Viquipèdia

Penelope Fitzgerald

escriptora britànica

Penelope Mary Fitzgerald, de soltera Penelope Mary Knox (Lincoln, 17 de desembre de 1916 – Londres, 28 d'abril de 2000),[1] va ser una novel·lista, poeta, assagista i biògrafa anglesa, guanyadora del Premi Booker 1979.[2] El 2008, The Times la va incloure com una de les millors escriptores des del 1945,[3] i el 2012 The Observer va considerar la seva novel·la The Blue Flower com una de les deu millors novel·les històriques.[4]

Infotaula de personaPenelope Fitzgerald
Biografia
Naixement(en) Penelope Mary Knox Modifica el valor a Wikidata
17 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Lincoln (Anglaterra) (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2000 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Hampstead Modifica el valor a Wikidata
Jutgessa del premi Booker
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSomerville College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, novel·lista, biògrafa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParesEdmund Valpy Knox Modifica el valor a Wikidata  i Christina C. Hicks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm5883229 Goodreads author: 3222 Find a Grave: 139192583 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Penelope Fitzgerald, era filla de l'editor de la revista Punch, Edmund Knox, i neboda del teòleg i escriptor de novel·les negres Ronald Knox, del criptógrafo Dilly Knox i de l'estudiós de la Bíblia Wilfred Knox.[5] A la seva família doncs, hi havia homes de l'església i bona formació intel·lectual, la qual cosa va repercutir en la seva dedicació a l'escriptura.[6]

Va estudiar al Wycombe Abbey i en el Somerville College, d'Oxford. Posteriorment, va treballar per a la BBC durant la Segona Guerra Mundial. El 1941, es va casar amb Desmond Fitzgerald, un soldat irlandès que va conèixer durant la guerra i van tenir un fill i dues filles.[2]

Quan va poder independitzar-se de la família, en la dècada de 1960, Fitzgerald va ensenyar en la Itàlia Conti Academy, una escola d'art dramàtic. Va continuar la seva tasca d'ensenyant fins als setanta anys.[cal citació] Entre d'altres, va exercir de professora de francès a l'institut privat Queen's Gate School, on va tenir Camil·la del Regne Unit d'alumna.[7] A més, va treballar en una llibreria en Southwold, Suffolk, l'experiència de la qual novel·larà en el llibre La llibreria (The Bookshop) el 1978.[8] Durant un temps va viure en una casa fluvial a Battersea, sobre el Tàmesi,[9] vivència que inspiraria la seva novel·la A la deriva (Offshore).[10]

Carrera literària modifica

Va iniciar la seva carrera literària als 58 anys, el 1975, amb la publicació de la biografia d'un pintor prerafaelita, Edward Burne-Jones (1833-1898). A l'any següent va morir el seu marit, i el 1977 va publicar The Knox Brothers, biografia del seu pare i dels seus oncles, en la qual ella mateixa no s'esmenta. Aquest mateix any publica la seva primera novel·la de gènere policíac The Golden Child que es desenvolupa en un museu i s'inspira en la mania per la tomba de Tutankamon que va destacar en aquells dies.

Després, escriu altres novel·les basades en la seva experiència directa: La llibreria (1978), finalista del Premi Booker, fa referènca a una llibreria a la ciutat fictícia Hardborough el 1959, la novel·la inclou com a esdeveniment fonamental la decisió de la propietària de vendre la novel·la Lolita.[11] El 2017 ha estat adaptada al cinema per Isabel Coixet amb Emily Mortimer com a protagonista i ha guanyat un premi Goya a la millor direcció el 2018.[12][13] A la deriva, sobre la seva vida fluvial, que guanyà el Premi Booker el 1979. A Human Voices (1980) narra la seva vida a la BBC en temps de la guerra, mentre que At Freddie's (1982) recorda el seu ensenyament a l'escola d'art dramàtic.

El 1999, va ser guardonada amb el premi Golden PEN pel PEN anglès per "tota una vida dedicada a la literatura".[14]

Novel·les històriques modifica

Després de publicar el 1984, la biografia de la poeta Charlotte Mew (1869-1928), va començar a escriure novel·les històriques. La primera va ser Innocència (1986), que es desenvolupa en la Itàlia de 1950 i relata la relació amorosa entre la filla d'un aristòcrata empobrit i un doctor comunista d'una família del sud. Antonio Gramsci (1891-1937), el teòric marxista, apareix com un personatge secundari.

