Paul Scheuermeier
Paul Scheuermeier (Zúric, 25 de setembre de 1888 – Berna, 13 d'agost de 1973) fou un romanista suís conegut pels seus treballs sobre dialectologia i etnolingüística italiana i, particularment, per la seva contribució a l'Atlante Italo-Svizzero (AIS), l'atles lingüístic d'Itàlia i Suïssa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1888 Zúric (Suïssa) |
| Mort | 13 agost 1973 (84 anys) Berna (Suïssa) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dialectologia, filologia romànica, etnografia i lingüística |
| Ocupació | lingüista, romanista, etnògraf |
| Membre de | |
Paul Scheuermeier va completar els estudis de batxillerat el 1907 a Winterthur, va estudiar magisteri a la Universitat de Zúric (1907-10) i va treballar com a professor de primària i, més tard, de secundària a Bauma. El 1913, però, va tornar a la Universitat de Zúric per estudiar romanística i el mateix any va participar en una excursió dialectològica als Grisons, organitzada pel seminari romànic i dirigida per Louis Gauchat i Jakob Jud. Els estius de 1915 i 1916 va realitzar viatges de recerca als Grisons, al Ticino i a l'oest de Suïssa per realitzar la seva tesi doctoral sobre les denominacions del concepte "cova" en els dialectes dels Alps,[1] tesi que va defensar el 1918.
Un any després, Jud li va demanar de participar en les enquestes de l'AIS, enquestes que va començar pels Grisons a finals de 1919 i que continuà pel Ticino, i cap al sud per Itàlia fins a abril de 1925, quan completà, a la província de Roma, un total de 306 enquestes.
Va tornar a Suïssa i va assumir el càrrec de professor de secundària a Berna, però encara va utilitzar els períodes de vacances dels anys 30 a 32[2] per viatjar per Itàlia, juntament amb el pintor bernés Paul Boesch per documentar els aspectes de la cultural popular material; aquesta recollida de documentació va donar lloc a una publicació en dos volums amb un total de 873 fotografies i 922 dibuixos i xilografies de Paul Boesch.
El 1963 fou nomenat acadèmic corresponent estranger de l'Accademia della Crusca en reconeixement per la seva contribució a la dialectologia italiana.[3] Un any més tard, la Universitat de Berna el va nomenar Doctor honoris causa.[4]
Referències modifica
- ↑ Schorta, p. 366
- ↑ Schorta, p. 368
- ↑ Fitxa a l'Accademia della Crusca.
- ↑ Frasa.
Bibliografia modifica
- Andrea Schorta, "Paul Scheuermeier", In: Vox Romanica, 33 (1974), p. 365–373. en línia (alemany) [nota necrològica, amb una foto i bibliografia de Scheuermeier, p. 371-373]
- Il cacciatore di parole [article dedicat a Scheuermeier] Swissinfo, 20-10-2008 [consulta 3-3-2021] (italià)
- Mario Frasa, Article sobre Paul Scheuermeier al Diccionari històric de Suisa(alemany)
Enllaços externs modifica
- Arxiu de l'AIS a la Universitat de Berna
- Fondo Paul Scheuermeier al Lombardia Digital Archive