Viquipèdia

Pedro Menéndez de Avilés

explorador espanyol

Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola. Va fundar la ciutat de San Agustín el 28 d'agost de 1565, el primer gran assentament europeu als actuals Estats Units, va destruir la colònia francesa de Fort Caroline el mateix any i va ser Governador de l'illa de Cuba des de 1567 fins a 1574. Fou germà dels també marins Alvar Sánchez de Avilés i Bartolomé Menéndez de Avilés.

Infotaula de personaPedro Menéndez de Avilés

Retrat de Pedro Menéndez de Avilés Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1519 Modifica el valor a Wikidata
Avilés Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1574 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Santander Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tifus Modifica el valor a Wikidata)
Royal Governor of La Florida (en) Tradueix
1565 – 1574 – Diego de Velasco (en) Tradueix →
Governador de Cuba
Adelantado of Spanish Florida (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, mariner, militar, oficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Espanyol
Branca militarMarina
Rang militarAlmirall
Comandant de (OBSOLET)Governador de la Florida espanyola i de Cuba
Família
ParentsJorge Ilegal () Modifica el valor a Wikidata
Premis
Cavaller de l'Orde de Santiago

Persecució de corsaris en el mar Cantàbric modifica

 
Casa natal de Pedro Menéndez de Avilés.

Pedro Ménendez de Aviles era un hidalgo de família benestant.

Als 14 anys s'escapa de la seva casa per allistar-se com a grumet en una flota espanyola encarregada de la persecució de corsaris. Va començar la seva carrera com a marí corsari en el mar Cantàbric, lluitant principalment contra els francesos i pirates que actuaven contra Espanya per aquest mar.

Després de dos anys d'aventures en el mar torna a la seva casa on la seva família l'obliga a casar-se amb Ana María de Solís de tan sols deu anys. La vida de casat no el manté a la seva casa i torna al mar. Arma un vaixell amb cinquanta homes i captura dos navilis francesos, té 19 anys i és la seva primera acció de mèrit.

En 1544 una esquadra francesa manada per Jean Alphonse de Saintoge captura a Finisterre 18 naus biscaïnes, Menéndez de Avilés el persegueix fins al port de La Rochelle, on s'ha refugiat, i recupera cinc de les naus, aborda la capitana i personalment dona mort Jean Alphonse de Saintoge. Malgrat les forces franceses del port de la Rochelle, Pedro Menéndez de Avilés aconsegueix sortir d'allí amb les seves preses. L'emperador Carles V l'autoritza a continuar amb les seves accions contra els francesos, sent el marí asturià el principal responsable que finalitzessin les corregudes franceses per les costes gallegues i asturianes. La seva fama és tal que l'emperador li encarrega en 1554 que el traslladi a Flandes.

Honors i viatges a Amèrica modifica

Va ser cavaller de l'Orde de Santiago i Comanador d'aquest orde a Santa Cruz de la Zarza (Toledo).[1]

 
Monument a Pedro Menéndez a Avilés

En 1552 comença els seus viatges a Amèrica com a comandant de diferents vaixells. Dos anys més tard, quan tenia 35 anys, va ser nomenat Capità General de la flota d'Índies per Felip II, càrrec que ocuparà en nou ocasions des de 1555 fins a 1574. Tenia 46 anys quan va aconseguir el màxim rang dins de l'Armada espanyola.

En 1554 va estar al comandament de la flota que va enviar el rei Felip II a Anglaterra per casar-se amb la reina Maria.

En 1555 manava la flota del Virrei del Perú Andrés Hurtado de Mendoza, que va salpar de Sanlúcar de Barrameda el 15 d'octubre amb setanta-vuit navilis mercants, dos galions d'armada i tres caravel·les grans.

En 1556 va ser nomenat capità general de l'Armada d'Índies, i a l'any següent va participar en la Batalla de Sant Quintí. En 1561 va dirigir una gran flota de galions que transportaven metalls preciosos des de Mèxic fins a Espanya. Quan va arribar a la seva destinació a Espanya, va demanar permís per tornar a la recerca d'un buc perdut, però el permís li va ser denegat. En aquest buc hi viatjava el seu fill i uns altres familiars i amics. Llavors és detingut per la Casa de la Contractació de Sevilla juntament amb el seu germà, el també marí Bartolomé Menéndez de Avilés, que l'havia acompanyat en aquell viatge. Està empresonat dos anys per raons poc clares, fins que aconsegueix sortir apel·lant al rei, que fa que el jutgin i els germans són condemnats a pagar una multa minsa.

Una vegada fora de la presó aconsegueix que li permetin buscar al seu fill que creu nàufrag en la Florida sota la condició que hauria d'explorar i colonitzar La Florida com adelantado del rei Felip II. Per a aquest propòsit va finançar de la seva pròpia butxaca una expedició. Quan estava a punt de salpar, van arribar ordres que havia d'eliminar tots els intrusos protestants que es trobessin allí o en qualsevol racó de les Índies.

Això es devia al fet que el 22 de juny de 1564, una expedició francesa formada per tres vaixells i 300 colons, principalment hugonots, havia fundat Fort Caroline, dirigits per René Goulaine de Laudonnière (reforçats després per 800 colons, marins i soldats i 7 vaixells de Jean Ribault arribats a l'any següent), des d'on de van llançar diversos atacs contra colònies i vaixells espanyols, la qual cosa va motivar al fet que el rei Felip II ordenés una expedició de càstig. Els francesos ràpidament es van aliar amb els cacics Saturiwa i Utina dels timucua recolzant-los amb homes en les seves lluites contra els seus rivals, especialment els Potano.[2]

Menéndez va fracassar en el seu intent d'atacar per mar el fort francès amb quatre vaixells, retirant-se al seu campament, la futura ciutat de San Agustín, la qual cosa va motivar un contraatac de Ribault amb cinc vaixells i 500 homes, que va ser enfonsada per un huracà. Amb la flota enemiga destruïda va decidir atacar el fort marxant per terra per evitar perdre els seus navilis per les tempestes. Durant la marxa de tres dies va perdre cent dels seus cinc-cents soldats per malalties i desercions.

