Península del Cap Blanc
La península del Cap Blanc o península de Nouadhibou[1] és una franja de terra que corre de nord a sud, a la costa meridional del Sàhara Occidental i septentrional de Mauritània. Rep el nom del seu extrem sud, el Cap Blanc o de Nouadhibou.
| Tipus | Cap i península  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dakhlet Nouadhibou (Mauritània) | |||
| ||||
Història modifica
El 1884 es construeixen tres edificis a la península de Ríu d'Or (Villa Cisneros, actual Dajla), la badia de Cintra i en Cap Blanc. A partir d'aquí s'endegarà la colonització espanyola del Sahara Occidental, que es perllongarà fins al 1976.[2]
El 1912, en els acords entre Espanya i França, la península fou dividida per la meitat entre tots dos estats, per una línia que, sorgint del cap, avançava cap al nord fins al paral·lel 20 i deixava el mateix terreny a est i oest. A la part oriental els francesos tenien l'establiment de Port-Étienne, la moderna Nouadhibou. La part occidental no estava ocupada pels espanyols, que el juny de 1920 van afermar els seus drets amb l'emissió de segells de correus, i el novembre del mateix any el governador de Río de Oro fundava la ciutat de La Agüera, avui virtualment deserta. La colònia espanyola de La Agüera fou unida a Río de Oro el 1924.[3]
La península va restar dividida entre França i Espanya fins al 1960. El 1960 Mauritània va accedir a la independència.[4] El 20 de desembre de 1975, la part occidental de la península fou ocupada pels mauritans en el marc dels acords de Madrid sobre el Sàhara Occidental.[5] El 1979 Mauritània, en la guerra que va seguir contra el Front Polisario, va renunciar a la seva part del Sàhara i va reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica, a la qual va traspassar jurídicament el territori, que fou ràpidament ocupat pel Marroc; això no obstant, Mauritània va conservar l'administració de la península per consentiment tàcit de marroquins i sahrauís.[6]
Referències modifica
- ↑ Sabatier, Diane Himpan; Himpan, Brigitte. Nomads of Mauritania (en anglès). Vernon Press, 2019-06-28, p. 234. ISBN 978-1-62273-582-2.
- ↑ Sacristan, Enrique. «“Las expediciones al antiguo Sahara español mostraron los valores de una naturaleza hoy perdida”» (en castellà). ileon.eldiario.es, 09-04-2022. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Blanco Vázquez, Luis «Tras los pasos del coronel Bens. Los restos de la presencia colonial española en la costa del Sáhara: Villa Cisneros, Cabo Juby y La Agüera» (en castellà). Nailos, 2018, pàg. 143–163. ISSN: 2341-1074.
- ↑ Vázquez, Luis Blanco «Restos de la presencia colonial hispano-francesa en la península sahariana de Cabo Blanco. El fuerte nuevo de la Güera y la batterie de Port-Etienne» (en castellà). Revista Universitaria de Historia Militar, 3, 5, 2014, pàg. 118–142. DOI: 10.53351/ruhm.v3i5.40. ISSN: 2254-6111.
- ↑ Blanco Vázquez, Luis «Restos de la presencia colonial hispano-francesa en la península sahariana de Cabo Blanco. El fuerte nuevo de la Güera y la batterie de Port-Etienne». Revista Universitaria de Historia Militar, 3, 5, 2014, pàg. 118–142. ISSN: 2254-6111.
- ↑ Martínez Milán, Jesús María «De Ifni a Mauritania: españoles en la costa noroccidental de África, 1885-1975». Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, 5, 2012, pàg. 63–76. ISSN: 0214-834X.[Enllaç no actiu]