Penàguila
Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià. El seu terme té 49,9 km².
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | l'Alcoià  | ||||
| Capital | Penáguila (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 313 (2023) (6,27 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Penaguilenc, penaguilenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 49,92 km² | ||||
| Altitud | 685 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Cocentaina | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa major | Verge del Patrocini (19 d'agost) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Carlos Blanes Gisbert | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03815 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03103 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03103 | ||||
| Lloc web | penaguila.es | ||||
Geografia modifica
Situat en el domini prebètic valencià, el municipi de Penàguila s'estén des de l'Ull del Moro (1051 m), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels vessants septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la foia d'Alcoi. Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos, que afluïx en el riu Bolet.
La localitat està enclavada en el vessant occidental de la Serra d'Aitana. Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça amb l'autovia A-7, amb Alacant i València. Limita amb els termes municipals d'Alcoleja, Alcoi, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu, Sella i la Torre de les Maçanes.
El clima és mediterrani, matisat per l'altitud i la seua localització a l'interior, a les valls d'Alcoi, amb una temperatura mitjana anual de 14,5 °C i unes precipitacions de 536 mm.[1]
Història modifica
D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres; així com diversos casalots senyorials. En el segle xiii serà protagonista el seu castell degut a les insurreccions d'Al-Azraq. Dominats els sublevats en l'any 1258, els mudèjars seran expulsats de la població, que va quedar així despoblada. El rei Jaume I d'Aragó en fou el primer senyor, el qual en document fet a Cocentaina el 18 de juny de 1258 donà la senyoria de Penàguila al cavaller Ximèn Peres d'Orís. Després de la segona sublevació, en la qual morirà al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell, i per tant, fou repoblada amb cristians de natura.[2] Un descendent de Ximèn Peres d'Orís, Joan Ximèn d'Orís, senyor de Penàguila, en vengué les terres a Bernat de Cruïlles, ja senyor de Penàguila. L'any 1338 Pere III el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo Lopez de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins a l'any 1535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertanyé durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest.
Demografia modifica
Ha tingut sempre un alt índex de població, perquè l'expulsió dels moriscos no va afectar-la, així com el fet que en el segle xviii s'hi instal·laren tres fàbriques de mantes morellanes (més de 1.000 habitants); fins i tot, en el present segle ha sofrit una contínua regressió arribant als 334 veïns (penaguilencs o penaguilers) l'any 2006.
Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població del municipi al llarg de l'època estadística:
| Evolució demogràfica de Penàguila | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | |||||
| Població | 1.499 | 1.488 | 1.366 | 1.361 | 1.229 | 1.117 | 1.103 | 940 | 749 | 611 | 423 | 351 | 391 | 354 | 334 | ||||
Alcaldia modifica
Des de 2019 l'alcalde de Penàguila és Salvador Català Picó del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[3]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan José Gisbert Domenech | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan José Gisbert Domenech | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Enrique Picó Gisbert | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Enrique Picó Gisbert | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Enrique Picó Gisbert | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Enrique Picó Gisbert | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Enrique Picó Gisbert | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Josep Blanes Bonet Carlos Blanes Gisbert |
PSPV-PSOE PP |
16/06/2007 11/07/2009 |
Pacte de govern |
| 2011–2015 | Carlos Blanes Gisbert | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Joaquín Ballart Domènech | PVV[a] | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Salvador Català Picó | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[3] | ||||
Monuments d'interés modifica
- Porta medieval "El Portalet".
- Casa dels Fenollars.
- Casa dels Moncada.
- Jardí de Santos.
- Font dels 30 canons.
- Castell de Penàguila.
Personatges il·lustres modifica
- Bernat Fenollar (1438? - 1516), eclesiàstic i poeta clàssic valencià.[4]
- Joaquim Company i Soler (1732 - 1813), franciscà i arquebisbe de Saragossa i València.
- Pasqual Boronat i Barrachina (1866 - 1908), erudit, historiador i eclesiàstic.
- Francesc de Paula Ibáñez i Ibáñez (1876 - 1936), sacerdot beatificat pel papa Joan Pau II el 2001.[5]
- Patrocini Agulló i Soler (Penàguila, 1909 - Sabadell, 1966), activa defensora dels més necessitats.
Notes modifica
- ↑ PVV és l'acrònim de Penàguila Viva.
Referències modifica
- ↑ climate-data És un clima tipus Csa segons la classificació de Köppen-Geiger.
- ↑ «Penàguila». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Penàguila. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ Poesia catalana[Enllaç no actiu] (Joan Antoni Ferran Sol).
- ↑ Beato Francisco de Paula Ibáñez e Ibáñez, presbítero y mártir Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
Enllaços externs modifica
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.