Pemans
Els pemans[1] (llatí Paemani o Faemani) foren un poble dels belgae instal·lat al Massís de les Ardenes al segle i aC, possiblement a l'actual regió valona de la Famenne, que encara recolliria el seu nom. Els esmenta Juli Cèsar a De Bello Gallico. A partir de les informacions rebudes dels rems, aliats de Cèsar, aquest va incloure els pemans dins els Germani Cisrhenani, juntament amb els condruses, eburons i ceresos. Els pemans sumaven uns quaranta mil homes.[2]
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Part de | germani cisrhenani |
| Grups relacionats | caeroesi, condrusi, eburones i segni |
| Mapa de distribució | |
 Situació dels Paemani a la Germània Inferior | |
Etimologia modifica
Bernard Sergent distingeix dins els belgae grups celtes, grups germànics celtitzats i uns altres que atribueix al « bloc del nord-oest » teoritzat per Kuhn. S'observa certament la conservació dins alguns mots de la zona atribuïda a aquest darrer grup d'una [p] indoeuropea, mentre que el so ha emmudit a les llengües cèltiques i ha passat a [f] en protogermànic (primera mutació consonàntica).[3] Alguns etnònims semblen haver conservar aquesta [p], com el propi Paemani (possible parent del grec ποιμήν poimên « pastor d'ovelles »).
Referències modifica
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre II, IV.10». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 131. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, Comentaris a la guerra de les Gàl·lies, Llibre II (anglès)
- ↑ Jean Loicq, Op. Cit. p. 12-13