Va arribar a Fort Caroline el 20 de setembre, dia de Sant Agustí. La colònia francesa tenia amb prou feines 150 habitants, però solament 20 eren homes capaços de lluitar i estaven dirigits per Laudonnière, que es trobava malalt. En un assalt sorpresa van prendre el fort i els francesos supervivents van haver d'escapar en els vaixells que encara quedaven en el port. Ràpidament va tornar a San Agustín i va massacrar a inicis d'octubre als supervivents del naufragi de la flota francesa. El lloc va passar a ser conegut com la bahía de Matanzas.

Després d'aquests fets va recórrer el Carib perseguint pirates i va tornar a Espanya en 1567. En 1568 va demanar ajuda al rei per a ajudar els colons de La Florida, ja que aquesta li fou negada pel governador de Cuba. El rei no solament va escoltar la seva petició, sinó que el va nomenar governador de Cuba. Una vegada que va haver pres possessió del seu càrrec, torna a la Florida per socórrer als espanyols d'aquella colònia que havien quedat en males condicions. Com a governador de Cuba va manar aixecar la seva primera carta geogràfica, a més va recórrer les costes dels actuals estats de Florida, Geòrgia, Carolina del Sud i el Canal de Bahames, capturant i eliminat als corsaris d'aquella zona.

Va morir al seu retorn a Santander, quan el rei li havia encomanat organitzar una armada per atacar Anglaterra i recolzar a Lluís de Requesens a Flandes. El sistema de flotes que va dissenyar Espanya per comerciar amb Amèrica a partir de 1561, va estar inspirat en un memorial seu, per la qual cosa se'l considera el pare d'aquest sistema de navegació.[3]

En honor seu, Avilés rep el nom de Villa del Adelantado.

Referències modifica

  1. ↑ «Biografía de Pedro Menéndez de Avilés». Arxivat de l'original el 2007-03-13. [Consulta: 27 setembre 2014].
  2. ↑ The Timucua[Enllaç no actiu]. Jerald T. Milanich, pp. 85-86, Wiley-Blackwell, 1999.
  3. ↑ Mira Caballos, Esteban: "Pedro Menéndez de Avilés diseñó el sistema de flotas de la Carrera de Indias" Revista de Historia Naval N. 94. Madrid, 2006, pp. 7-24

Bibliografia modifica

  • Forbes, James Grant (1821). Sketches, Historical and Topographical, of the Floridas: More Particularly of East Florida. C.S. Van Winkle.
  • Green, R. Edwin. (1 November 2004). St. Simons Island: A Summary of Its History. The History Press. ISBN 978-1-59629-017-4.
  • Henderson, Richard R. (March 1989). A Preliminary inventory of Spanish colonial resources associated with National Park Service units and national historic landmarks, 1987. United States Committee, International Council on Monuments and Sites, for the U.S. Dept. of the Interior, National Park Service.
  • History of the Tekesta - Part 6. Late Contact Period (1565 to the Present).
  • Laudonnière, René Goulaine de (1853). L'histoire notable de la Floride: situèe es Indes Occidentales. P. Jannet
  • Lowery, Woodbury. (1911). The Spanish settlements within the present limits of the United States: Florida, 1562-1574. G.P. Putnam.
  • Lyon, Eugene (28 May 1983). The Enterprise of Florida: Pedro Menéndez de Avilés and the Spanish Conquest of 1565-1568. University Press of Florida.
  • Lyon, Eugene (1996). The New History of Florida. Gainesville, Florida: University Press of Florida. ISBN 0-8130-1415-8.
  • Lyon, Eugene (1991). "Pedro Menéndez de Avilés". Edited by Gary Mormino (in English and Spanish). Spanish Pathways in Florida: 1492-1992/Los Caminos Espanoles En La Florida 1492-1992. Ann L Henderson (1st ed.). Pineapple Press Inc. ISBN 978-1-56164-003-4.
  • Mallios, Seth. (August 28, 2006) The Deadly Politics of Giving: Exchange And Violence at Ajacan, Roanoke, And Jamestown. University of Alabama Press. ISBN 978-0-8173-5336-0.
  • Manucy, Albert C. (1992). Menéndez, Pedro Menéndez de Aviles, Captain General of the Open Sea. Sarasota, Florida: Pineapple Press, Inc. ISBN 1-56164-015-8.
  • Pickett, Margaret F.; Pickett, Dwayne W. (15 February 2011). "Four". The European Struggle to Settle North America: Colonizing Attempts by England, France and Spain, 1521-1608. McFarland. ISBN 978-0-7864-5932-2.
  • Ponce De Leon's Discovery, Written History section at http://augustine.com
  • Rouse, Irving. Survey of Indian River Archaeology. Yale University Publications in Anthropology 45. ISBN 978-0-404-15668-8.
  • Sáinz Sastre, María Antonia. (1992). La Florida, Siglo XVI: Descubrimiento y Conquista. Editorial Mapfre. ISBN 978-84-7100-475-8.
  • Viele, John (1999). The Florida Keys: True stories of the perilous straits. Pineapple Press Inc. ISBN 1-56164-179-0.
  • Voltaire, Francois Marie Arouet (1773). Essais sur les Moeurs et l'esprit des Nations.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Menéndez de Avilés
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Menéndez_de_Avilés&oldid=32900771»