Península d'Abşeron
La península d'Abşeron[1] (àzeri: Abşeron yarımadası) és una península de l'Azerbaidjan. Està ubicada a la costa oest de la mar Càspia i s'hi troba ubicada Bakú, la capital i ciutat més poblada del país, i també la seva àrea metropolitana i les ciutats satèlit de Sumqayit i Xırdalan. Geogràficament, representa la fi de les muntanyes del Gran Caucas.
| ||||
| Tipus | Península  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bakú (Azerbaidjan) i Phaitakaran (Regne d'Armènia) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Càspia | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 27 m | |||
| Mida | 60 ( ) km | |||
| Superfície | 2.110 km² | |||
La regió assoleix una amplitud màxima de 30 km i s'estén 60 km en direcció a l'est, cap a l'interior de la mar Càspia. Malgrat que tècnicment sigui l'extensió més oriental de la serralada del Caucas, el paisatge és a penes accidentat, amb una plana ondulant suau que finalitza amb una punta de dunes de sorra anomenada Shah Dili, ara incorporades al Parc Nacional d'Absheron.
La península d'Abşeron i les seves aigües adjacents són riques en petroli i jaciments de gas, que han sigut explotades industrialment des de la fi del segle xix.
Etimologia modifica
El nom "Abşeron" prové del terme persa āb šuran (aigües salades). Aquest terme també dona nom a la ciutat russa Apxeronsk, ubicada al krai de Krasnodar.
També, segons estudis del geògraf danès Conrad Malte-Brun datats de 1810, un nom alternatiu de la península seria "Okoressa".[2]
Geografia modifica
L'extensió de la península d'Abşeron és gairebé coincident amb l'àrea metropolitana de Bakú, formada per les ciutats de Bakú, Sumgayit i Khyrdalan.
Clima modifica
La península d'Abşeron té un clima entre temperat i semiàrid (classificació climàtica de Köppen: BSk) amb estius calorosos i secs, hiverns frescos i ocasionalment humits, i vents forts al llarg de l'any. La peninsula constitueix la part més àrida de l'Azerbaidjan (amb precipitacions entorn o inferiors als 200 mm per any). La majoria de les precipitacions anuals es reparteixen entre totes les estacions excepte l'estiu, i cap estació no particularment humida. La vegetació natural de la península és la pròpia de l'estepa seca i semidesèrtica i, a causa del clima semiàrid, l'agricultura local requereix de sistemes de regadiu.
Economia modifica
Des de principis dels anys 1870 la península d'Abşeron va esdevenir un dels primers centres de producció de petroli. Gran part del paisatge continua caracteritzant-se per l'existència de torres de perforació de petroli velles i oxidades. Malgrat greus problemes de caràcter mediambiental i de contaminació, la península és popular per les seves flors, horticultura, mores i figues. A més, la costa nord conté amples platges, que malgrat no ser gaire netes, constitueixen populars atraccions turístiques locals.
Referències modifica
- ↑ «Abşeron, península d'». Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Geografia Universal de Malte-Brun publicat el 1822 (anglès)