Paul Vidal de la Blache

geògraf francès

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf francès, considerat el pare de la Geografia regional.[1] Durant la seva estada a Atenes va realitzar diversos viatges per la Mediterrània que van despertar la seva curiositat geogràfica. En aquesta època llegí Alexander von Humboldt i Carl Ritter. La seva tesi doctoral (1872) era dedicada als epitafis grecs a l'Àsia Menor, i gràcies a ella fou nomenat professor a la universitat de Nancy el 1873-1877. Més tard ho fou a l'École Normale Supérieure de París el 1877-1878 i catedràtic de geografia a la Sorbona el 1898-1909, on demostrà gran interès per la història antiga.

Infotaula de personaPaul Vidal de la Blache

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Paul Vidal de La Blache Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1845 Modifica el valor a Wikidata
Pesenàs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
La Sanha (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1863–1866)
Lycée Charlemagne
Escola Francesa d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógeògraf, cartògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHenri Baulig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAntoine Vacher Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoseph Vidal de la Blache Modifica el valor a Wikidata
Premis

Es preocupà per l'acció de l'home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d'adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils. Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França mercè els seus deixebles Jules Sion, Jean Brunhes, Albert Demangeon o Emmanuel de Martonne, que van conformar el que es va denominar l'Escola Geogràfica Francesa. Creà i dirigí la revista Annales de Géographie (1891) i dirigí la col·lecció Geographie Universelle.

Vidal de la Blache va ser un precursor de la geografia regional francesa i de l'estudi de la regió i la comarca (pays) com àrees on es realitzen les relacions entre fenòmens físics (milieu) i humans (genre de vie, gènere de vida) i que donen lloc a un paisatge particular (paysage). Va combatre decididament el determinisme ambiental, el que posteriorment Lucien Febvre va denominar possibilisme, i era partidari d'una aproximació científica als fenòmens de tipus inductiu i historicista.

Obres modifica

  • Hérode Atticus. Étude critique sur la vie, (1872)
  • États et nations d'Europe (1881)
  • La terre, géographie physique et économique, (1883)
  • Atlas général d'histoire et de géographie (1894)
  • Tableau de la géographie de la France,(1903)
  • La France de l'Est, (1917)
  • Principes de géographie humaine (1918).

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal de la Blache