)  | |
| 410 – 22 juny 431 Diòcesi: bisbat de Nola | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (393–), escriptor, poeta, bisbe catòlic |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
| Professors | Dècim Magne Ausoni |
| Bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Nola, Sutera |
| Festivitat | 22 de juny |
| Iconografia | Robes de bisbe, cadenes trencades; campana; lliris |
| Patró de | Campaners; advocat de les vídues i pobres |
| Família | |
| Cònjuge | Teràsia |
Biografia modifica
Va néixer a prop de Bordeus, a una ciutat anomenada Embromagum vers el 353, en una família il·lustre. Va tenir de mestre Dècim Magne Ausoni. Va arribar a cònsol sufecte abans dels 26 anys i es va casar a una rica dama de nom Teràsia, amb la qual va harmonitzar perfectament.
Al cap d'uns anys va descobrir el cristianisme i va adoptar aquesta religió de la mà de Delfí, bisbe de Bordeus vers el 389; va distribuir les seves riqueses entre els pobres i se'n va anar a Hispània amb la seva dona. Allí tingué amb la seva esposa Teràsia, un fill mort vuit dies després del seu naixement segurament a Complutum (prop de l'actual Alcalá de Henares) entre els anys 390 i 393.[1][2] Paulí en el seu Carmen XXXI dirigit al seu mestre el poeta Dècim Magne Ausoni, li explicà que havia tingut el goig de poder-lo enterrar a Complutum prop del lloc del martiri d'uns infants, que més tard s'identificaren com sant Just i sant Pastor. Aquesta desgràcia i altres, com la mort del seu germà, el van distanciar del món; va passar quatre anys de retirament i després va decidir una retirada definitiva dedicat a la vida religiosa.
A Barcelona fou forçat pel poble a acceptar el càrrec de prevere (fou ordenat pel bisbe Lampi l'any 393), però no va restar-hi molt de temps i se'n va anar a Itàlia, passant per Florència, Roma (on fou rebut pel papa Sirici I) i finalment Nola a Campània on tenia algunes terres (394); prop de la ciutat, a Cimitile, on hi havia la seu episcopal, hi havia la tomba miraculosa amb les relíquies de Fèlix de Nola, confessor i màrtir on s'havia edificat una església i aquí es va acomodar Paulí amb alguns seguidors i la seva dona; va restar 15 anys en actes de meditació i caritat fins que vers el 409 fou nomenat bisbe de la ciutat. Excepte pels atacs gots la resta del seu bisbat fou pacífic.
Obres modifica
Va escriure, i es conserven:
- Epislolae (51 cartes)
- Carmina (32), que el fan un dels grans poetes llatins dels primers temps del cristianisme, juntament amb Aureli Climent Prudenci, en qui influí
- Passio S. Genesii Arelatensis
Altres obres no conservades i que li són atribuïdes:
- Ad Theodosium Panegyricus
- De Poenitentia et de Laude generali omnium Martyrum
- Epistolae ad Sororem
- Epistolae ad Amzicos
- Suetonii Libri III. de Regibus in epitomen versibus redacti
- Traducció de les Recognitiones (suposadament de Climent Romà)
- Un Sacramentarium i
- un Hymnarium
Veneració modifica
Va ser enterrat a la seu de Cimitile, prop de Nola. D'allí van passar, el 1001, a Roma on una part va ser donada al príncep Federico Chiaramonte el 1220. La família les va custodiar i en 1336 va fer construir el santuari de San Paolino a Sutera (Sicília), on les va dipositar. La resta van romandre a Roma, d'on, el 1909 van ser donades a la Catedral de Nola, on van ser dipositades en una urna.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paulí de Nola |
Enllaços externs modifica
- Còdex digitalitzat creat entre 1471 i 1484 en Itàlia que transcriu les obres: Epistula de obitu Paulini d'Uranius, Vita sancti Paulini del Papa Gregori el Gran, la Epistolae de Paulino de Nola i fragments relatius a la vida de Paulí de Nola escrits per diveros pares de l'Església, a Somni.