Pedetes surdaster és una espècie de rosegador de la família dels pedètids, que no està estretament relacionada amb la llebre, tot i la seva semblança.

Infotaula d'ésser viuPedetes surdaster Modifica el valor a Wikidata

Exemplar a Kenya Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN136621 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaPedetidae
GènerePedetes
EspèciePedetes surdaster Modifica el valor a Wikidata
(Thomas, 1902)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

No es coneixen amb certesa les amenaces per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]

Taxonomia modifica

Pedetes surdaster fou reconeguda com a espècie diferent de la rata llebre sud-africana per Matthee i Robinson el 1997, basant-se en diferències genètiques, morfològiques i etiològiques.[2] La rata llebre sud-africana té menys cromosomes (2n=38) que P. surdaster (2n=40) i altres variacions genètiques.[3] L'espècie fou confirmada per Dieterlen el 2005.[1]

Distribució i hàbitat modifica

Viu a Kenya i a gran part de Tanzània. A Uganda només s'ha trobat un espècimen al mont Moroto, prop de la frontera amb Kenya. Viu des del nivell del mar fins a una alçada per sobre dels 2.000 metres. El seu hàbitat natural són els herbassars i les estepes semiàrides.

Descripció modifica

Aquesta espècie té l'aspecte d'un petit cangur i la mida d'un conill. Té el pelatge de color marró per la part de l'esquena i la part superior del cap i la cua, mentre que la part inferior del cap, el ventre i les cares interiors és blanquinós. Té unes orelles llargues i dretes. Les potes del davant són molt curtes, mentre que les del darrere són llargues i estan molt desenvolupades.[4] Es mou donant salts de fins a 2 metres i té una cua llarga, amb pèls negres per la part superior, que li proporciona equilibri. Pot seure sobre les potes del darrere com un esquirol.[5][6]

Comportament modifica

Es tracta d'un animal predominantment nocturn, que roman durant el dia en un sistema extens de caus. La seva dieta està formada per les parts verdes de plantes, arrels i altres materials vegetals, i ocasionalment d'insectes.[4]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedetes surdaster
  1. 1,0 1,1 Butynski, T. M. De Jong, Y. Pedetes surdaster. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 4 desembre 2014.
  2. Matthee, C. A.; Robinson, T. J. «Mitochondrial DNA phylogeography and comparative cytogenetics of the springhare, Pedetes capensis (Mammalia: Rodentia)» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 4, 1, 1997, pàg. 53-73. DOI: 10.1023/A:1027331727034.
  3. Matthee, C. A.; Robinson, T. J. «Molecular phylogeny of the springhare, Pedetes capensis, based on mitochondrial DNA sequences» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 14, 1, 1997, pàg. 20-29. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025698.
  4. 4,0 4,1 Nelson, George S. «On Dipetalonema manson-bahri n.sp., from the Spring-hare, Pedetes surdaster larvalis, with a Note on its Development in Fleas». Journal of Helminthology, 35, 1-2, 01-03-1961, pàg. 143-160. DOI: 10.1017/S0022149X0002486X. ISSN: 1475-2697.
  5. «Pedetes surdaster (East African Spring-hare)_4426 (c) Greg and Yvonne Dean (WorldWildlifeImages.com)». www.worldwildlifeimages.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  6. Butynski, Thomas M.. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 634-635. ISBN 0-87196-871-1.