Ambroise-Paul-Toussaint-Jules Valéry (Seta, 30 d'octubre del 1871 - París, 20 de juliol del 1945) va ser un escriptor francès, principalment poeta, però també assagista.[1]

Infotaula de personaPaul Valéry

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Seta (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1945 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri marí de Seta Modifica el valor a Wikidata
President Union française pour le sauvetage de l'enfance
1941 – 1945
← Marcel PrévostGustave Roussy →
Seient 38 de l'Acadèmia Francesa
19 novembre 1925 – 20 juliol 1945
← Anatole FranceHenri Mondor →
President PEN Club francès
1924 – 1934
← Anatole FranceJules Romains → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, literatura, crítica literària, periodisme i sistema educatiu Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, assagista, catedràtic, crític literari, escriptor, poeta, periodista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1937–1945)
Le Figaro Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaDoris Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeJeannie Valéry Modifica el valor a Wikidata
FillsAgathe Rouart-Valéry Modifica el valor a Wikidata
GermansJules Valéry Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0885521 Allocine: 37648
iTunes: 1124322480 Musicbrainz: 7c6737a9-b547-4331-b58c-c962051538bb IMSLP: Category:Valéry,_Paul Goodreads author: 141425 Find a Grave: 8097 Deezer: 3315091 Project Gutenberg: 49451 Modifica el valor a Wikidata

Després de cursar els estudis secundaris a Montpeller, va iniciar la carrera de dret el 1889. En aquesta mateixa època, va publicar els seus primers versos, fortament influenciats per l'estètica simbolista dominant en l'època. El 1894, es va instal·lar a París, on va treballar com a redactor del Ministeri de Guerra. Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en una mena de "poeta oficial", immensament celebrat i cobert d'honors, fins al punt de ser acceptat en l'Acadèmia francesa el 1925.[2]

Després de l'ocupació alemanya, va refusar de col·laborar-hi, i perdé el seu lloc d'administrador del centre universitari de Niça. La seva mort, esdevinguda unes poques setmanes després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser celebrada amb funerals nacionals i el seu cos va ser inhumat a Seta, al cementiri marí que va inspirar una de les seves obres mestres. La seva obra poètica, fortament influenciada per Stéphane Mallarmé, és considerada una de les pedres angulars de la poesia pura, de fort contingut intel·lectual i esteticista. Segons Valéry, «tot poema que no tingui la precisió de la prosa no val res». Entre els seus poemes més importants cal destacar «La Jove Parca» (1917) i «Cementiri Marí» (1920).

Obra modifica

Obres publicades en vida modifica

  • Introduction à la méthode de Léonard de Vinci (1895)
  • La Soirée avec monsieur Teste (1896)
  • Essai d'une conquête méthodique (1897)
  • La Jeune Parque (1917)
  • La Crise de l'esprit (1919)
  • Le Cimetière marin (1920)
  • Album de vers anciens (1920)
  • Eupalinos ou l'Architecte (1921)
  • Charmes (1922)
  • L'Âme et la danse (1923), il·lustracions de Joseph Bernard
  • Variété I (1924)
  • Propos sur l'intelligence (1925)
  • Monsieur Teste (1926)
  • Rhumbs (Notes et autres) (1926), Paris, Le Divan
  • Durtal ou les points d'une conversion (1927)
  • Lettre à Madame C... (1928)
  • Variété II (1930)
  • Regards sur le monde actuel (1931)
  • Amphion (1931)
  • Pièces sur l'art (1931)
  • L'Idée fixe ou Deux Hommes à la mer (1932)
  • Discours en l'honneur de Goethe (1932)
  • Sémiramis (1934)
  • Notion générale de l’art (1935)
  • Variété III (1936)
  • Degas, danse, dessin (1936)
  • Les Merveilles de la mer, amb Abel Bonnard (1937)
  • Discours aux chirurgiens (1938)
  • Variété IV (1938)
  • Philosophie de la danse (1939)
  • Mauvaises pensées et autres (1942)
  • Tel quel (1941, 1943) (Cahier B 1910; Moralités; Littérature i Choses tues), traduït al català com a Tal qual per Antoni Clapés. Martorell: Adesiara, 2020.
  • Dialogue de l'arbre (1943)
  • Variété V (1944)

Obra pòstuma modifica

  • Mon Faust (1946)
  • L'Ange (1947)
  • Vues (1948)
  • Histoires brisées (1950)
  • Lettres à quelques-uns (1952)
  • Œuvres I (1957)
  • Une chambre conjecturale (1981)
  • Les Principes d'anarchie pure et appliquée (1984)
  • Alphabet (1999)
  • Cahier 3 – 1943 (Fragments) (2002)
  • Corona et Coronilla (2008)
  • Cahier de Cette (2009)
  • Lettres à Jean Voilier. Choix de lettres 1937-1945 (2014)
  • "Poésies" (2016)
  • Inspirations méditerranéennes (2020)

Referències modifica