Un extens relat amorós, L'inici de la primavera (1988), se situa en el Moscou de 1913, i aborda el món d'abans de la revolució bolxevic a través dels problemes d'un petit empresari britànic que havia nascut a Rússia. Fitzgerald havia estat a Moscou el 1972, i coneixia bé la litetatura d'aquest país.

The Gate of Angels (1990) gira entorn d'un físic teòric de 1912 que treballa en la Cambridge University i s'enamora d'una infermera després de caure d'una bicicleta.

Finalment, La flor blava (1995), l'última novel·la de Fitzgerald, se centra en la figura del poeta i filòsof del segle xviii Novalis;[15] l'autora havia après alemany i va consultar fonts primàries. Unes altres personatges històrics com Goethe o el pensador Friedrich von Schlegel, intervenen en el relat. El llibre, aclamat com a obra mestra, va guanyar el National Book Critics Circle Award, 1997 i va ser considerat Book of the Year per la premsa britànica.[16][17]

Obres modifica

Biografies modifica

  • Edward Burne-Jones (1975)
  • The Knox Brothers (1977)
  • Charlotte Mew and Her Friends: With a Selection of Her Poems (1984)

Novel·les modifica

  • The Golden Child (1977)
  • The Bookshop (1978) — La llibreria. Editorial Impedimenta. ISBN 978-84-16542-96-3.
  • Offshore (1979)
  • Human Voices (1980)
  • At Freddie's (1982)
  • Innocence (1986)
  • The Beginning of Spring (1988)
  • The Gate of Angels (1990)
  • The Blue Flower (1995)

Contes modifica

  • The Means of Escape (2000), pòstuma.

Assajos modifica

  • A House of Air (2005)

Cartes modifica

  • So I Have Thought of You. The Letters of Penelope Fitzgerald (2008)

Referències modifica

  1. ↑ lecturalia.com. «Penelope Fitzgerald: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 Hollinghurst, Alan «The Victory of Penelope Fitzgerald» (en anglès). The New York Review of Books, 04-12-2014. ISSN: 0028-7504.
  3. ↑ «Penelope Fitzgerald – TheTLS» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2018].
  4. ↑ Skidelsky, William. «The 10 best historical novels» (en anglès), 12-05-2012. [Consulta: 16 febrer 2018].
  5. ↑ Turner, Jenny «In the Potato Patch». London Review of Books, 19-12-2013, pàg. 3–8. ISSN: 0260-9592.
  6. ↑ «Penelope Fitzgerald | British author» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  7. ↑ Brockes, Emma «Steady as she goes» (en anglès). The Guardian, 31-03-2007. ISSN: 0261-3077.
  8. ↑ «IMPEDIMENTA » La llibreria, Penelope Fitzgerald (Cant al viure)» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2018].
  9. ↑ «Penelope Fitzgerald, una mujer con coraje» (en castellà). ELMUNDO.
  10. ↑ Hartley, Cathy. A Historical Dictionary of British Women (en anglès). Taylor & Francis, 2004-06-17. ISBN 9780203403907. 
  11. ↑ «So I Have Thought of You: The letters of Penelope Fitzgerald, ed» (en anglès). The Independent, 24-08-2008.
  12. ↑ «Isabel Coixet se alza con el Goya a Mejor Dirección por la Librería » Premios Goya 2018» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2018].
  13. ↑ Manguel, Alberto «El pequeño milagro de Penelope Fitzgerald» (en castellà). El País [Madrid], 12-11-2017. ISSN: 1134-6582.
  14. ↑ «Golden Pen Award - English PEN» (en anglès). English PEN. Arxivat de l'original el 2017-03-28 [Consulta: 16 febrer 2018]. Arxivat 2017-03-28 a Wayback Machine.
  15. ↑ «'Nonsense Is Only Another Language'». [Consulta: 16 febrer 2018].
  16. ↑ Harvey-Wood, Harriet. «Penelope Fitzgerald» (en anglès), 03-05-2000. [Consulta: 16 febrer 2018].
  17. ↑ «Elogio de Penelope Fitzgerald» (en castellà). Letras Libres.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Penelope_Fitzgerald&oldid=33400877»