Peix guilla
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La guilla, guineu,[1] rabosa[2] o el pestiu de cua llarga[3] (Alopias vulpinus) és una espècie de tauró lamniforme de la família dels alòpids, de gran mida, que pot arribar als sis metres, però sovint és més petit.
Alopias vulpinus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 39339 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Lamniformes |
| Família | Alopiidae |
| Gènere | Alopias |
| Espècie | Alopias vulpinus (Bonnaterre, 1788) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Squalus vulpinus |
És inconfusible per la seua cua amb el lòbul superior molt llarg i estret. Musell curt, espiracle molt reduït, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls. Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal. Les aletes pectorals són llargues i en forma de falç. Dors de color blavós, més clar als flancs. Ventre blanc. El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm. Pot fer 500 kg de pes.
Menja principalment sardina, seitó, verat, bis, sorell, i també calamars, pops i crustacis pelàgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait dels bancs de peixos que ell ataca.
La tècnica que fa servir per a pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lòbul superior de la cua. Aquesta estratègia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet de reunir les preses i capturar-les amb més eficàcia.
És ovovivípar aplacentari i presenta canibalisme intrauterí. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que en néixer fan entre 114 i 159 cm.
