Pawoł Nedo, en alemany Paul Nedo (* 1 de novembre de 1908 a Kotitz/Kotecy, avui Weißenberg/Wóspork; † 24 de maig de 1984 a Leipzig/Lipsk) fou un pedagog i etnòleg sòrab, president de Domowina de 1933 a 1937 i de 1945 a 1951. És considerat una de les personalitats fonamentals del moviment sòrab en el segle xx.

Infotaula de personaPawoł Nedo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Kotitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1984 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópedagog, escriptor, professor d'universitat, etnòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leipzig
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat d'Alemanya
Partit Comunista d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Orígens modifica

Fill d'una costurera i un bomber, aquests optaren per educar-lo en alemany, encara que després va aprendre dels texts sòrabs. El 1928 es va graduar a Bautzen i el 1932 es graduà a la Universitat de Leipzig en etnologia i folklore germànic. Allí contactà amb estudiants sòrabs que el van fer interessar-se per la llengua, la cultura i la literatura sòraba, i esdevingué president de la Verbandes Sorbischer Studenten (Associació d'Estudiants Sòrabs). De 1932 a 1937 fou professor a Klix (Klukš), Quatitz (Chwaćicy), i Rackel (Rakojdy), avui a Großdubrau.

Militància amb els nazis i posterior desencís modifica

L'entusiasme pel seu compromís amb el folklore sòrab en relació amb el mil·lenari de Bautzen a la Pentecosta de 1933 l'impulsaren a entrar el pla polític per a defensar els interessos del poble sòrab. Walter Frenzel, Kreiskulturwart del NSDAP, anomenà Nedo el juliol de 1933 assessor per a afers culturals dels nazis al districte de Bautzen. L'octubre de 1933 fou nomenat mestre en el servei públic dels membres de les SA, però el 1934 en fou exclòs.[1] A les eleccions federals alemanyes de 1933 va fer una crida als sòrabs a votar pels nacional-socialistes. El 1937 també fou nomenat membre de la Lliga de Mestres Nacional-Socialistes.

En una reunió extraordinària el 27 de desembre de 1933 va ser escollit per unanimitat president de Domowina, i des de 1935 intentà convertir-la en representant dels interessos nacionals sòrabs, però fracassà per les actituds i accions antisòrabes i la reticència i indiferència de la població sòrab. El canvi d'actitud de les autoritats nazis vers els sòrabs el va fer distanciar-se del sistema imperant, i quan Domowina presentà una proposta d'estatut per a ser reconeguts com a minoria nacional, fou comminat a limitar-se a activitats purament culturals. Així, quan Domowina es negà a definir als sòrabs com a wends de parla alemanya el 18 de març de 1937 fou prohibida. Aleshores Nedo renuncià al seu càrrec de professor i marxà a Berlín, on treballà en un banc polonès i mantingué contactes amb la policia secreta polonesa. El setembre de 1939 fou detingut breument i hagué de treballar fent tasques administratives. A finals de novembre de 1944 fou detingut novament i el mantingueren empresonat fins al final de la guerra.

Després de la guerra modifica

Després de la guerra va tornar immediatament a Lusàcia, on fou nomenat novament president de la Domowina el juny de 1945 cap de la Junta Escolar del districte escolar de Bautzen-Nord. Allà es van crear les condicions per al desenvolupament de l'escola sòrab. A l'estiu de 1945 va ingressar al Partit Comunista Alemany, des de 1946 Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). A finals de 1950 va ser elegit, però, el vell comunista i estalinista Kurt Krjeńc per a substituir Nedo com a president de Domowina. Nedo fou traslladat al Ministeri d'Educació de Saxònia a Dresden, on va exercir càrrecs honoraris a Domowina i va tenir un paper important en l'establiment dels estudis de sorabística a la Universitat de Leipzig des de 1951.

El 1959 va ser nomenat professor de folklore alemany i sòrab a la Universitat de Leipzig, on es va graduar el 1963 en els contes populars sòrabs i poesia popular[2] fins que va ser nomenat el 1964 professor d'etnologia a la Universitat Humboldt de Berlín. A partir de 1966 hi fou també director de l'Institut per l'Etnologia i Folklore Alemany, i de 1953 a 1968 president de la Secció d'Etnografia de l'Acadèmia de Ciències de la República Democràtica Alemanya.

Per raons de saluts es va retirar de tots els càrrecs el 1968, i des d'aleshores fins a la seva mort es dedicà a la investigació sobre vestimenta i foklore sòrab, endemés de diverses activitats culturals.

Referències modifica

  1. Serbske Nowiny 92 (11 de novembre de 1933) 260
  2. Paul Nedo, Grundriß der sorbischen Volksdichtung, Bautzen 1966

Enllaços externs modifica